la lluita per la igualtat

L'assetjament també entra en caus i esplais

La Generalitat té pendent aprovar un protocol contra agressions sexuals en les entitats de lleure de fa set mesos

L'assetjament també entra en caus i esplais

Miguel Lorenzo

3
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Una vegada vaig anar com a monitor de recolzament a uns campaments on unes nenes de 12 o 13 anys van denunciar que un monitor ajudava els nens a espiar-les mentre es dutxaven. Aquella nit vam tractar el cas en una assemblea i la reacció va ser de proteccionisme total cap a aquesta persona, inacceptable», explica Gerard Matas, un exmonitor d’un esplai de Badalona. Laura Grau, monitora d’un cau de Blanes, recorda la relació «secreta, tòxica i d’abús de poder» que va viure amb el seu monitor quan ella tenia 15 anys i ell 23. Aquestes són algunes de les veus que han volgut alçar la veu per visibilitzar els abusos que també es produeixen en les entitats de lleure.

Gerard Matas, en els seus sis anys com a monitor a Badalona, va veure comportaments que, des del seu punt de vista, eren «completament punibles» però als quals mai es va donar la importància que mereixien. «¿Com et dotes d’eines adequades per enfrontar-te al comportament d’un company? Perquè se suposa que és el teu ‘amic’ i el grup es protegeix a si mateix», lamenta.

Tot i que, segons ell, un dels comportaments més menyspreables era veure com els monitors homes s’anaven «treballant» les joves al seu càrrec perquè, quan estiguessin depassant el límit de l’edat adulta,«s’enrotllessin amb ells». «En conec uns quants casos, són clares relacions d’abús de poder», denuncia. 

#MatxisdeCau

Precisament aquesta relació de poder és la que ha volgut explicar Laura Grau, una de les primeres veus a exposar la seva experiència a Twitter, sota l’etiqueta #MatxisdeCau. Fa 10 anys, un monitor, vuit anys més gran, es va aprofitar d’ella i de les seves companyes. Tenien una relació, però estava prohibit explicar el secret. «Hi va haver consentiment, però jo no era del tot conscient ni tenia els recursos ni el recolzament suficient com per adonar-me de l’abús de poder», recorda Grau. «Quan es va destapar es va quedar en un escàndol ètic, i només se’l va convidar a marxar del cau tot i que es va quedar com a tresorer. Mai es va tractar com a agressió o un abús de poder, i cap adult va parlar amb nosaltres o els nostres pares», explica.

Notícies relacionades

La Mar, una exmonitora d’un cau de Girona, defineix el seu agressor com «el típic paio que utilitza el llenguatge inclusiu, que sembla que estigui súpersensibilitzat». Es van conèixer en una formació del cau, quan ella era monitora i ell, més gran, el seu formador. Posteriorment, en una festa, es van enrotllar. Però després, en la intimitat, ell «es va passar de la ratlla». «Va fer coses que no m’agradaven, i en cap moment em va preguntar si volia, no hi va haver consentiment». «Em va fer sentir com una imbècil», afegeix.

Malgrat tot, molts d’aquests testimonis han continuat implicats en la seva entitat. Les nenes a qui Matas va fer de monitor han creat un protocol feminista per detectar els casos i evitar-los. I és que moltes de les entitats de lleure, com és el cas d’Escoltes Catalans o el Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC), ja estan aplicant eines contra el maltractament i el masclisme, i fent formacions preventives. Ja fa set mesos que totes aquestes entitats van desenvolupar una nova norma contra el maltractament infantil juntament amb la Direcció General de Joventut i la fundació Vicky Bernadet. El text detalla la relació de monitors amb els nens, i tracta el tema de les xarxes socials. De moment, continua sent un esborrany perquè el Govern encara no l’ha firmat