El Vaticà obre l'arxiu del controvertit papat de Pius XII

Dos milions de documents. Són els que des d’ahir estan a disposició dels historiadors interessats en el «controvertit» pontificat de Pius XII (1939-1958) i la relació de l’Església catòlica amb el nazifeixisme, principalment en els que es fa referència als jueus  en aquells anys. Ja s’han inscrit més de 200 historiadors per analitzar la documentació, una cosa que podran fer al mateix Vaticà i, en part, llegint la documentació digitalitzada.

Les interpretacions sobre «el silenci» d’Eugenio Pacelli han dividit en els últims 15 anys els estudiosos. Uns afirmen que ni tan sols va intentar condemnar el nazisme per por de les repercussions contra els catòlics. D’altres diuen que, en el fons, hi havia cert antisemitisme a l’Església de llavors i com a exemple recorden que durant la Setmana Santa a tots els pobles hi havia un ritu consistent a «matar jueus». També hi ha qui creu que va ser víctima del dubte sobre si era millor parlar clar contra el nazifeixisme o callar.

Sense por de la història

«L’important és que l’estudi d’aquests documents es dugui a terme d’una manera imparcial, objectiva, científica i històrica», remarca Sergio Pagano, prefecte (ministre) de l’Arxiu Apostòlic de la Santa Seu, abans conegut com a Arxiu Secret. «Després d’això, naturalment, cada un es formarà la seva opinió», afegeix. «No tenim por de la història», va afirmar en el seu moment el papa Francesc. «És l’ocasió per aportar llum i dilucidar judicis ideològics», recalca la historiadora Emma Fattorini.

Els funcionaris del Vaticà han tardat  13 anys a organitzar, classificar i en molts casos digitalitzar els dos milions de documents, que procedeixen de diversos ens vaticans, des de la Secretària d’Estat fins a les nunciatures (ambaixades), passant per diversos ministeris. El seu estudi requerirà anys de feina. 

Per llei, el Vaticà desclassifica la documentació sobre un papa 70 anys després de la seva mort, però Jorge Bergoglio ha avançat el termini. Molts dels historiadors que van acudir a l’acte celebrat dies enrere per presentar l’obertura dels arxius de Pius XII, i que va incloure intervencions de persones que han intervingut en la classificació, consideren que els dos milions de documents «aportaran detalls que aclariran algunes llacunes, i en canviaran la interpretació».

Obsessionat amb el comunisme

Notícies relacionades

El papa Francesc cancel·la la seva agenda de Quaresma per un refredat

El Papa tanca la porta a ordenar sacerdots homes casats

L’obertura dels arxius es produeix en el 81è aniversari de l’elecció de Pacelli com a Pius XII, un Papa obsessionat per l’avenç del comunisme de l’URSS, el que hauria pogut influir en la seva actitud, que alguns consideren «benèvola» cap a Adolf Hitler. «El Vaticà intentava guanyar la guerra però també el comunisme; aquesta era la prioritat, no n’hi havia cap altra», va afirmar el 1999 el jesuïta Pierre Blet al presentar el seu llibre ‘Pío XII y la segunda guerra mundial’.

Durant el nazisme i el feixisme, el Vaticà va mantenir jueus refugiats al seu interior, en convents i en parròquies de tot Europa, però s’ignora si van ser iniciatives personals dels catòlics o hi va haver alguna indicació papal. D’altra banda, se sap que cap a finals de la contesa i a través del Vaticà nombrosos jerarques nazis van rebre passaports, sobretot argentins, per escapar-se. Aquesta dualitat, juntament amb el fet de no haver denunciat mai l’horror dels camps d’extermini i el rastreig de jueus, fins i tot a Roma, van bloquejar durant el papat de Benet XVI la canonització de Pius XII.