La por dels 'menes' aviva l'odi a Vilamajor

«La por bloqueja, la por és un motor que pot portar a reaccions de tot tipus», afirma Enric Pol Urrutia, catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona. Una afirmació que bé serveix per explicar l’atmosfera que ha impregnat Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), un petit poble que acollirà  adolescents i joves migrants a la recerca d’oportunitats, i on l’odi més descarnat i desenfrenat ha resplendit a cara descoberta. Aquest diari s’ha posat en contacte amb l’ajuntament de Sant Pere de Vilamajor i l’ha remès a declaracions fetes amb altres mitjans.

Tant Generalitat com la cooperativa Eduvic plantejaven abandonar la casa de colònies on viuen més de 40 menors migrants a Canet de Mar (Maresme). Un centre on, per cert, un home va mirar d’agredir els nois amb un matxet. Al gener, la fundació va trobar una casa a Sant Pere de Vilamajor. La va llogar amb el consentiment i recolzament de la Direcció d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i es va pactar que un grup de 17 nois migrants d’entre 16 i 21 anys s’instal·larien allà el 9 de març. L’Ajuntament de Sant Pere, que no ha volgut fer declaracions a EL PERIÓDICO, va ser informat en plena crisi del ‘Gloria’ quan les destrosses milionàries van obligar algunes famílies del poble a abandonar les seves llars. Una setmana més tard, el consistori es va disposar a abordar el tema fent un comunicat als veïns. Ja era massa tard, les xarxes socials cremaven i anaven pujant de to en qüestió d’hores. Ja s’havia organitzat una recollida de firmes en contra dels nens, i del centre. «Stop Menes», es titula. 

Elisenda Mañana espera torn davant el taulell de la carn de l’única botiga que té el poble. «Sense adonar-me’n em vaig veure en un grup de whatsapp on deien que tindríem un problema gros al poble, i que calia impedir que vinguessin... la veritat, jo em vaig espantar», exposa. Però el seu nom no apareixia entre les firmes. «M’han amenaçat perquè firmés, m’han trucat a casa meva... i al final ho vaig fer coaccionada», reconeix. També es va presentar en una manifestació davant el consistori per protestar contra el centre, fins que es va adonar que els seus actes tenien conseqüències. «El Josep i l’Enriqueta són bona gent, a mi m’han acollit a Sant Pere, i els vaig veure abatuts». Ells són els propietaris de la masia on viuran els nois, i va ser en aquell moment que l’Elisenda va optar per canviar d’opinió. «Pot ser una oportunitat perquè fem més coses, els podem rebre amb una xocolatada», proposa.

Avis assenyalats

«Estem destrossats», diu l’Enriqueta, una dona de més de 80 anys i una salut fràgil, que ha hagut de viure, com desenes de persones s’han personat a casa seva per cridar-los, insultar-los o amenaçar-los. «M’han vingut ganes d’anar-me’n jo del poble», es queixa el Josep, de 85 anys, que se sent «defraudat» per molts dels seus conveïns. Ell, precisament, que va permetre que es construís la carretera i el pàrquing de l’institut municipal i que fa de jutge de pau des dels 80. «Aquests nens tenen problemes, també mereixen una oportunitat ¿no?», es pregunta. Els avis s’han sentit atacats, tot i que també acompanyats per altres veïns, com l’Elisenda, que els ha ofert anar a dormir a casa seva durant un temps. Però saben que hi ha un grup de whatsapp on se’ls assenyala com ‘els culpables’.

Por del boicot

En aquest famós grup, on molts han sigut expulsats, es van dir autèntiques «barbaritats» segons veïns consultats. Barbaritats del tipus «quan arribin cremarem la casa», «que els tornin en una pastera i es morin al mar». O «deixem de comprar a la botiga». Aquest missatge va ser un dels que més va doldre a l’Inma Costa, la propietària de l’únic supermercat del poble que va guardar les firmes a les golfes de la botiga. «Vaig estar un dia sencer plorant, aquestes mirades de recel entre els veïns no les havia vist mai», explica. «Si agafes un d’aquests nens, deixarem de venir», també es va sentir a la perruqueria. «Jo no podia donar crèdit als comentaris racistes des de la barra, però nosaltres no podem posicionar-nos, estem de cara el públic», exposa la Montse, cambrera del bar Cal Noguera que, a la fi, ha volgut trencar el seu silenci. «Això és massa».

El  13 de febrer passat, els veïns van poder posar cara a aquest odi que va començar gestant-se a les pantalles. Va ser llavors quan la secretària d’Infància i d’Igualtat de la Generalitat van mirar d’exposar el projecte educatiu i aclarir dubtes en una reunió. Crits, interrupcions, insults i amenaces: així és com molts veïns resumeixen aquesta trobada. Pamela Isús, l’alcaldessa, va dir a Catalunya RàdioSegons els veïns, la seva família ha rebut amenaces directes. «Si passa alguna cosa, no tindreu camp per córrer» se li va dir. I aquí va ser on molts veïns que veuen amb por l’arribada dels nens es van avergonyir. «Em fa por que vinguin, però també m’espanta el que tenim aquí», exposa una dona contrària a la creació del centre que no vol dir el seu nom.

Ella se’n va assabentar arran de la seva filla adolescent, de 12 anys. «Va venir plorant a casa, té molta por de violacions perquè un nen de Canet va ser acusat d’una agressió sexual». Diu que va mirar de calmar-la, però admet que la por també es va apoderar d’ella. «No em fa gens de gràcia que vinguin aquí, aquest poble a la nit és un desert, estic acollonida». També en contra hi està la Raquel, una veïna que atribueix la falta de serveis i infraestructures que pot oferir el poble. «Aquí no hi ha res per oferir-los, només la delinqüència», exposa.

Odi a les aules

De fet, el futur centre s’ubica a pocs metres de l’institut. Un dels llocs, paradoxalment, on el moviment contrari era més fort. «Hem descobert que tenim companys de classe que són obertament racistes, això sí que em fa por», diuen el Bernat i el Gerard, dos alumnes de tercer d’ESO que surten de classe. «Els violadors són a tot arreu. Els ataquen perquè són marroquins, sinó ningú diria res», conclou una menor de 15 anys.

Una de les plataformes que més ha mirat de trencar l’estigma contra els nens al poble és Vilamajor Acull. «Farem grups per fer xerrades en petit format per mirar d’aclarir dubtes, s’ha de parlar i conèixer-nos», explica Maria Luchetti, una dels voluntaris, que després de la xerrada del dia 13 reconeix que no va poder deixar de plorar. Altres veïnes, com la Teresa Sagrera, mestra de primària, va decidir escriure un article. «Hem de vèncer la por al que és diferent, aquest és el problema principal», afirma, convençuda que la majoria dels seus veïns no tenen recel contra aquests nens, només por de la incertesa que «un grup petit i organitzat ha orquestrado».

Però també tenen cert temor l’Associació Amb Papers, una entitat d’uns 20 voluntaris que fan de mentors amb els nois a Canet de Mar. «Tenim por dels atacs contra la integritat física o psicològica que poden patir aquests nens que ja porten una motxilla emocional bastant dura», exposa una dels seus membres, Clara Grífol. Ells demanen que el Govern esperi almenys unes setmanes per obrir el centre. Però preguntada per aquest diari la DGAIA manté el calendari per al 9 de març. I els educadors ja han sigut advertits per fer el trasllat el mateix dia.

Segons l’expert de la UB, aquesta història és un mirall de la societat. «Ens hem acostumat a viure només amb gent similar a nosaltres –en quasi guetos–, amb molt poc contacte real amb els ‘diferents’, una cosa que també amplifiquen les xarxes socials... i quan arriba el diferent, ens fa por, no hi estem acostumats. Tot el desconegut genera inquietud, que pot acabar en por», exposa. Tot això, sumat a una idea que l’individu té la percepció que ha perdut capacitat de decidir sobre la seva vida, ha deixat de tenir poder. «La sensació que un no pot fer res per canviar la seva vida, que tot li ve dictat des dels poders fàctics». Però de sobte la societat pren un «cap de turc contra qui s’arremeten totes les frustracions, i això ens genera una falsa sensació de tranquil·litat, perquè ja creiem tenir identificada la causa dels nostres mals... ". «I en aquest cas són aquests nens», lamenta Pol Urrutia. Que, de passada, adverteix als polítics, «no hi ha una vareta màgica, els problemes socials es resolen entre tota la societat, i cada cas, tot i que s’assembli a d’altres, demana solucions específiques». 

Empreses de seguretat hi veuen negoci

Un somriure en els pitjors moments. És una recomanació que se sol fer per afrontar situacions dures, i que, almenys les empreses de seguretat privada estan aplicant al poble de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), que estan fent el seu particular agost amb la possible arribada del centre de menors migrants al municipi. Els operaris expliquen que la demanda d’alarmes s’ha disparat en pocs dies, mentre que alguns veïns atribueixen assetjament comercial arran de l’obertura del centre.

El centre del poble, el nucli urbà, no concentra més de 1.000 habitants, però aquestes últimes setmanes s’hi han arribat a veure fins a vuit vehicles de diverses empreses de seguretat a la localitat un mateix dia. Són constants les anades i arribades de cotxes logotipats de les empreses. «Normalment tenim una petició d’alarma cada setmana en aquest poble, però aquestes últimes setmanes hem tingut entre 8 i 10 veïns que ens han trucat i ens han demanat que instal·léssim una alarma o algun sistema de seguretat», explica Ivor Barreiro, un operari de Securitas Direct abans de prémer el timbre d’una casa mentre treballa. Un augment espectacular de la demanda, s’hauria multiplicat de forma exponencial després de conèixer l’arribada dels joves migrants.

Però, en canvi, alguns veïns denuncien assetjament d’aquestes companyies. «Amb això que està passant, l’arribada del centre d’aquests nois al poble... ¿no li interessaria que li instal·léssim una alarma, per si de cas?». Aquest és el missatge que ha enfurismat la Dolors, una veïna de Sant Pere de Vilamajor que esclata només d’arribar al bar del poble. «Et pots creure que facin això, estic molt enfadada, em sembla molt fort que s’atreveixin a fer això, aquests nens no tenen la culpa de res, els estan qualificant de delinqüents abans d’arribar», exclama. Alguns veïns asseguren haver rebut també aquestes visites. D’altres es posen les mans al cap, pensant en el mal a la convivència que hi haurà si aquest missatge es va expandint casa per casa com una taca d’oli. «Estan jugant amb foc», exposa una clienta que es queda aclaparada. ¿Això és denunciable?, pregunta algun.

La certesa és que la delinqüència, i en concret els robatoris als domicilis, fa mesos que afecten aquest poble. I és que, pràcticament, tres de cada quatre veïns viuen allunyats del nucli urbà. Hi ha dues organitzacions on viuen prop de 2.500 veïns, i quatre barris més d’alta muntanya amb menys de cent veïns cada un.

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

Alguns veïns d’aquestes urbanitzacions, com la Raquel, es queixen de no tenir policia municipal ni comissaria dels Mossos a prop, la més a prop és la de Sant Celoni, que és a una mitja hora amb cotxe. «Aquí els urbans són com els algutzirs, no van armats. Només tenen una porra, no poden fer res», es queixa.

I les dades ho demostren. Aquest any els robatoris en cases de la localitat van créixer un 50%, segons es va informar en l’última junta de seguretat del 16 de gener passat. En aquell moment l’alcaldessa va demanar reforçar la presència policial, especialment en les urbanitzacions del poble, on resideixen gairebé 3.000 veïns. Però, de moment, qui es frega les mans són precisament les empreses de seguretat.