L'estrès posttraumàtic amenaça els nens 'engabiats'

Dia 34 del confinament. Molts nens fa dies que han pres el control real de les seves cases donant per acabades les benintencionades rutines dels primers dies. En els grups de WhatsApp de pares i mares ja no circulen ‘mems’ amb situacions hilarants, perquè ja els han passat i no tenen tanta gràcia. Ara només es pregunta si algú té informació fiable de quan poden sortir al carrer.

Mentre els progenitors es desesperen, els metges asseguren que la majoria dels menors ho estan portant bé. «Som conscients que molts nens s’ho estan passant malament en aquest confinament, tot i que són una majoria els que l’estan vivint d’una manera molt adequada», apunta la doctora María García-Onieva, secretària de l’Associació Espanyola de Pediatria.

Des del Col·legi de Psicòlegs de Madrid, el seu secretari, José Antonio Luengo, explica a EL PERIÓDICO que, a falta d’una «fotografia real» per marca d’informació, no és aventurat suposar que els problemes apressants estan «en un percentatge no petit de població que viu en pisos petits o amb dificultats econòmiques».

Alerta de la combinació de vulnerabilitat estructural i confinament i apunta al percentatge d’entre el 10% i el 15% de menors que no poden seguir les classes ‘online’. «Aquestes tasques ara són una espècie de bàlsam, atesa la importància que tenen les rutines per a ells», recalca.

Des de la Plataforma d’Infància, el seu director, Ricardo Ibarra, admet que malgrat les advertències que han fet «no s’han trobat solucions habitacionals a gent que viu en un amuntegament extrem», com les que hi ha hagut per a les víctimes de violència de gènere. «No són gaires percentualment, però ha de ser urgent i no hi ha resposta», lamenta.

Els altres problemes

Així doncs, els que pateixen perquè les parets de casa seva s’hagin convertit en teles, perquè els sofàs s’hagin transformat en llits elàstics o perquè estiguin a punt d’acabar-se els experiments de ciència que no inclouen risc d’incendi, no s’han de preocupar realment. Però només de moment: tot i que no ho sembli el problema vindrà després.

Perquè Luengo assegura que l’experiència xinesa diu que el confinament augmentarà, també entre els nens, «un cert desassossec, incertesa i símptomes que, sense ser considerats greus, obren la porta al floriment de problemes».

De fet, avança que ja hi ha «indicadors amb evidència científica que un terç de la població xinesa pateix estrès posttraumàtic, que no és una cosa petita». I els menors no s’escapen d’aquests efectes. «El mantra de l’adaptació dels nens no val per a tot», afirma, abans de recordar que els adults tenen més armes per adaptar-se.

Confinament dur

Tots els consultats recolzen la decisió de Sanitat de mantenir el confinament als menors, especialment els pediatres. «¿Per què som tan previnguts? Perquè la població infantil, tot i que s’encomani igual que l’adulta del Covid-19, pot ser una transmissora silent i hem de protegir tant altres nens com els adults que contactin amb ells», explica María José Mellado, presidenta de l’Associació Espanyola de Pediatria.

El d’Espanya és el confinament més dur d’Europa amb el d’Itàlia. A Alemanya la unitat familiar pot sortir junta respectant sempre els dos metres de distància amb la resta de la població; a Anglaterra, com els adults, poden sortir a fer un tomb, fer una mica d’esport o fins i tot anar al parc.  Una cosa semblant al que passa a França o a Irlanda.

Sortida prioritària i controlada

Però també hi ha consens en el fet que la sortida dels menors ha de ser prioritària. «En el moment que hi hagi la més mínima possibilitat, que siguin els primers, amb totes les garanties», apunta Luengo, que especifica que, si s’ha de prioritzar dins del mateix grup, s’elegeixi els discapacitats i els menors de 0 a 6 anys.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Des de la Plataforma d’Infància es reclama, «que tot i que no se sàpiga la data, les autoritats tinguin clar ja en quin moment de la pandèmia poden sortir i com s’organitzarà, que no s’esperin que arribi». A més, introdueixen un nou matís: que en localitats on la situació està més controlada puguin començar abans.

Això sí, tots tenen clar que la sortida serà amb un adult per menor i gradual i, adverteixen des de l’associació de pedriatres, «sabent que en qualsevol moment es pot suspendre».  Si sou pares, no poseu això en els grups de WhatsApp.