Buiden el CIE de Barcelona davant la impossibilitat d'expulsar els immigrants

El jutge de vigilància del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona ha alliberat els immigrants que estaven retinguts per ser deportats als seus països d’origen. Una decisió presa arran de l’emergència sanitària del coronavirus, ja que la falta de vols d’expulsió feia il·legal la seva permanència al CIE. Diversos col·lectius de la plataforma ‘Tanquem els CIEs’ han denunciat pallisses i agressions als interns durant aquesta última setmana, a causa de la «tensió» viscuda al centre.

«El CIE està buit, però no tancat», matisen fonts de la Policia Nacional a Barcelona. Aquesta setmana el jutge de vigilància del centre ha alliberat prop de 30 interns que quedaven al centre, que esperaven ser expulsats al seu país d’origen. Dijous passat van sortir les últimes cinc persones. El motiu d’aquest alliberament es deu a l’emergència del coronavirus. Un immigrant no pot estar més de 60 dies tancat al CIE esperant la seva deportació. «Amb la falta de vols era impossible complir amb aquests terminis», justifica la Policia.

Tensió al centre

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

«Les últimes setmanes s’han viscut situacions de molta tensió», explica l’advocat del col·lectiu IRÍDIA Andrés García Berrio, també membre de la plataforma ‘Tanquem els CIEs’. «Quan van suspendre les visites amb els familiars, els interns ho van passar molt malament, van fer vagues i tenim constància que hi va haver agressions per part de la policia», afegeix Berrio. No obstant, només una d’aquestes persones han acabat denunciant una pallissa. «Van entrar cinc policies a la seva habitació i dos d’ells el van agredir», ha explicat Berrio, que ja va interposar ahir aquesta denúncia als jutjats.

Aquesta mesura, la d’alliberar els interns dels CIEs, l’havien reclamat tant els moviments socials com el mateix defensor del poble. «Les persones que tinguin família aquí han de poder tornar a casa seva, i els que acaben de creuar l’Estret han de rebre atenció humanitària», ha assenyalat Berrio. Cosa que, diu, «ja està passant a tot l’Estat».