Condemnat un saló de joc de Santa Coloma per no protegir el seu encarregat d'un ludòpata

El Tribunal Suprem ha condemnat els responsables d’un saló de jocs de Santa Coloma de Gramanet (Barcelona) a pagar una indemnització, en concepte de responsabilitat civil, per no haver adoptat mesures de control i de prevenció per protegir el seu encarregat davant de les amenaces de mort d’un client, que reclamava parlar amb els seus caps perquè li tornessin el 10% de les quantitats jugades i perdudes, que pujava ni més ni menys a entre 3.000 i 7.000 euros diaris. Al final, com ell mateix va explicar davant de l’Audiència de Barcelona, va treure la pistola i li va disparar diverses vegades.

La Sala estima en part el recurs de cassació presentat per la víctima i condemna la companyia d’assegurances Segurcaixa, com a responsable civil (amb el límit de la pòlissa de 150.000 euros), i el saló Sport 333, com a subsidiari, a pagar 307.429 euros a l’encarregat del saló per les lesions que va patir com a conseqüència dels trets. En el seu recurs, al·legava que l’empresa no va donar especial importància a les amenaces de mort que estava rebent.

Condemna confirmada

El que sí que confirma la sentència és la condemna que l’Audiència de Barcelona va imposar al ludòpata que li va disparar d’11 anys i mig de presó per assassinat en grau de temptativa amb l’atenuant de toxicomania, tinença il·lícita d’armes i dos delictes d’amenaces amb el mateix atenuant. 

Però a diferència d’aquesta sentència, la Sala declara la responsabilitat civil de l’entitat i la seva companyia d’assegurances per no adoptar cap mesura de seguretat davant de les serioses amenaces que tingués lloc l’atac, al ser evident el risc que existia.

Afegeix que «no hi ha dubte que l’incompliment d’aquestes disposicions d’adopció de normes de seguretat i prevenció, davant de les amenaces de l’autor del delicte, es va produir i que el delicte es va cometre al si dels establiments dels quals les entitats de referència eren titulars». 

Notícies relacionades

Creix més del 50% el nombre d’universitaris que han de compaginar estudis i treball en només tres anys

Més del 40% d’aspirants a estudiar Magisteri a Catalunya no aproven les proves d’accés

«Evidentment, mai serà possible conèixer, amb plena certesa, el que hagués ocorregut si aquelles normes s’haguessin aplicat i si, amb només aquestes, s’hauria impedit absolutament l’esdeveniment il·lícit. Però el que sí que es pot afirmar és que la inobservança del que es preveu legalment, indubtablement, va facilitar la comissió delictiva, circumstància que, sens dubte, en aquest cas es va presentar. I aquí s’encarrila aquest obligat nexe causal no rellevant, però sí relacionat amb la responsabilitat per risc a què es refereix aquest article 120.3 del Codi Penal», conclouen els magistrats.

«Atesos els antecedents, l’exercici del dret d’admissió, o una vigilància i registre en l’accés hauria sigut una mesura mínima de control que hagués evitat el fet», assenyalen.