30 març 2020

Anar al contingut

testimoni

Una víctima de l'assassí de Marta Calvo: «Jorge em va enverinar. Vaig perdre el coneixement i vaig somiar que els meus familiars em plorarien»

Algunes de les supervivents del presumpte assassí de Marta Calvo afirmen que van sentir que estaven a punt de morir

Teresa Domínguez / Ignacio Cabanes

Una víctima de l'assassí de Marta Calvo: «Jorge em va enverinar. Vaig perdre el coneixement i vaig somiar que els meus familiars em plorarien»

Les set dones que van tenir trobades sexuals extremes amb Jorge Ignacio P. J., investigat per l’homicidi de Marta Calvo i d’almenys dues noies més a València, i que han accedit a declarar davant la Guàrdia Civil en relació amb aquest cas, coincideixen a qualificar aquestes cites com «una mala experiència» i cinc d’elles asseguren, sense embuts, que van témer per la seva vida i que van creure que moririen.

És el cas, per exemple, d’una noia de 30 anys amb qui va contactar a través d’una pàgina de cites sexuals. En aquest cas, la noia, malgrat que no havia tingut cap trobada que inclogués l’anomenada ‘festa blanca’ –ús de cocaïna per ser consumida sobre el cos de la noia, a vegades als genitals–, sí que es confessa consumidora d’aquesta substància. És més, va assegurar durant la investigació que n’havia consumit grans quantitats en més d’una ocasió, segons informa ‘Levante-EMV’.

Per aquesta raó, el seu testimoni és fonamental, ja que l’estat que descriuen totes elles no es correspon amb el que provoca la cocaïna, i reforça la sospita, tant de les noies com de la Guàrdia Civil, que l’acusat, Jorge Ignacio P. J., feia servir, a més de la cocaïna, una altra substància que els anul·lava la voluntat, els induïa un estat de somnolència amb col·lapse de la consciència en moltes ocasions i de pèrdua total de la sensibilitat, així com un entumiment extrem, fins al punt d’impedir-los caminar o aguantar-se dretes.

Sensació de mort

Aquesta noia, que va estar diverses hores amb ell a casa seva la matinada del 26 de setembre passat, no només està convençuda ara que «Jorge em va enverinar», sinó que ho porta pensant des d’aquella mateixa nit. Així els ho va fer saber als investigadors, als quals va explicar que fins i tot li va preguntar obertament a ell al cotxe que si el fet d’haver-li aplicat cocaïna als palmells de les mans i les plantes dels peus podia haver-li provocat la pèrdua de coneixement i l’estat de malestar i mareig. I ell li va contestar que no, «que aquest efecte només el podia causar algun mena de verí».

En el temps en què va estar sense coneixement, entre una hora i una hora i mitja, afirma que «va somiar coses que semblaven molt reals, veia i escoltava familiars seus que li deien que tornés, que no es quedés o que plorarien molt». Aquesta sensació de mort i la profunda somnolència les considera «contradictòries, perquè amb la cocaïna no t’adorms així», i per això està convençuda «que li va donar alguna cosa que la va deixar atordida».

Va ser tanta la por que va passar (va estar tres dies sense menjar, amb un malestar profund) que mai més va voler quedar amb ell. És més, aquella nit li va pagar mil euros en bitllets de 50. «Estaven enganxosos. Al cap d’uns quants dies en vaig agafar alguns per fer pagaments. Continuaven enganxosos i al cap de poca estona de tocar-los em vaig tornar a sentir malament. Els vaig ficar en una bossa, la vaig tancar i la vaig portar al banc. Li vaig demanar a la caixera que els comptés ella perquè em feia tanta cosa que no els volia tornar a tocar».

32 hores sense menjar i 37 sense dormir

En els dies següents, va anar a l’hospital perquè sentia «que estava punt de col·lapsar». Va dir als metges que sospitava que l’havien enverinat. Van trobar traces de cocaïna, però la metge d’urgències no va creure necessari buscar el tòxic. L’última vegada que va saber d’ell va ser a les 0.17 hores del set de novembre passat. No li va contestar. Una hora més tard, Jorge P. J. va quedar amb Marta.

Una altra de les noies, amb la qual va tenir una trobada sexual un mes abans, el 26 d’agost, en un pis de cites de València, afirma que «sent pànic» per Jorge Ignacio P. J., al qual, com totes les altres, va reconèixer després de la publicació de la seva fotografia als mitjans de comunicació, i va decidir acudir a la Guàrdia Civil per col·laborar en la investigació. En la seva declaració, descriu que l’home va tenir un comportament «agressiu, que la va agafar dels cabells i la va bufetejar» i li va dirigir insults com «gossa, porca o fastigosa.» Cada vegada més atemorida, al cap de dues hores, just quan va començar a sentir-se malament després d’haver pres un xarrup d’una cervesa que li va donar ell, el va fer fora de casa.

Després, descriu en un relat asfixiant, «va tancar totes les portes amb clau, li tremolaven les cames i gairebé no podia caminar, el cor semblava que li hagués de sortir per la boca. A l’arribar al llit, es va tombar de cap per avall, va pensar que es moriria; només tenia actiu el cervell, com si no tingués control sobre la resta del cos, tenia veritable pànic, les seves parpelles es tancaven, però intentava mantenir-se desperta perquè creia que si els tancava, ja no es despertaria». Va estar 32 hores sense menjar i 37 sense dormir. 

Al cap de dos dies, mentre es dutxava, es va extreure de la vagina «restes de teles o gases de color blanc, que s’estaven desfent». La dona, presumpta víctima del presumpte assassí de Marta Calvo, afirma que va pensar a portar-les a un laboratori perquè les analitzessin, però no ho va fer «perquè em va fer por».