DADES DE CATALUNYA

Les dones viuen sis anys més que els homes, però 20 són amb mala salut

Les catalanes tenen una esperança de vida de 86,2 anys, una de les més altes d'Europa

Els experts estan preocupats per les malalties cròniques, que afecten més el col·lectiu femení

mujeres-fuertes

mujeres-fuertes / Albert Bertran

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez

Les dones catalanes tenen una esperança de vida de 86,2 anys, una de les més altes d’Europa i sis anys més que els homes (80,7 anys), però els últims 20 anys els viuen amb mala salut. Així, elles viuen més, però es troben pitjor. És el que assenyala l’Informe de Salut de Catalunya 2019, elaborat per la Conselleria de Salut i que ha de servir com a base per al pròxim pla sectorial que es preveu desenvolupar al llarg d’aquest any, segons un comunicat enviat aquest divendres pel departament. Les dones de més edat, amb nivell socioeconòmic i d’estudis baix, són les que declaren tenir pitjor salut. 

A nivell general, les dones tenen unes conductes més saludables que els homes, ja que el consum de tabac és menor (20,5% davant el 30,9% dels homes); també fan un consum de risc d’alcohol menor (1,7% davant el 6,4%); i segueixen més la dieta mediterrània (67,2% per 57,5%). Les dones també tenen menys excés de pes (43,2% respecte a un 59,3% dels homes) tot i que els homes fan més activitat física saludable (81,1% de dones davant un 84,5% d’homes).

El tabaquisme, en concret, preocupa els experts. «Fa dos o tres anys que el consum no baixa en els homes. Ha baixat molt en espais públics, però s’han de prendre altres mesures, com per exemple apujar la fiscalitat: no pot ser que aquí un paquet de tabac costi la meitat que a França», assenyala a aquest diari Ricard Tresserras, portaveu de la Direcció General de Planificació a Salut.

Malalties de transmissió sexual

Quant a les malalties de transmissió sexual, Tresserras destaca un «canvi de tendència». Entre el 2009 i el 2018, la gonocòccia s’ha multiplicat més de 10 vegades i la sífilis, més de quatre. Totes dues són més freqüents en homes. Quant a la clamídia, és més elevada en dones que en homes. «La clamídia s’ha multiplicat per 14 en les dones i en persones nascudes a l’estranger», afirma Tresserras.

No obstant, el que més preocupa les autoritats sanitàries són les malalties cròniques. Aquest és un problema de salut més freqüent en les dones (41,4%) que en els homes (32,5 %). L’informe alerta que les patologies cròniques poden desembocar en situacions de dependència, sobretot en les dones i, així, gairebé la meitat de les dones de 75 anys i més són dependents i necessiten ajuda o companyia per fer activitats bàsiques de la vida diària a causa d’un problema de salut (46,3%; els homes, un 28,1%).

Malgrat aquesta dependència, les dones són les que més sovint declaren un baix recolzament social (13,3% les dones i 4,4% els homes de 75 anys i més). També es precisa en l’estudi que la proporció de dones que tenen depressió és més del doble que la dels homes (11,2% de dones davant un 3,9% d’homes).

«El que més ens preocupa són les malalties cròniques: les respiratòries, de cor, la insuficiència renal, el fet d’haver patit abans un càncer... Les solen patir dones grans o molt grans –de més de 85 anys–, amb unes condicions econòmiques desfavorables. Acaben consumint molts recursos públics», precisa Tresserras, que assenyala que aquest fenomen té a veure amb l’envelliment progressiu i, per tant, alerta que s’han de prevenir factors de risc com el tabac, l’obesitat, el sedentarisme i l’alcohol. «La cronicitat i el malalt complex –amb moltes patologies– suposa una gran càrrega social».

Notícies relacionades

L’Informe de Salut de Catalunya també posa el focus en l’entorn físic, és a dir, en aspectes com la contaminació, el canvi climàtic i les onades de calor. «Ens hem de centrar a prevenir aquests fenòmens que aniran a més», assenyala. «Farà més calor, vindran més mosquits... Tot això pensàvem que passaria d’aquí a molt temps, però no», afegeix.

Finalment, quant a les tasques domèstiques, continua sense haver-hi igualtat: el 41% d’elles declaren ser les úniques responsables d’això, davant l’11% d’ells. «La cosa va millorant una miqueta en edats joves, però no en les grans. Per aconseguir canvis molt dràstics hauran de passar molts anys», assenyala Tresserras.