EL PROBLEMA DE LA VIVENDA

Terrassa explora l'espinosa via de les expropiacions de pisos buits als bancs

La cocapital del Vallès, primer gran municipi que va impulsar multes a entitats bancàries, ha activat la complexa fórmula que ja va sondejar BCN «anecdòticament»

Després de l'aprovació del decret de vivenda de la Generalitat, el consistori s'ha posat en peu de guerra contra els immobles infrautilitzats de grans tenidors

Terrassa explora l'espinosa via de les expropiacions de pisos buits als bancs
3
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

Terrassa s’ha posat en peu de guerra contra els pisos buits dels grans tenidors –especialment bancs o fons d’inversió amb més de 15 vivendes en propietat. Després de l’aprovació del decret llei de mesures per a l’accés a la vivenda de la Generalitat, l’ajuntament de la cocapital del Vallès Occidental ha activat els mecanismes per combatre la falta de vivenda pública a la tercera ciutat més poblada de Catalunya –que només disposa d’un 1,8% de vivenda pública–, contemplats en el seu Pla Local de Vivenda.

Entre les mesures, el govern municipal destaca l’expropiació de vivendes que faci més de dos anys que estiguin buides i pertanyin a bancs. Si bé Barcelona va ser pionera a fer ‘expropiacions d’ús’ de pisos buits, que segons la llei tenen caràcter temporal per un màxim de 10 anys, Terrassa vol expropiar les vivendes de forma definitiva; és a dir, no l’‘ús’ de l’immoble, sinó la seva propietat. «Ens interessa que siguin expropiacions totals, no volem tornar després els pisos arreglats al banc», afirma la tinenta d’alcalde de Territori, Lluïsa Melgares (Tot per Terrassa).

Una fórmula complexa

Per fer una expropiació, primer l’Administració ha de constatar que fa més de dos anys que l’immoble està buit sense causa justificada i assegurar que està inscrit en el Registre de Vivendes Buides de la Generalitat. Després, cal avisar el tenidor que, en cas que la vivenda no sigui ocupada legalment en un mes, es pot iniciar el procés d’expropiació.

La regidora Melgares s’acull al nou decret de la Generalitat per rebaixar les despeses d’expropiació, ja que la llei indica que l’Administració pot adquirir la vivenda requisada pel 50% del seu valor. «No crec que la reducció al 50% sigui constitucional, perquè l’article 33 de la Constitució diu que s’ha de compensar amb el preu just», diu el professor de Dret de la Universitat de Barcelona i expert en matèria d’expropiacions Antoni Farré, que descriu l’experiència de Barcelona com a «anecdòtica».

L’article a què es refereix Farré indica que una expropiació s’ha de fer «mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el que disposen les lleis». D’altra banda, el decret de la Generalitat argumenta la rebaixa del valor de la vivenda a la meitat acollint-se a la llei del sòl, que sí que permet una rebaixa màxima del 50%.

Més multes coercitives

El decret de la Generalitat també possibilita noves sancions als pisos buits. Així, Melgares ja ha anunciat que tornaran les multes coercitives a les entitats que mantinguin els pisos sense ocupar, aquesta vegada, per valor de 1.000 euros.

Terrassa va ser el primer municipi a impulsar aquesta mesura el 2013, aplicant així la llei catalana de vivenda. Després d’un any de la mesura, el consistori havia cobrat tres sancions, de 5.000 euros cada una. No obstant, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2017 va determinar que els ajuntaments no eren competents per aplicar multes d’aquesta índole.

El nou decret autonòmic atorga competències sancionadores als municipis i Terrassa ja ha anunciat que les aprofitarà. Fonts del consistori informen que un estudi fet el maig del 2019 va detectar el 2.000 pisos buits en mans de grans tenidors.

Dubtes dels col·lectius

Notícies relacionades

Des de la PAH de Terrassa expliquen que tant les multes com les mesures per ampliar el parc de vivenda pública «no són una opció, sinó una obligació». «Quan veiem una sanció ens ho creurem», afirma Guille Domingo, portaveu de l’associació, que critica que Terrassa «no ha aplicat totes les possibilitats que ofereix la llei per aturar els desnonaments i ampliar el parc de vivenda pública».

Segons dades de l’ajuntament, a la cocapital del Vallès Occidental hi ha 30 desnonaments cada setmana i, actualment, hi ha 73 famílies a la taula d’emergència a l’espera que se’ls assigni una vivenda amb lloguer social. Des de la PAH apunten que aquesta xifra seria més elevada «si es deroguessin els tres anys d’empadronament necessaris per accedir a la taula». A més, de l’1 al 24 de gener d’aquest any, el consistori de Terrassa va detectar 10 processos de desnonament de grans tenidors a persones en risc d’exclusió. En cap d’aquests s’havia fet l’oferta de lloguer social obligatòria, quan se’ls havia enviat una carta en què s’alertava que, en cas de no fer aquest procés, seran sancionats amb multes entre 9.001 i 90.000 euros.