Absolt de violació d'un menor un imam a qui se li demanaven 15 anys de presó

L’Audiència de Barcelona ha absolt un imam de Barcelona acusat d’haver violat un menor quan es quedaven tot sol després de les classes d’Alcorà i per a qui el fiscal reclamava 15 anys de presó. La sentència considera que les acusacions no han aconseguit «aportar prou proves de càrrec» per afirmar que A. E. J, que exercia la seva funció religiosa a la mesquita del carrer Almenara Alta, al barri del Clot de la capital catalana, hagués agredit sexualment l’adolescent de 12 anys, a qui, segons l’ordre de processament, va arribar a penetrar analment. Aquest extrem, detallen els magistrats, tampoc ha quedat provat, ja que el menor no presentava lesions i tampoc es va preguntar als pèrits dades sobre alguns dolors al·legats per ell.

El poc que declara provat la sentència és que el noi acudia habitualment a la mesquita Hamza a rebre ensenyaments de l’Alcorà que impartia l’imam fins ara acusat des del 2012 fins que es va iniciar la causa contra ell, el juliol del 2017. Els pares de l’adolescent van denunciar que l’acusat, «aprofitant els moments» que es quedava sol amb el menor, li baixava els pantalons i el penetrava analment. El menor va declarar que aquesta pràctica era habitual, tot i que en una d’aquestes agressions es va defensar amb puntades de peu, i que l’imam li donava diners.

El tribunal de la Secció Segona afirma que l’acusació contra l’imam es basa únicament en la declaració del menor, l’«única prova directa del càrrec», mentre que el processat nega «rotundament» les imputacions. No es va aportar, al seu entendre, altres dades perifèriques que sustentessin les sospites contra A. E. J. i trenquessin la seva presumpció d’innocència. Els magistrats recriminen que tant el noi com la resta dels testimonis de l’acusació («tots de referència», precisa) no se’ls preguntés sobre els extrems o possibles contradiccions en declaracions del jove al jutjat d’instrucció, «ni es va aprofundir en el contingut dels informes mèdics». Posen un exemple: no es va interrogar els facultatius sobre l’etiologia possible d’un dolor que presentava l’adolescent al ser reconegut.

Imprecisions en el testimoni

Notícies relacionades

Processat un imam de Barcelona per agressió sexual a un menor

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Els jutges adverteixen en el testimoni del noi «pobresa de detalls» i «una sèrie d’imprecisions» que no impliquen que menteixi, però sí que «manca de la contundència necessària» per poder condemnar l’imam. Aquestes vaguetats, «fàcilment atribuïbles a l’escassa edat» del noi, la falta de «coherència objectiva» i les «contradiccions» podrien haver sigut aclarides a través de corroboracions o dades aportades per les acusacions, cosa que, opinen, no va passar.

Els togats admeten que tenen la sospita que «alguna cosa va passar a la mesquita», però remarquen que no poden sustentar una condemna «en una sospita, encara fundada». Recalca que la versió del jove «no pot qualificar-se tenyida d’absoluta credibilitat» i no només incorre en contradiccions, sinó també en «omissions notables». L’advocat de l’imam, Álvaro Machado, de Vosseler Abogados, ha assegurat a aquest diari que el seu client «sempre va manifestar de forma inequívoca la seva innocència». El religiós, per la seva banda, ha denunciat el «calvari» que durant dos anys i mig ha patit, cosa que li va impedir assistir al funeral del seu pare i va haver d’ajornar el seu casament, alhora que es va reafirmar la seva «fe en la justícia espanyola que garanteix el dret de tots independentment de la seva creença i procedència».