Atrapats a Kíev en uns llimbs legals amb un nadó prematur

Sabien que no seria fàcil; que recórrer a la gestació subrogada en un país com Ucraïna era introduir-se en un laberint burocràtic de desenllaç incert, sobretot després que des de fa uns mesos, l’Ambaixada espanyola deixés d’emetre passaports a nadons nascuts per aquest mètode al país eslau, tot i que tots ells tinguin l’ascendència genètica de com a mínim un dels seus progenitors, tal com marca la llei local.

A les dificultats de la paperassa s’hi ha afegit ara l’epidèmia del coronavirus. A causa del tancament complet de l’Administració al país eslau, el llarg tràmit d’aconseguir per al nounat un passaport ucraïnès i tornar a Espanya on iniciar el tortuós procés de filiació s’ha convertit en un objectiu inabastable. Igual com ells, una vintena de famílies espanyoles es troben atrapades a Kíev en uns llimbs legals, mentre s’aproxima la data d’expiració dels seus visats. 

M. M. V. és fisioterapeuta i té 38 anys. Amb el seu marit de 42 anys, va optar per recórrer a aquesta manera de tenir fills després de ser desnonada per «problemes immunològics» i ser «celíaca». La parella va estar tres anys en una llista d’espera per adoptar un nen, que acollirien «fins i tot si patia alguna malaltia». Al final, van pensar en Ucraïna, país que juntament amb Geòrgia oferia tarifes més accessibles per a ells. Ara només demanen un salconduit per tornar a Espanya. «Independentment que un estigui o no d’acord amb la gestació subrogada, som ciutadans espanyols atrapats», recorda.  

Circumstàncies particulars

Les seves circumstàncies particulars compliquen el seu cas. «La meva filla Mireia ha sigut prematura; va néixer el 13 de febrer després de set mesos de gestació; a causa d’això, en aquests primeres setmanes després del part no està sent sotmesa a les observacions mèdiques que requeriria a causa de la seva condició; nosaltres aquí intentem estimular-la tant com podem, però això no substitueix les revisions per especialistes neurològics a què hauria de sotmetre’s», explica la dona a través del telèfon.  A més, a Espanya, té una familiar ingressada per coronavirus, un tema que ha hagut de gestionar des de la distància. 

La mare de la Mireia ha sigut rebuda per l’Ambaixada espanyola a Kíev, juntament amb altres famílies afectades del nostre país. El tracte rebut, segons ella, és «millorable», i tampoc li donen solucions.  «A nosaltres, l’únic que ens diuen és que no poden fer-hi res», continua, mentre compara el seu cas amb el de desenes de famílies italianes en situació similar també bloquejades a Ucraïna. «Els van donar un salconduit i van poder tornar a casa». Aquest diari s’ha posat en contacte per diversos mitjans amb la legació espanyola a Kíev per conèixer la seva versió dels fets però no ha rebut cap resposta.

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

Durant la conversa, M. M. V. destaca que només és una ciutadana espanyola que requereix assistència de l’Estat i prefereix evitar els debats, però insisteix que no es considera cap explotadora de dones, ni tampoc cap traficant d’éssers humans, contràriament a la visió majoritària existent al Govern de Pedro Sánchez. No la va poder escollir la dona gestant, al contrari del que s’assenyala en alguns mitjans a Espanya, i només la va conèixer una vegada es va quedar embarassada. «Aquesta dona està casada i ja té diversos fills; és la tercera vegada que ho fa; quan va néixer la Mireia, ens vam abraçar, ens avenim», conclou.