Pacients i professionals demanen que la llei d'eutanàsia s'apliqui a malalts d'alzheimer

Pacients, entitats i professionals vinculats a l’alzheimer han presentat aquest dijous, en una jornada al Congrés en què han participat experts de l’àmbit jurídic i bioètic, un posicionament conjunt en el qual sol·liciten que malalts d’alzheimer i d’altres malalties neurodegeneratives puguin acollir-se a la futura llei d’eutanàsia.

El projecte legal, que va ser admès a tràmit la setmana passada, estableix que l’eutanàsia o el suïcidi assistit es podrà aplicar a persones amb una «malaltia greu i incurable», crònica i invalidant, que tinguin un «sofriment intolerable». Per tot això consideren que aquests malalts «compleixen» els criteris que estableix la llei. Si bé, com l’eutanàsia l’ha de sol·licitar el malalt i els pacients amb demències avançades no en són capaços, a entitats com Dret a Morir Dignamente, la Fundació Pasqual Maragall o l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Barcelona «els preocupa» que una problemàtica tan complexa «quedi inequívocament recollida en el text».

Per tot això, segons explica Isabel Alonso, de Dret a Morir Dignament, estaran molt atents al desenvolupament de la norma al Congrés i a les possibles esmenes que s’introdueixin, després que a Holanda, país referent en l’eutanàsia, s’hagi judicialitzat que s’apliqués l’ajuda a morir a una dona que l’havia sol·licitat per escrit abans de perdre les capacitats mentals, però que en va donar mostres contradictòries quan l’havien de sedar.

Testament vital

I és que la llei proposada només preveu que l’ajuda per morir s’apliqui en persones amb alzheimer o demències si abans han manifestat la seva voluntat, a través d’un document d’instruccions prèvies o equivalent. «Però en casos d’incapacitat de fet, com passa en fases moderadament avançades o avançades de demència, s’ha de garantir el respecte absolut al que la persona hagi deixat per escrit», assenyala Alejandro Vilá, president d’AfAB. Les entitats participants reclamen, a més, que el Govern millori el coneixement que la ciutadania té respecte als testaments vitals, amb la posada en marxa de campanyes institucionals.

Notícies relacionades

Parla i puja el pa a l’Argentina

Bars de tapes i pizzeries mantenen el pols

En les jornades hi ha participat Santiago Marimón, que va ser diagnosticat d’Alzheimer fa quatre anys, amb 70 anys. Ell ha fet un testament vital en el qual deixa clar que el dia que no reconegui la seva dona o els seus fills «no vol continuar vivint». «Si no reconec els meus fills, no soc persona, fins i tot els animals reconeixen els seus fills», va afirmar aquest dijous abans de participar en l’acte. Ell confia que la llei estigui en vigor quan arribi aquest moment.

La trobada ha sigut inaugurada pel ministre de Sanitat, Salvador Illa, que va assenyalar que l’Executiu «prendrà nota» de les reflexions de les entitats i procurarà que es mantingui «un equilibri entre els drets i les garanties» en la nova norma.