INVESTIGACIONS SOBRE EL COVID-19

Científics alemanys estableixen el moment en què el pacient ja no és contagiós

S'ha realitzat l'estudi en el grup d'infectats pel focus en l'empresa alemanya de components per a automòbils Webasto

POLITICA    3/12/2001 SIDA INAUGURACION DEL NUEVO LABORATORIO IRSICAIXA  DE INVESTIGACION DE LA SIDA EN EL HOSPITAL DELS GERMANS TRIAS I PUJOL  CAN RUTI    FOTO RICARD CUGAT

POLITICA 3/12/2001 SIDA INAUGURACION DEL NUEVO LABORATORIO IRSICAIXA DE INVESTIGACION DE LA SIDA EN EL HOSPITAL DELS GERMANS TRIAS I PUJOL CAN RUTI FOTO RICARD CUGAT / TRUE (Negativo)

2
Es llegeix en minuts
Agencias

Estudis realitzats en el primer grup d’encomanats amb el coronavirus a Alemanya han permès establir el moment en què ja no suposa un risc per a la població donar d’alta pacients hospitalitzats per Covid-19, cosa que permetria alliberar espai en una situació d’escassetat de llits.

En un comunicat conjunt, la clíniques Charité de Berlín i Schwabing de Munic, així com l’Institut de Microbiologia de l’Exèrcit alemany, revelen que el pacient deixa de ser contagiós quan les proves que se li extreuen de l’àrea nasofaríngia i dels fluids expulsats al tossir presenten menys de 100.000 còpies del genoma del virus.

Els resultats de l’estudi, realitzat en el grup d’infectats pel focus en l’empresa alemanya de components per a automòbils Webasto, indiquen en la majoria dels casos que la càrrega vírica a la faringe s’havia reduït notablement passada la primera setmana de malaltia, al pulmó, una mica més tard. Vuit dies després de presentar els primers símptomes, els experts ja no van ser capaços d’aïllar partícules infeccioses del virus en els pacients malgrat detectar encara còpies del genoma del virus a faringe i pulmó.

Càrrega vírica elevada

Aquest descobriment permet, segons Roman Wölfel, director de l’Institut de Microbiologia de l’exèrcit alemany i un dels autors principals de l’estudi, treure dues conclusions.

En primer lloc, «l’elevada càrrega vírica a la faringe immediatament amb els primers símptomes apunta que els pacients amb Covid-19 són ja molt aviat infecciosos possiblement fins i tot abans d’adonar-se que estan malalts», assenyala.

«Alhora, la capacitat infecciosa de pacients amb Covid-19 sembla dependre de la càrrega vírica a la faringe o el pulmó. Això és un factor important a l’hora de decidir quan pot un pacient ser donat d’alta com més aviat millor en cas d’escassetat de llits i la corresponent pressió de temps», remarca.

D’acord amb aquestes dades, els autors de l’estudi, els resultats del qual es publiquen a la revista «Nature», estimen que els pacients encomanats amb Covid-19 poden ser donats d’alta i passar a quarantena domiciliària si, 10 dies després d’emmalaltir, presenten en els fluids expulsats al tossir menys de 100.000 còpies del genoma del virus.

Els científics van determinar també que el SARS-CoV-2 probablement es multiplica al tracte gastrointestinal, tot i que no es va poder detectar la presència de virus infecciosos als excrements dels pacients. A més, a la sang i l’orina dels pacients no es va detectar el virus.

Anticossos

D’altra banda, es van analitzar els sèrums sanguinis dels pacients a la recerca d’anticossos contra el SARS-CoV-2. La meitat del grup, que va ser analitzat durant 28 dies des de l’aparició dels primers símptomes, havia desenvolupat fins al setè dia anticossos contra el virus; dues setmanes després, tots els pacients havien produït anticossos.

Al seu torn, amb la producció d’anticossos també es va reduir lentament la càrrega vírica.

Ja a principis de febrer, els científics havien revelat que alguns dels pacients analitzats presentaven una simptomatologia lleu del virus infecciós en l’àrea nasofaríngia.

Notícies relacionades

«Això vol dir que el nou coronavirus es pot multiplicar a la faringe sense necessitat d’arribar al pulmó i per tant és molt fàcilment transmissible», explica Christian Drosten, director de l’Institut de Virologia de la Charité i coautor principal de l’estudi.

El grup de científics té previst ara, a partir d’aquest primer grup de pacients, però també en altres encomanats, analitzar el desenvolupament a llarg termini de la immunitat contra el SARS-CoV-2, dades que podrien contribuir al desenvolupament d’una vacuna.