Castells anuncia una reducció de les taxes universitàries

Manuel Castells –que mai ha sortit de la universitat des que hi va entrar, amb 16 anys– ha sigut el ministre més silenciós del Govern de coalició. Fins ara. El sociòleg, economista i nou titular d’Universitats acaba de comparèixer al Congrés dels Diputats amb artilleria pesant, presentats tots els plans que té per posar cap per avall les facultats, des d’abaixar les taxes universitàries fins a augmentar les beques i acabar amb la precarietat dels professors associats i investigadors. Això sí, va demanar ajuda als parlamentaris dels diferents grups polítics per donar llum verda als Pressupostos del Govern. Si no, no es podrà fer res del que ha anunciat. «Ajudin-me a no defraudar els joves», va implorar.

Catedràtic de Sociologia de la Universitat de Califòrnia a Berkeley durant 24 anys i proposat pels comuns per al Govern del PSOE i Unides Podem, Castells ha anunciat una immediata revisió del sistema de beques universitàries perquè els estudiants tinguin informació molt clara –si és possible abans que comenci el curs– sobre quant, com i quan rebran l’ajuda. A càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat, les beques tindran més finançament, amb especial èmfasi en les que es concedeixen per raons socioeconòmiques. Així mateix, Castells pretén augmentar la dotació de les beques concedides per cursar un màster.

S’abaixaran les taxes

Si les beques augmentaran, el que es reduirà seran les taxes universitàries, que tornaran a tenir els nivells previs al 2012, una cosa que passa necessàriament per una reforma normativa i un acord amb les comunitats autònomes. L’objectiu del ministre és que el que paga un alumne universitari torni a tenir no un mínim (com passa en l’actualitat), sinó un màxim.

El tercer objectiu prioritari de l’equip de Castells és el d’acabar amb la precarietat del professorat universitari, incloent-hi els investigadors. «El que hi ha és escandalós», ha criticat el sociòleg fent èmfasi en els «falsos associats» amb sous «de misèria». Castells ha proposat crear figures contractuals amb «condicions dignes».

Entrepans a Euskadi

Malgrat que Castells ha sigut fins ara un ministre silenciós –formarà part també de la taula del diàleg entre el Govern i la Generalitat– el sociòleg ha aclarit que no ha parat de treballar. De fet, va presumir de treballar al llarg de la seva vida una mitjana diària de 10 hores. La setmana passada va ser a Euskadi, visitant la seva universitat. Va ser una reunió des de les nou del matí fins a les nou de la nit. No van sortir ni per dinar. «Teníem quatre entrepans al costat del taula», ha dit fent broma el titular d’Universitats, que es recorrerà les 49 facultats públiques restants de tot el territori espanyol (les privades hauran d’esperar). La setmana que ve viatjarà a Barcelona i les següents setmanes, a Extremadura i a la UNED.

Castells va ser molt crític amb les pseudouniversitats que es basen en l’ensenyament ‘online’ i que són una «estafa». Dins dels seus plans hi ha el desenvolupament de l’ensenyament superior virtual de qualitat (UNED inclosa).

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Lluitar contra l’abandonament dels estudis universitaris per part d’alumnes que es rendeixen el primer o segon any, promoure la igualtat entre homes i dones i fomentar l’ecologia a totes les facultats estan també dins de l’agenda de Castells, qualificat de «superministre» per part dels membres de Ciutadans, que el van criticar per formar part de la taula de diàleg entre el Govern central i la Generalitat.

Negociació entre el Govern central i la Generalitat

Castells ha deixat clar que l’esmentada taula serà una «negociació seriosa, important i responsable» en què participarà com a membre de la comissió del Govern i en la qual defensarà la Constitució espanyola. «I a partir d’allà, negociarem. Liquidar aquest diàleg pot ser letal. Ens movem en un terreny molt complicat», ha conclòs Castells, que ha recordat que va acceptar el càrrec de ministre per una «obligació ètica» autoimposada per recolzar un esforç progressista i conciliador.