Beatriz Gimeno: «El feminisme ha de fer una aliança per avançar juntes en allò que ens uneix»

La directora de l’Institut de la Dona, Beatriz Gimeno (1962, Madrid), vol tornar a aquest organisme el renom que va tenir en el passat i, com a peça clau a l’equip de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, demana al moviment feminista que, en un moment en què Vox està fort, aparqui els xocs interns i miri endavant entorn de «consensos bàsics».

–¿Quins són els seus plans al capdavant de l’Institut de la Dona?

El pla és tornar a l’Institut el paper que va tenir fa dècades, quan va ser una referència del coneixement feminista. Concretament, esperem poder convertir-lo en un centre de producció de coneixement feminista.

–Està pensant, també, a canviar el nom i la seu.

Sí. Es dirà Institut de les Dones i canviar de seu és una reivindicació antiga, perquè ens sembla imprescindible que tingui una seu cèntrica, amb sala d’exposicions i auditori.

–¿Per què Institut de les Dones?

Perquè ens sembla que ‘la dona’ és una definició una mica antiga; som dones diverses, plurals i no hi ha un tot monolític.

–¿Preveu que el 8-M d’aquest any sigui tan multitudinari com en les dues edicions anteriors?

Eespero que la manifestació sigui massiva. Un dels problemes, entre cometes, de batre el rècord és que arriba un moment em què no hi pot haver més gent, però jo crec que el 2019 es va mantenir la tònica de l’any anterior i així continuarà.

–¿Què sigui en diumenge i alguns territoris hagin decidit no convocar vaga, pot restar-li afluència?

No, crec que no. Per cert, que el fet de no fer vaga no està relacionat només que caigui en diumenge. Pel que sé, tot i que no estic en la comissió 8-M, té a veure amb el fet que es va pensar que la vaga no fos una estratègia fixa per sempre, sinó plantejar altres fórmules sorprenents i que emocionessin.

–A les portes del 8-M, un sector del moviment feminista s’està mostrant molt crític amb el fet que Unides Podem ocupi la cartera d’Igualtat, considera que no es defensarà les dones adequadament, ja que no ha definit una posició unitària sobre la prostitució o va presentar la passada legislatura l’anomenada llei trans, que segons un grup de reconegudes feministes i l’històric Partit Feminista amenaça els drets de les dones. ¿Li sorprenen les crítiques just ara quan Vox està més fort?

Em sembla preocupant que just quan l’extrema dreta és present en les institucions hi hagi sectors que posin els seus interessos, molt legítims i totes els tenim, per sobre dels consensos bàsics. Som en un moment en què hem de continuar avançant i detenir-nos és retrocedir. Per a això s’han de potenciar els consensos bàsics. El feminisme ha de tornar a posar a sobre de la taula els pactes entre dones que hem sigut capaces de gestionar en moltes ocasions. És una estratègia que el feminisme sempre ha portat a gala i que ha de tornar a posar-se sobre la taula. Fer una aliança per avançar juntes en allò que ens uneix i continuar lluitant en aquelles qüestions en les quals puguem tenir diferències.

–Anem a les discussions per si mateixes, sobre la prostitució, ¿fins on es podrà arribar amb la llei contra el tràfic?

Una llei integral contra el tràfic és una reivindicació del moviment feminista. Crec que es pot arribar molt lluny, que es pot lluitar contra l’explotació sexual i el proxenetisme. La prostitució s’ha d’abordar des de molts punts de vista. He dit moltes vegades que soc abolicionista i per a mi el necessari és fer passos que condueixin a l’abolició. Però és una qüestió molt complexa, que cap Govern ha pogut abordar segurament com hauria volgut.

–Respecte al projecte de la llei trans, les veus crítiques assenyalen que, com que la legislació marca que el sexe serà el sentit, és a dir, que «hi haurà homes que seran dones de només dir-ho» i sense necessitat d’un aval mèdic, «es negarà el fet que les dones són oprimides per néixer amb sexe femení». A més, critiquen que s’invisibilitzi les dones al parlar de cossos feminitzats. ¿És partidària d’introduir canvis en aquesta llei? ¿S’obrirà un debat amb tots els sectors del feminisme?

Sí, es parlarà amb tot el món i s’intentarà buscar el màxim consens. Crec que hi ha debats que no reflecteixen la realitat. La llei del 2007 del PSOE ja reconeix la identitat de gènere i la llei trans avança en la despatologització, que la mateixa OMS recomana, en línia amb els països més avançats. Ja hi ha lleis autonòmiques que recullen tot el que ve en la llei trans, que el que pretén és harmonitzar la legislació.  

–Davant aquestes crítiques en xarxes socials, vostè va tuitejar que la teoria queer, que defensa el sexe sentit, «és Veneçuela», cosa que va reobrir la polèmica. ¿Què volia transmetre amb aquest tuit?

És una ironia, però és evident que la ironia no és gaire ben acceptada en les xarxes. No vaig dir que la teoria queer defensa el sexe sentit. És una teoria molt complexa, hi ha moltes teories i teòrics i teòriques. El que vull dir és que la majoria de les simplificacions que es fan de la teoria queer no s’ajusten a la realitat. Jo soc extremadament crítica amb aquesta teoria, és molt academicista i no es pot utilitzar per a tot. Però s’està utilitzant com a mantra per criticar-ho absolutament tot; en aquest sentit volia dir que és com el tema de Veneçuela, sabent l’ús que en fa el PP per criticar coses que no tenen res a veure.

–També va ser censurat per alguns sectors el seu nomenament, especialment pels articles que ha escrit entorn del sexe. En un dels seus escrits es pregunta si és necessari que les relacions sexuals siguin d’una altra manera perquè siguem més iguals i jo li trasllado aquesta pregunta.

És clar. Les relacions sexuals i les relacions socials, d’amistat, amoroses... Ni tan sols comprenc la crítica que se li pot fer al comentari que la desigualtat s’instal·la en tots els aspectes de la nostra vida i òbviament també en les nostres relacions sexuals. La igualtat ha de penetrar en tots els àmbits de la nostra vida, inclosa la sexualitat i especialment, perquè és un àmbit en el qual el masclisme i el patriarcat és molt present.

–Per acabar amb el capítol polèmiques, què li semblen les crítiques que ha rebut l’avantprojecte de llei de llibertat sexual per part d’alguns membres del Govern?

No puc opinar perquè no estic en el Govern. El que sí que puc dir és que és una llei completament necessària, que el moviment feminista demanava; ens posa en l’avantguarda del feminisme mundial i canviarà el panorama legislatiu respecte a la igualtat. I crec que en poc temps aquestes polèmiques es quedaran en res i tothom valorarà aquesta llei com l’avenç que és.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

–Aquesta llei parla de la introducció de l’educació sexual, reglada, a les escoles. ¿És partidària que constitueixi una assignatura per si mateixa o que sigui un ensenyament transversal? ¿En aquest últim cas, com es podria evitar que es dilueixi?

Soc partidària de les dues coses. És imprescindible que l’educació afectivosexual i en igualtat transversalitzi totes les matèries, però també crec que hi ha d’haver una matèria que eduqui en aquests continguts i també en ciutadania. La concreció de l’assignatura o la transversalitat és una qüestió que han de decidir els experts. La reivindicació de les feministes és que s’introdueixi d’una vegada a l’escola. Perquè és una vergonya que un país com Espanya sigui a la cua en aquestes qüestions. Hi ha països amb educació sexual des de fa 40 anys.