REIVINDICACIÓ ALTERNATIVA A BARCELONA

La marxa feminista per a aquelles que no han pogut fer vaga

Col·lectius de persones migrants i amb treballs precaris han alçat la veu aquest matí perquè les seves reivindicacions siguin escoltades

«Cridem ara perquè en la manifestació unitària amb prou feines se'ns sentirà», clamen des de la manifestació organitzada per 'Diverses 8-M'

La marxa feminista per a aquelles que no han pogut fer vaga

JOAN MATEU PARRA

Es llegeix en minuts

«Som aquí, cridant, perquè les treballadores de la llar que viuen internes en aquestes llars sentin que som al seu costat. Aquest 8 de març comencem la nostra marxa aquí per elles, que ni poden sortir ni poden unir-se a la vaga», exclamava decidida Isabel Valle, de la plataforma Mujeres Unidas Entre Tierras, aquest matí. Aquest diumenge, a Barcelona, les reivindicacions del Dia de la Dona han inundat els carrers des de primera hora. Tot just eren dos quarts de nou del matí quan a l’estació de ferrocarrils de Sarrià més de cinquanta persones es reunien per ‘Descolonitzar la ruta’ de les manifestacions sota el paraigua de la plataforma ‘Diverses 8-M’. El seu objectiu, visibilitzar les veus (i, sobretot, les reivindicacions) de dones migrants, racialitzades, refugiades i amb feines precàries. «Necessitem que ens escoltin, que se’ns valori, que se’ns respecti», reclamava una de les manifestants.

La concentració, els crits i els cants d’aquest col·lectiu començaven en una de les zones més acabalades de la ciutat. Perquè és allà on hi ha moltes de les treballadores de la llar contractades com a internes. I és allà on sorgeix el primer focus de solidaritat entre dones. «Moltes de les internes treballen com esclaves. Han d’estar disponibles 24 hores al dia i amb prou feines tenen una tarda lliure a la setmana. Cobren poc, han de pagar les despeses que generen a la llar i no tenen cap seguretat laboral», recalcava Valle al costat de les seves companyes, que sostenien una pancarta en la qual es reclamava la ratificació de l’article 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) sobre treballadors domèstics. «Demanem que les treballadores de la llar tinguin un salari digne, dret a l’atur, baixa maternal i per malaltia», recordava l’activista.

Cielo, activista del col·lectiu Libélulas, es manifesta alçant una pal de fregar / joan mateu parra

Mentre la veu d’aquestes dones s’anava aixecant, els càntics de la jornada també anaven envaint uns carrers gairebé deserts. «Ea, ea, ea. Mi mocho se cabrea», cantussejava Cielo, dona trans i activista boliviana, aixecant un acolorit pal de fregar a l’aire. «Cridem ara perquè aquesta tarda, a la manifestació unitària, amb prou feines se’ns sentirà. Alguns s’oblidaran de nosaltres i d’altres intentaran parlar dels nostres problemes basant-se en estudis i estadístiques. Però no funciona així, només nosaltres sabem el que patim. Volem tenir la nostra veu», afegia contundent mentre la marxa es desplaçava per la Via Augusta, direcció plaça Catalunya. «A les dones racialitzades només se’ns fa cas en festes i carnavals, perquè aportem una nota de color. Però no és just. Tenim molt per dir i una agenda política per la qual lluitar», recalcava l’assistent a la marxa davant de l’atònita mirada d’uns vianants que veien passar davant les seves cases la petita però enèrgica marea lila de ‘Diverses 8-M’.

El crit de les veus ignorades

Al seu costat, Awa Ndiaye, Absa Ly, Khoudia Mboye i Mane Mboye, de l’Associació de Senegaleses de Ca Kanam, marxaven pels drets de les persones migrades. «El feminisme blanc no ens representa», retreien a l’uníson. «No podem demanar la igualtat si encara no s’estan respectant els nostres drets com a éssers humans», afegia Ly. En els seus discurs, les activistes retreien que l’actual llei d’estrangeria, unida a l’auge dels moviments racistes, està posant en risc la seguretat del col·lectiu. Per a les persones que resideixen a Espanya, que veuen perillar els seus drets laborals i el seu accés a la salut. Però també per als qui viuen les conseqüències d’aquests conflictes des de les fronteres. «No té sentit parlar d’immigració sense que nosaltres, com a col·lectiu, hi siguem presents», recriminava Ndiaye.

Les activistes van ballar a ritme de ‘Diversa soy’, himne feminista de la jornada / joan mateu parra

Et pot interesar

«Totes aquestes veus, aquestes reivindicacions, solen ser ignorades. Fins i tot dins dels feminismes. Els discursos dominants solen situar aquestes lluites com una cosa accessòria, no com el centre del debat. I això és un error», explicava aquest matí Marta Orsini, portaveu de Diverses 8-M, plataforma que integra totes aquestes mirades en una mateixa protesta. «Ara més que mai, davant d’un auge de la ultradreta que amenaça col·lectius vulnerables, necessitem que el moviment es comprometi amb aquestes lluites. El feminisme serà antifeixista i antiracista o no serà», afegia contundent Orsini durant la marxa. Mentrestant, a la seva vora, les activistes cantaven i ballaven al ritme de ‘Diversa soy’, un himne feminista compost per la cantautora i activista Rosa Sánchez, que també es manifestava amb les seves companyes.

Les organitzadores de l’esdeveniment explicaven entusiasmades als assistents que aquest any, malgrat que la protesta caigués en diumenge i que la concentració es convoqués a les 8 del matí, l’assistència ha sigut sorprenent. Més del doble que l’any passat. I amb la solidaritat d’altres col·lectius feministes de la ciutat. «No volem sortir al carrer amb un manifest que només serveixi per parlar dels nostres problemes durant un dia. La nostra lluita ha de ser constant i activa», exclamava contundent Sara Cuentas, també representant de la plataforma. Perquè la lluita pels drets de les dones no només és el 8 de març. Perquè la lluita per la igualtat continua ara i sempre.