La llei climàtica comença la seva etapa amb crítiques dels ecologistes

La primera llei climàtica de la Unió Europea, que busca reduir a zero les emissions netes de gasos amb efecte hivernacle per al 2050 ha sigut rebuda aquest dimecres amb crítiques generalitzades d’ecologistes i una part important de l’arc parlamentari. La proposta de reglament, avançada dimarts per El Periódico, fixa la trajectòria que els Vint-i-set hauran de seguir durant les pròximes tres dècades per descarbonitzar l’economia europea, però fa orelles sordes a la petició d’una dotzena d’Estats membres d’accelerar la revisió de l’objectiu de reducció d’emissions per a 2030 que queda aparcada fins que l’Executiu comunitari disposi al setembre d’un estudi d’impacte.

«Si els experts em diuen que no es pot fer abans de finals d’estiu o a mitjans de setembre jo ho respecto», s’ha justificat el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, davant la petició de 12 ministres de medi ambient de la UE, entre ells la d’Espanya, de presentar una proposta al juny. «Hi ha qui diu que la Comissió Europea no ha fet els seus deures [però] no guanyaríem temps plantejant una xifra. Jo prefereixo anar a cop segur. Prefereixo un debat. Cosa que es pot fer al setembre i si ho fem al setembre estic segur que anirem ben preparats a la COP de Glasgow», ha insistit sobre la cimera de les Nacions Unides prevista al novembre i restant importància al limitat termini que tindran els governs per negociar.

Actualment l’objectiu de la UE per al 2030 inclou una retallada del 40% de les emissions respecte als nivells de 1990. El nou objectiu, segons la proposta de llei climàtica, incrementarà l’ambició fins al 50 o 55%. «L’avaluació d’impacte ens ajudarà a dir on ens trobarem el 2030, si hem d’estar en 50% o 55%. Només es tracta de determinar la trajectòria», ha explicat el socialista holandès. 

Revisió de la trajectòria des del 2023

El pla també inclou una revisió de tots els instruments rellevants per complir amb l’objectiu del 2030 el juny del 2021 així com la revisió de la trajectòria 2030-2050 cada cinc anys a partir del 2023. En aquest marc amb l’objectiu d’avaluar la coherència. La Comissió Europea tindrà poder per emetre recomanacions als Estats membres si adopten mesures incoherents amb els objectius i «estaran obligats» a seguir-les o explicar els motius en cas de no fer-ho. 

El full de ruta, aprovat durant una reunió de comissaris a la qual ha assistit Greta Thunberg, també contempla un estudi d’impacte sobre la creació d’una taxa al carboni en frontera, un element reclamat per Espanya, la revisió de la directiva sobre impostos energètics i una consulta pública sobre el pacte climàtic. Cap d’aquests elements, no obstant, han impressionat l’activista sueca que unes hores després ha qualificat de «rendició» el pla europeu. «Indirectament estan cedint i abandonant l’acord de París, renunciant a les seves promeses sense fer tot el que poden per garantir un futur segur per als nens d’avui i grans de demà», els hi ha retret davant de la comissió de medi ambient del Parlament. «Aquesta llei és insuficient. No tenim lideratge i ens falta temps. Aquesta llei climàtica és una renúncia. No es pot negociar amb la natura», ha avisat. 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Eurodiputats de l’Eurocambra com l’Esquerra Unitària o els Verds s’han alineat en la seva crítica. «És una gran hipocresia convidar Thunberg a la comissió el dia que presenten una llei climàtica tan deficient. Posposant a setembre l’objectiu de reducció d’emissions per a 2030, la UE posa en perill els resultats de la COP», ha lamentat Ernest Urtasun. «És un text important però insuficient», ha admès el president de la comissió de medi ambient, Pascal Canfin.

Brussel·les defensa el seu pla

«La llei climàtica és la traducció legal del nostre compromís polític i ens situa en un camí irreversible cap a un futur més sostenible», va celebrar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, sobre la pedra angular del Green Deal (Pacte Verd). «El que estem fent és traslladar les paraules a fets per mostrar als ciutadans europeus que anem seriosament a aconseguir emissions de gasos amb efecte hivernacle zero per al 2050», ha afegit el vicepresident de l’Executiu comunitari, Frans Timmermans. Tots dos han insistit que la proposta, que ara haurà de ser debatuda i negociada entre Consell i Parlament Europeu, permetrà donar certesa a ciutadans, empreses i a la comunitat internacional. «És un missatge als nostres socis internacionals que aquest és l’any per elevar l’ambició global junts. La llei climàtica garantirà que estiguem centrats i disciplinats i que ens mantinguem en el camí correcte», ha afegit l’holandès