Els jutges de Barcelona decideixen ser més garantistes en els processos de desnonament

Els jutges de l’Audiència de Barcelona han decidit aplicar criteris més garantistes en els processos de desnonament. En una reunió dels magistrats de les seccions civils feta fa uns dies, es va concloure que l’obligació d’oferir un lloguer social prevista en la llei catalana sobre l’emergència en l’àmbit de la vivenda i la pobresa energètica no pot ser un requisit per admetre a tràmit una demanda judicial de desnonament per impagament.

Els presidents de les seccions civils van arribar a aquest acord per «unanimitat» després de la reunió per unificar criteris sobre si l’obligació prevista en la llei catalana del 2019 de mesures urgents sobre l’emergència en l’àmbit de la vivenda i pobresa energètica ha de ser un requisit a l’hora d’admetre demandes de propietaris instant al desallotjament en cas d’impagament.

Els jutges de Barcelona van acordar que l’oferiment d’un lloguer social no pot ser considerat un requisit per admetre una demanda judicial d’execució hipotecària o desnonament per impagament de lloguer,  ja que el seu abast es limita a l’àmbit de les sancions administratives previstes en la llei sobre dret a la vivenda. L’Audiència de Girona es va pronunciar el 10 de febrer en idèntic sentit.

El Parlament va donar llum verda el 5 de febrer passat a un decret llei aprovat al desembre del 2019 sobre mesures urgents per millorar l’accés a la vivenda, que obliga les grans tenidores (empreses, bancs o fons d’inversió) a oferir lloguer social a persones vulnerables que ocupin il·legalment una casa, cosa que el Consell de Garanties Estatutàries considera inconstitucional.

Només sancions administratives

Notícies relacionades

Paralitzat el desnonament d'un ancià de 92 anys al Clot

La nova llei antidesnonaments para els peus per primera vegada a un fons inversor

Els jutges han dit ara la seva, a més de deixar clar que oferir un lloguer social «no pot ser considerat un requisit de procedibilitat o d’admissibilitat» d’una demanda, assenyalen que «la conseqüència jurídica» de l’incompliment d’aquesta obligació legal únicament ha de tenir impacte a l’hora d’imposar sancions administratives (la Generalitat o els ajuntaments) a l’empara de la llei al dret de la vivenda del 2007. La normativa preveu multes de fins a 90.000 euros.

La decisió de l’Audiència de Barcelona arriba després que els jutjats civils hagin dictat resolucions dispars a l’aplicar la norma que l’Executiu català va aprovar a finals del 2019. Mentre alguns togats han deixat en suspens desallotjaments a l’espera que la propietat proposés el lloguer social, d’altres han corroborat la data del desallotjament després que els veïns afectats reclamessin l’empara.