Passaport sanitari: ¿poden les empreses conèixer dades de salut dels seus treballadors?

Amb el retorn parcial de certs sectors econòmics, les grans empreses d’Espanya es comencen a preparar per a l’escenari de desconfinament amb mesures que fins fa poc costarien de creure. Una de les idees més estudiades és la introducció del passaport sanitari, un document digital que verifiqui quins empleats són immunes al coronavirus Covid-19. Els que hagin desenvolupat anticossos seran els primers a tornar a la feina.

Com va avançar aquest dilluns ‘El Confidencial’, grans noms de l’Ibex 35 que operen a tots els sectors estudien la implantació de mesures per optimitzar els seus treballadors evitant una exposició més gran al virus. Una d’aquestes mesures serien els tests serològics massius per detectar quina part de la plantilla és immune i, per tant, pot treballar sense a priori exposar la resta.

El Govern de Castella i Lleó i alguns investigadors han advocat per la creació d’aquest document d’identificació, iniciativa que el Ministeri de Sanitat de moment rebutja. Aquest dilluns es va aixecar part de la paràlisi de l’activitat econòmica per permetre que certs sectors com l’industrial reactivin el seu funcionament. En paral·lel, es va posar en marxa un pla de tests per a 62.000 ciutadans per conèixer millor l’impacte de la pandèmia.

Científics de tot el món treballen ja per trobar una vacuna que freni la seva propagació, però mentre aquesta solució mèdica no arriba –segons les estimacions de l’Agència Europea del Medicament, no estarà preparada abans d’un any– l’economia busca maneres de seguir el seu curs. Hem parlat amb advocats experts en dret laboral i informàtic sobre aquesta controvertida idea.

¿És legal?

És un dubte complex, ja que hi col·lideixen el dret a la integritat física de la plantilla i el dret a la privacitat de l’empleat. «Negar l’accés al treball és difícil, s’han de ponderar els drets en cada cas, ja que es poden generar discriminacions», explica David Maetzu, advocat soci de 451 Legal. «No es recomana adoptar mesures generals».

Natxo Parra, advocat del Col·lectiu Ronda, veu més dubtosa la legalitat d’aquesta proposta. «Es tracta d’una invasió de la privacitat que implica una discriminació massa gran», explica. Les dades mèdiques són especialment sensibles, cosa que els atorga una protecció legal més gran.

Aquest dissabte, la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (Sempsph) va criticar que el passaport sanitari suposa una «limitació estratificada de les llibertats i drets fonamentals per motiu de salut».

Tot i que la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) permet a les empreses l’adopció de mesures de seguretat per assegurar la salut dels seus treballadors, això s’aplica només en casos crítics, com ara els de pilots d’avió o empleats d’una central nuclear. «Si el passaport es justifica amb la idea d’evitar el contagi abans han d’esgotar-se altres possibilitats menys lesives», remarca Parra.

¿És útil?

Més enllà de la legalitat, també hi ha dubtes de la seva possible utilitat, ja que encara es desconeix pel temps que s’immunitzen les persones que han patit el Covid-19 i s’han curat. La Xina i Corea del Sud ja han reportat casos de contagi entre persones que es creien curades.

¿Quines dades podria demanar l’empresa?

El fet que es tracti d’informació tan sensible com la mèdica dificulta encara més aquest mecanisme. «L’empresa només pot saber si el treballador és apte, no quines malalties té», explica Maetzu. Així, la companyia només podria sol·licitar les dades per identificar si l’empleat pot treballar, com un reconeixement mèdic, però sense més detalls.

¿Existeix en altres països?

Sí, a Corea del Sud i la Xina, les persones tenen una espècie de DNI sanitari generalitzat: cada ciutadà té un telèfon mòbil que emmagatzema la seva informació mèdica; quan va a un lloc públic les autoritats escanegen aquesta credencial en forma de codi QR per conèixer la seva condició mèdica i, en funció d’això, permetre-li o denegar-li l’accés. Alemanya, Itàlia, el Regne Unit i Xile són altres països que estudien l’aplicació d’un passaport d’immunitat per «tornar a la normalitat».

Aquest dilluns PwC, una de les quatre grans firmes de consultoria del món, va llançar a Espanya un passaport sanitari digital que permet compartir les dades dels laboratoris hospitalaris i conèixer en temps real si els ciutadans han estat encomanats. Altres empreses poden acudir a aquesta eina. Als Estats Units, Amazon ha anunciat el desenvolupament d’un laboratori propi per avaluar els seus empleats.

¿Hi ha alternatives menys invasives?

Els especialistes en medicina preventiva (Sempsph) rebutgen l’ús de passaports serològics i han demanat «parlar més» de mesures d’higiene a la feina. Així, l’organisme creu que és necessari prioritzar el teletreball i, en cas d’un treball assistencial, l’empresa ha de facilitar equips de protecció individual (EPI), com ara les solucions hidroalcohòliques, mantenir la distància entre treballadors i desinfectar aquests llocs.

Si s’aplica, ¿quins perills podria tenir?

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Els experts consultats coincideixen en el temor que aquestes mesures excepcionals acabin sent permanents. Aquest passaport sanitari podria arribar a ser utilitzat com a certificat de salut per a l’ús de transports o per a esdeveniments massius, com ara concerts. Dimecres, Emirates Airlines es va convertir en la primera companyia aèria que fa tests als seus passatgers. «Les dades que s’estan cedint avui per una emergència demà poden servir per denegar-nos assegurances mèdiques», explica Carlos Sánchez Almeida, advocat expert en dret informàtic del Bufet Almeida.

Com va avançar ‘El Confindencial’, les empreses que han sondejat la idea del passaport sanitari fins i tot estudien l’opció de registrar familiars d’empleats, una cosa que per Parra significaria una vulneració «encara més gran» dels drets fonamentals.