Els treballadors de la premsa demanen ajuts al Govern condicionats a què no hi hagi ertos

Les conseqüències econòmiques que ha implicat la crisi del coronavirus estan provocant que la majoria de grups editors de diaris hagin posat sobre la taula expedients de regulació d’ocupació (ertos) a les seves plantilles. Les fórmules que les empreses han transmès varien segons la capçalera: van des de reduccions d’ocupació i sou del 63% a tots els treballadors a altres que arriben a un màxim del 15%, que no s’aplicaria als salaris més baixos.

Davant aquesta situació, els comitès d’empresa dels mitjans impresos més importants d’Espanya, EL PERIÓDICO, ‘El País’, ‘La Vanguardia’, ‘El Mundo’, ‘Expansión’ i una desena de capçaleres regionals, han emès aquest divendres un comunicat conjunt en què demanen al Govern ajuts condicionats a què les seves empreses no puguin aplicar ni ertos ni acomiadaments.  

«Ens dirigim al Govern per exigir que el sector de la premsa, en tant que exerceix una tasca considerada un servei essencial pels decrets aprovats, rebi una aportació pública per poder continuar donant aquest servei en condicions de qualitat davant la situació econòmica a què s’estan veient abocades les empreses i que moltes pretenen aprofitar per imposar uns ertos absolutament desproporcionats», assenyala el text.  

«La hibernació de l’economia ha provocat una caiguda de les campanyes publicitàries, el principal aliment de la premsa escrita i l’‘online’. La venda als quioscos i les subscripcions de les edicions de paper també s’han reduït. La resposta de la majoria dels editors ha sigut plantejar ertos d’una dimensió que impedirà la continuïtat en la prestació d’aquest servei essencial en les condicions que diferencien els grans mitjans d’altres en què la desinformació i les mentides troben un terreny abonat. Les plantilles estan fent un gran esforç en condicions adverses per satisfer la gran demanda d’informació veraç i contrastada sobre els esdeveniments relacionats amb la pandèmia, complint, a més, les disposicions dels decrets llei derivats de l’estat d’alarma que els obliguen a difondre les decisions de l’Executiu», continua l’escrit. 

El dret a la informació

Notícies relacionades

¿Què és la febre hemorràgica?

Els menús de migdia a BCN van pujar el 8,3% el 2023

«Reduir les plantilles de les redaccions en aquests moments de crisi només significa una reducció del dret dels ciutadans a estar degudament informats de tot el que passa, tant per fer front a la vida quotidiana com per a la deguda fiscalització de l’actuació dels poders públics», assenyalen els representants dels treballadors, que reconeixen que dins l’actual conjuntura, amb els sistemes sanitaris de diverses comunitats a punt del col·lapse, al voltant de 900 morts diaris pel Covid-19 i la població espanyola confinada a casa pel risc de contagi, aquest problema no està entre els més apressants. No abordar-ho, no obstant, tindria unes «conseqüències funestes». 

«Sabem que el Govern té uns altres temes potser més urgents sobre la taula, però un retard en la presa de decisions pot tenir unes conseqüències funestes. No entrem en la fórmula que poden adoptar els ajuts. Hi ha exemples a Itàlia o Dinamarca, i aquí mateix, amb els ajuts que l’Executiu ha aprovat per a les televisions privades. Però resulta obligat apuntar la necessitat que aquest recolzament serveixi per evitar la presentació d’ertos o comportar el seu aixecament. La prohibició dels ertos i els acomiadaments té com a precedent les decisions adoptades respecte a les clíniques privades», conclou el comunicat.