crisi sanitària

Esperant el coronavirus en el món rural

La dispersió dels pobles retarda l'explosió de casos a l'Alt Empordà

zentauroepp52933639 soc rural200326151229

zentauroepp52933639 soc rural200326151229

5
Es llegeix en minuts
Rocco Muraro

«Jo m’entretinc buscant espàrrecs», afirma un veí de Terrades. Aquest municipi de l’Alt Empordà, amb només 329 habitants i envoltat de boscos i explotacions agrícoles, s’ha revelat com un enclavament privilegiat en l’actual conjuntura d’excepció. El lloc és diàfan i la concentració d’habitants és mil vegades inferior a la de Barcelona, situant-se en uns exigus 15,7 habitants per quilòmetre quadrat. És fàcil travessar el poble sense creuar-se amb cap veí.

Durant aquests dies, els camins agrícoles que envolten Terrades fan de vàlvula d’escapament de les obligacions de confinament d’alguns veïns. Qui té gos, el treu obertament i es deixondeix, però també diversos veïns que no tenen mascota surten a passejar, tot i que de manera més discreta. El camp és ample, els camins estan amagats i és molt difícil creuar-se amb algú. El confinament coincideix amb la temporada dels espàrrecs i en queden pocs a les vores dels camins.

Propagació en el medi rural

Rere l’aparent calma que hi ha a Terrades, hi ha temor. A mesura que el virus es dissemina, els números indiquen que s’està acostant al poble. Segons els comptes de la Fundació Salut Empordà, que gestiona l’Hospital de Figueres, el primer cas a l’Alt Empordà es va detectar el diumenge 15 de març, una setmana després els casos pujaven a 14, i aquest dijous eren 30. A més s’ha registrat la primera víctima mortal. Encara que són xifres baixes, la corba d’infectats s’està dibuixant amb un pendent cada vegada més pronunciat. 

«Estem en el moment previ a un tsunami, quan el mar es retira abans de colpejar la costa. Les pròximes setmanes seran molt dures»

Martí Masferrer

Gerent de l’Hospital de Figueres

De moment, l’Hospital de Figueres, situat a 12 quilòmetres de Terrades, està funcionant còmodament. El gerent de l’hospital, Martí Masferrer, avisa que la calma s’acaba: «Estem en el moment previ a un tsunami, quan el mar es retira abans de colpejar la costa. Les pròximes setmanes seran molt dures. 

Les particularitats de la distribució dels habitants a l’Alt Empordà determinaran la naturalesa de la propagació de la malaltia. Són 67 municipis petits o molt petits disseminats al voltant de la capital, Figueres, de 46.000 ciutadans. Martí Masferrer calcula que «la dispersió rural està retardant l’explosió de casos». Malgrat l’aïllament geogràfic de molts municipis, l’estructura econòmica de la comarca convergeix de forma centrípeta a Figueres, i per a Masferrer aquest serà el vector de contaminació: «Molta gent continua treballant, va i ve de la capital al poble».

Vista general de Terrades, municipi de l’Alt Empordà. / Rocco muraro

Poc pa

Cada dia surt des de Terrades una furgoneta carregada de pa per ser repartida per diversos establiments de la comarca. El pa del poble és famós i ja està venut gairebé abans de sortir del forn. Però en aquest moment les comandes han baixat en picat: «Molts dels establiments als que venem estan tancats», afirma Josep Gou, el forner. A la seva dona, la Montse, que s’encarrega de despatxar la clientela, li preocupa acabar infectada: «Estic servint de cara al públic, exposada, i hi ha clients que venen que no segueixen les indicacions de seguretat».

L’arribada potencial del coronavirus al poble també té espantada la població envellida. Des que el govern central va decretar l’estat d’alarma, Mercè Llorens, de 74 anys, amb prou feines ha sortit de casa. Ja no compra el pa cada dia, com solia fer: «Només hi vaig dues o tres vegades a la setmana». Percep la fleca del poble com un lloc de risc de contaminació. El confinament se li està fent dur: «A mi m’agrada sortir fora, anar a l’hort, a la granja o anar a jugar a les cartes amb les meves amigues». Les tardes se li fan eternes i la televisió li fa companyia, però també l’angoixa: «Perquè tot el dia parlen del coronavirus».

Segona residència

El dijous 12 de març, dos dies abans que Pedro Sánchez anunciés l’estat d’alarmaPedro Pasquín, Mavi Lizán i els seus tres fills es van instal·lar a la seva segona residència, provinents de Barcelona. Ja es parlava de possibles confinaments, van preveure el rumb dels esdeveniments i es van instal·lar al poble. «Aquí tenim molt més espai i el jardí», afirma Pasquín, que no fuig d’una de les polèmiques més grans d’aquests dies: «Es diu que la gent de fora porta el virus. Nosaltres fem el confinament a la perfecció, no tenim possibilitat de contagi amb ningú. Les mateixes regles que seguiríem a Barcelona les complim aquí, només que aquí estem millor». L’únic moment en què estan a prop d’algú al poble és quan compren el pa. «Ho faig guardant la distància de seguretat», diu Pasquín.

Amb l’arribada de la pandèmia l’escala de valor s’ha invertit. La connectivitat de les grans ciutats, amb el dinamisme social i econòmic associat, ha deixat de ser un actiu per convertir-se en un problema a causa de les acumulacions de gent que augmenten el risc de contagi. En canvi, els llocs amb baixa densitat de població, amb menys comunicacions amb l’exterior, han entrat en valor. 

Collita en suspens

Els agricultors que tenen les seves finques a Terrades no han parat de treballar durant els dies que porta actiu l’estat d’alarma. El cultiu de la cirera és un dels actius més grans de l’agricultura local i s’acosta el moment de la recollida, previst per a finals d’abril. La coincidència de la crisi del coronavirus amb el moment de la recollida, després d’un any de treball i inversió, té molt preocupats els pagesos.

Notícies relacionades

Josep Molas és un agricultor de 39 anys, amo d’una petita finca; la seva economia depèn en gran manera de l’èxit de la temporada de la cirera: «El coronavirus ha canviat les prioritats dels consumidors. Ara les famílies estan preocupades i van menys al súper per exposar-se el mínim possible. Compren productes barats i que es puguin conservar. La cirera és al contrari, és un producte molt costós i perible. Em temo que la temporada no anirà bé.

El coronavirus ha deixat al descobert la cadena de subministrament i ha revelat el paper crucial dels agricultors  i ramaders

El coronavirus ha deixat al descobert la cadena de subministrament i ha revelat el paper crucial que tenen els agricultors i ramaders, posant també de manifest la posició precària que ostenten en el repartiment dels beneficis de la seva producció. Malgrat el reconeixement a la seva feina que els pagesos han rebut durant aquests dies, Molas és pessimista sobre les repercussions del virus en el sector: «Depenem totalment del mercat. Si el coronavirus afecta el conjunt de l’economia, tal com ho està fent, nosaltres també patirem».

Temes:

Coronavirus