El viatger estafador va enganyar companyies d'assegurances per valor de 5 milions

L’Alberto no és un delinqüent ‘comú’, que podria detenir una patrulla policial pel carrer en una identificació ‘ordinària’. L’advertència és del sergent Miquel Martín, responsable d’investigació dels Mossos d’Esquadra al districte de les Corts. L’Alberto (42 anys) és un professional de l’engany, un paio intel·ligent que fa anys que viu de les estafes que fa a les companyies d’assegurances. L’última que va fer va ser al RACC, l’empresa que el va denunciar i que va posar la unitat del sergent Martín rere els seus passos. Arrestat a finals de desembre i entre reixes a l’espera del seu judici, l’únic que quedava per aclarir és quanta pasta havia estafat. Mesos després de la seva detenció, i segons fonts policials consultades per EL PERIÓDICO, els investigadors han arribat a la conclusió que podria haver aconseguit la suma de 5 milions d’euros i haver enredat una vintena d’empreses diferents de diversos països del món. 

Els Mossos, entre la documentació intervinguda a finals del 2019, van trobar un diari en el qual el mateix estafador anotava la comptabilitat de les seves accions. Si el apio va ser sincer en el seu escrit, ha estafat cinc milions d’euros a 17 companyies d’assegurances.

Que els Mossos hagin pogut acreditar, no obstant, hi ha només 400.000 euros. El desnivell entre una suma i l’altra es deu que els policies catalans han contrastat únicament les estafes perpetrades contra set empreses espanyoles, les estrangeres, la immensa majoria, encara no han presentat denúncies.

Els investigadors també sospiten que l’Alberto ha comès un delicte de blanqueig de capitals amb la fortuna amassada i han contactat amb Hisenda perquè estudiïn l’abast del frau perpetrat.

Els 27 homes

Per enredar el RACC va utilitzar la mateixa tècnica que de costum. Sota una identitat falsa va contractar una pòlissa de viatge de 100.000 euros per anar a Singapur. Dies més tard, va trucar per dir que havia tingut un accident i que necessitava atenció sanitària. Des del RACC li van respondre a quin hospital s’havia de dirigir. Al cap d’una setmana va acudir a les oficines de Barcelona –simulant acabar de tornar de Singapur– i va presentar factures mèdiques falsificades per un valor de 60.000 euros.

L’Alberto no fingia haver acudit al centre indicat pel RACC perquè allà sí que li hauria servit la cobertura de la companyia d’assegurances, sinó a un altre hospital, argüint que els serveis d’emergència no van saber conduir-lo fins al lloc que ell havia indicat seguint les instruccions telefòniques del RACC. D’aquesta manera, va poder simular que ell havia avançat de la seva butxaca aquests 60.000 euros que ara esperava recuperar després d’haver contractat –i pagat– una pòlissa de viatge tan costosa. El RACC li va ‘tornar’ els diners, però també va posar treballadors a comprovar la seva coartada i va descobrir llacunes que va comunicar als Mossos d’Esquadra.

Els policies van saber que la identitat que havia entregat al RACC era falsa, però no van poder arribar fins al nom d’Alberto fàcilment. El van aconseguir gràcies a un error que aquest va cometre, al transferir una quantitat de diners que els Mossos seguien a un compte corrent que estava al seu veritable nom. El següent pas, explica el sergent Martín, va ser consultar les bases de dades per veure si tenia antecedents. Els tenia, per descomptat. I no només a Espanya. L’Alberto és un ciutadà originari de Xile que «es mou per tot el món», que ha creat i utilitzat 27 identitats diferents, que s’ha convertit en un expert a treure diners a les companyies que menys diners es deixen treure –les companyies d’assegurances– i que acumula arrestos en ciutats tan llunyanes com Nova York o països com Malta.

Notícies relacionades

Veïns de Pinós van veure el llop a la vora de casa abans del segon atac al Solsonès

Satisfacció entre els usuaris de l'R4 pel restabliment del servei: "Aquests tres mesos han estat un caos"

Més complicat encara va ser trobar-lo físicament. Sabien qui era, no on era. Martín explica que prefereix no revelar com van saber que tenia una visita mèdica a Barcelona. Però el cas és que ho van esbrinar i aquell dia es van presentar a la consulta del metge. A la sortida, es van acostar i li van comunicar que estava detingut. «No s’ho va prendre malament», aclareix el sergent, «crec que ignorava que sabíem tantes coses i va imaginar que seria per una única estafa». De camí al cotxe patrulla, «amb classe», l’Alberto els va proposar arreglar-ho «d’una altra manera». Va dir que havia tingut el mateix problema en altres països i va temptar els policies amb un suborn. No va colar.

Allotjat a l’Hotel Vela

No estava allotjat en qualsevol hotel. L’Alberto va llogar una habitació a l’Hotel W, un dels més cars i ostentosos de la ciutat, en més de cent ocasions. Pràcticament va viure allà sempre que va ‘treballar’ a Barcelona. Com la ‘Canción del pirata’, d’Espronceda, aquest lladre de guant blanc també deia viatjar «viento en popa a tota vela». Tot i que a diferència del pirata, la ‘vela’ que interessava l’Alberto era la que donava nom a l’hotel, d’on no sortia malgrat que les pòlisses que contractava sí que semblaven que anés «de confí a confí». Des de la seva habitació amb privilegiades vistes a la platja de la Barceloneta del Vela, esperava la data de tornada del viatge falsejat. I després, vestit de forma «elegant» i lluint al canell un rellotge enlluernador, acudia amb cara de no haver trencat mai un plat a cobrar les despeses mèdiques d’accidents o malalties que no havia patit.