Els EUA aproven l'ús de fàrmacs contra la malària en pacients de Covid-19

Les autoritats sanitàries dels Estats Units han aprovat l’ús de diversos tractaments contra la malària en pacients de Covid-19, menys de dues setmanes després que el president Donald Trump ordenés accelerar els assajos clínics amb fàrmacs potencialment efectius contra les crisis respiratòries agudes provocades pel nou coronavirus. El vistiplau de les autoritats es traduirà en la distribució de milions de dosis de sulfat d’hidroxicloroquina i fosfat de cloroquina entre els hospitals del país. La decisió no està exempta de riscos, perquè fins ara només s’han fet estudis parcials amb la cloroquina i els seus derivats, tractaments que no compten de moment amb l’aprovació de l’Organització Mundial de la Salut. 

Els tractaments antimalària van començar a aplicar-se la setmana passada en diversos assajos clínics a Nova York, l’estat que concentra la majoria de casos de coronavirus als EUA, on dilluns s’havien registrat més de 165.000 contagis i 3.000 morts. La Secretaria de Salut va assegurar que els beneficis potencials d’aquests fàrmacs superen els riscos, tot i que també va reconèixer que fins ara no hi ha més que «indicis anecdòtics» sobre els beneficis en pacients hospitalitzats de Covid-19 i és necessari procedir amb els assajos clínics per demostrar-ne l’efectivitat. La decisió de les autoritats sanitàries compta amb el suport del president, que fa dies que mostra el seu convenciment sobre l’efectivitat d’aquests tractaments. 

Dues farmacèutiques alemanyes s’han compromès a enviar al Govern federal milions de dosis perquè siguin distribuïdes als hospitals. Sandoz donarà 30 milions de dosis d’hidroxicloroquina, mentre Bayer farà el mateix amb un milió de dosis de cloroquina. Els dos principis actius s’utilitzaven fins ara en el tractament de la malària, però també del lupus i l’artritis reumatoide. Les seves propietats antiinflamatòries estan demostrades i falta saber si són també efectius com a antivirals. Els petits estudis realitzats fins ara a la Xina i França no mostren més que resultats parcials. Al país francès es va administrar hidroxicloroquina a una vintena de pacients. Catorze van millorar, el mateix que va passar amb els sis que van rebre una combinació d’hidroxicloroquina i azitromicina, un antibiòtic. França acaba d’anunciar un assaig més gran, amb 1.300 pacients de Covid-19, amb què espera extreure prou conclusions per donar per tancat el debat.

Notícies relacionades

Massimo Faggioli, teòleg i historiador: "Prevost sap que els EUA són una potència a la qual s’ha de respondre, no obeir"

El Papa de la cautela redefineix el seu lideratge amb el seu xoc amb Trump

«Aquests medicaments fa temps que estan en circulació. Entenem les seves propietats moleculars, la seva seguretat i la seva eficàcia. És relativament fàcil assajar-los directament en pacients humans», assegura a aquest diari Peter Pitts, exdirector adjunt de l’agència del medicament (FDA, per les sigles en anglès). Però alguns metges han advertit que aquests fàrmacs tenen també efectes secundaris coneguts, que poden provocar conseqüències letals per a certs tipus de pacients. Particularment, els que tenen problemes de cor i els que prenen antidepressius que afecten el ritme cardíac. L’ús prolongat d’aquests medicaments està també associat al desenvolupament potencial de la retinopatia, que pot provocar la pèrdua de visió. 

Hi ha, a més, un problema afegit. I és que des que Trump va començar a propagar les bondats potencials d’aquests tractaments, molts pacients de lupus i artritis reumatoide han tingut problemes per accedir a aquests medicaments prescrits amb recepta perquè alguns metges sembla que n'estan fent provisió, segons ha publicat la premsa nord-americana. També hi ha almenys un cas d’un persona que va morir a Arizona després d’automedicar-se amb fosfat de cloroquina.