El paper higiènic, la inesperada estrella del carretó del coronavirus

De ser l’aneguet lleig del carretó, el paper higiènic ha passat a ser el producte estrella de la crisi del coronavirus, sense comptar amb mascaretes i guants. La gent l’acumula i es grava vídeos donant tocs al rotllo, fins i tot, Messi. Algun ús se li ha de donar, perquè és impossible que s’estigui gastant tot al vàter.

Mentre els científics s’escarrassen investigant la vacuna per al Covid-19, la resta de la població s’entreté buscant el motiu pel qual alguns dels seus veïns han decidit comprar rotllos com per empaperar casa seva. En alguna cosa cal invertir les hores de confinament.

«No hi ha absolutament cap motiu racional», explica a EL PERIODICO Carlos Reinoso, director general de l’Associació de Fabricants de Pasta, Paper i Cartó. Però, com el bon paper, la ment humana té diverses capes i es veu que una de les de baix empeny certa gent a voler tenir en una casa els rotllos que hi hauria d’haver en tot un edifici.

«Hi ha bastants estudis psicològics que diuen que en les crisis es tendeix a acumular productes que siguin imprescindibles, barats, no peribles i que ocupin bastant, perquè ens dona tranquil·litat veure el rebost ple. El paper ho compleix tot però més enllà d’això no hi ha cap raó», assumeix Reinoso. Almenys es tracta d’un fenomen mundial i no només propi, i l’explicació rebat la descoratjadora teoria que milers de persones han pensat que és útil fer-se mascaretes amb el paper.

Hi ha una doble esperança, perquè els que s’estan quedant sense rotllos a casa no hagin, hàgim, d’acabar en mans de l’encara dur paper de cuina. «La producció està assegurada, les fàbriques i les línies de subministrament estan funcionant amb normalitat, el desproveïment és absolutament puntual i es tarda a revertir-lo el que tarda a arribar el camió», apunta el directiu d’Aspapel. D’altra banda, en els últims dies se n’ha incrementat gairebé un 5% la producció i s’han extremat les mesures de protecció dels treballadors. Ara mateix, després dels sanitaris gairebé hi són ells.

De l’enciam al rotllo

Per ser objecte de tertúlies, telemàtiques o a metre i mig de distància, el paper higiènic és un gran desconegut. I té el seu rotllo. El paper com a tal es va inventar a la Xina fa més de dos mil anys i durant molt temps només allà es van adonar que podia servir també per a ‘això’, tot i que en un format llençol no gaire funcional. 

La resta va recórrer al que tenia a prop, i això variava molt segons la classe social i el lloc: llana, fulls, palla, molsa..... Diuen també que fulles d’enciam, però és difícil de creure.

Va caldre esperar fins al 1857, ¡dos anys després que Antonio Meucci inventés el telèfon!, perquè Joseph Gayetty creés un paper humitejat amb àloe pensat per als (rics) que tinguessin hemorroides. Malgrat el seu fracàs se’l considera responsable de l’invent, però van ser els germans Edward i Clarence Scott el 1879 els que van triomfar comercialitzant-lo com ara el coneixem.

Bé, no exactament. Pel que sembla, el 1935 va sortir una nova marca que prometia un «paper lliure d’estelles», cosa que dona una idea de la suavitat anterior. El que és segur és que la beneïda doble capa no va arribar fins al 1942.

La suavitat de l’eucaliptus

¿Es fabrica aquí o fora?, ¿com?, ¿es pot fer a casa? Així que passen els dies i els lineals continuen buits les preguntes s’acumulen. El que es ven a Espanya està fet aquí. N’hi ha una desena de fàbriques i s’elabora a partir de fibres de cel·lulosa de diferents arbres. Cada espècie té el seu què, explica Essity, que lidera el sector.

Les d’eucaliptus aporten suavitat, les de pins i avets, resistència. La típica dada que sense aquesta crisi no s’hauria sabut mai. Barrejada amb aigua la fibra es dilueix i una màquina en retira el líquid i crea un full continu que altres màquines convertiran en paper higiènic, de cuina o mocadors, entre d’altres.

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

I, ara, el més important, ¿hi haurà paper higiènic als supermercats aquesta setmana que ve? Només aquesta marca pot fer quatre milions de rotllos al dia. Podrien anar i tornar a la Lluna estirant els que fan en una setmana, expliquen. No hi ha cap gosset que faci aquest passeig, ni aquests dies. Per producció no serà, així que, com moltes coses en aquesta crisi, dependrà del comportament de la gent. 

L’‘efecte ramat’ fa que si veus algú comprant una cosa et porti a fer-ho també. Una altra capa més del cervell humà. «Estem treballant perquè no es vegin prestatgeries buides perquè quan la gent veu que n’hi ha només s’emporta el que necessita», explica Reinoso. «Amb el rebost ple no té sentit continuar comprant», insisteix. Però és que ja abans res d’això tenia sentit.