«El coronavirus ha mutat a formes més agressives»

El viròleg Daniel Scott-Algara (Caracas, 1953) va saber a mitjans de gener que la pneumònia pel nou coronavirus, amb una alerta de tot just una desena de casos a la Xina, arribaria a ser una pandèmia si no es prenien mesures dràstiques. Hi havia un pla internacional per contenir una possible soca de grip tan mortífera com la del 1918, però no va funcionar. Després d’haver-se disseminat a Wuhan –de la mida de Londres– «era gairebé segur que el virus s’expandiria», apunta. 

-¿Què el va fer pensar el gener que la cosa pintava malament?

-A l’haver un període d’incubació de 14 dies, si hi ha 10 casos, s’han de multiplicar per 100 per saber que realment hi ha mil casos. Fins i tot amb mesures per frenar la propagació, amb 10 casos declarats ja era bastant tard. 

-Quan el 31 de gener es va detectar a Espanya el primer cas a La Gomera, Fernando Simón va dir que no tindríem «més enllà d’algun cas diagnosticat». 

-Veient el que va passar a la Xina, no es podia esperar que els casos fossin molt pocs, llevat que es posés una barrera d’acer per impedir que el virus creués d’un país a un altre. Tampoc a França les autoritats sanitàries van fer bons càlculs a l’inici de l’epidèmia i van pensar que es podia controlar amb mesures menys dràstiques que les de la Xina. No és el mateix tenir un govern democràtic, en el qual has de tenir un consens per prendre aquest tipus de mesures.

-¿On posaria vostè el focus de la responsabilitat per la falta de mesures de contenció?

-No cal buscar responsabilitats ara. Cal afrontar la pandèmia i aprendre’n de cara al futur. Existia un ‘pla grip’ per evitar la grip espanyola de 1918, però no va funcionar perquè no es coneixia la manera de transmissió d’aquest nou virus. 

-Al principi de la crisi sanitària, es va donar a entendre que era com una grip estacional, que només produiria símptomes lleus. ¿Hi ha hagut falta d’informació? 

-Aquest virus és més contagiós i s’adquireix més aviat. Pot tenir un temps d’incubació de tres dies, que és molt poc. Els virus evolucionen, i aquest ha evolucionat summament ràpid. Probablement ha sigut menys agressiu al començament, però amb el temps ha mutat a formes molt més agressives. El virus que va infectar el primer pacient segurament era menys infecciós que el que està circulant pel món. 

-¿És més gran el seu període d’activitat al posar-se sobre superfícies?

-Estudis complets per comprovar la persistència de virus en superfícies crec que només s’han fet amb el VIH. Aquest coronavirus, aparentment, pot quedar-se actiu a certes superfícies fins a tres o quatre dies. 

-¿El nombre d’individus que pot infectar un sol encomanat és també superior? 

-Hi ha diversos tipus de pacients. N’hi ha d’asimptomàtics que constitueixen un factor de transmissió del virus. Al no estar malalts, continuen tenint contacte amb altres individus. Es creu gairebé amb certesa que aquests asimptomàtics transmeten el virus igualment, el secreten per les vies respiratòries. 

A Itàlia el ‘pacient u’ va recaure. ¿Es pot dir que el Covid-19 té característiques semblants al VIH, en la dificultat per eliminar-lo? 

-El temps ha sigut summament curt i no en coneixem la immunitat a llarg termini. En els casos que han recontret la malaltia, pot ser que es tracti d’una reactivació, perquè no estaven completament curats, sinó que tenien una replicació a baix soroll, i en certes condicions, a l’estar encara reproduint-se, pot exacerbar-se i produir símptomes. L’altra hipòtesi és que aquests pacients s’hagin reinfectat. Es necessita temps per estudiar aquests casos i arribar a una conclusió definitiva.

-¿Per això l’OMS recomana als pacients guardar aïllament 15 dies després de l’alta?

-Sí. El problema és quin tipus d’eines se li donen als pacients. Estem parlant de serveis de salut desbordats per l’epidèmia. Si a aquests pacients que ja estan ocupant llits els diem que s’hi han de quedar 15 dies més... Les autoritats sanitàries i polítiques han de prendre una decisió, si no, el sistema de salut es col·lapsarà. Es pot fer una hospitalització a casa amb unes condicions d’aïllament molt severes. 

-¿Es dona per descomptat que el Covid-19 té un origen animal? 

-Els veterinaris el coneixen bé. Forma part d’una família de virus que infecta molts animals domèstics, de criança i salvatges. El que se sap és que l’home s’interposa a la cadena de transmissió i que el virus s’adapta a l’ésser humà. És el que ha passat amb els diversos coronavirus que han infectat l’home. Per exemple, el VIH, un virus de la mona que es va adaptar.

-¿Què li sembla la teoria de la conspiració que situa l’origen en un laboratori de Wuhan? 

-Res es pot excloure al 100%, però les condicions de seguretat d’aquest tipus de laboratoris són extremadament estrictes. Amb el VIH es va dir al principi que era un virus fabricat a diversos laboratoris nord-americans, però està clar que procedeix de la mona. Aquestes teories surten i desapareixen contínuament.

-El Regne Unit, inicialment, va optar per no ser restrictiu. Aspirava a aconseguir una immunitat col·lectiva.

-Això del Regne Unit és més o menys una loteria. La idea és que funcionés com una vacuna. Si un vacuna a una escola 10 nens de 50, els altres 40 estaran protegits indirectament, perquè la vacuna impedeix que hi hagi una transmissió en aquest grup. El Regne Unit va considerar que cert sector de la població no estaria gaire afectada i que si s’infectava una part, protegiria la resta de la població. Però és un virus del qual no coneixem gairebé res. No sabem si hi haurà immunitat a llarg termini.

Notícies relacionades

Elogi del silenci, la serenitat i la senzillesa

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

-La Xina ha dit que enllesteix una vacuna. ¿Hi confia?

-També als Estats Units estan preparats per testar vacunes. Però s’ha de ser cautelós. Continuem sentint que s’ha trobat una vacuna contra el VIH i encara no la tenim.