28 maig 2020

Anar al contingut

A L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA

Un comandament dels Mossos, al banc dels acusats pel desallotjament del 15-M

El judici se celebra nou anys després de les càrregues contra els indignats a la plaça de Catalunya

«Va ser pura violència», explica davant del tribunal una de les cinc persones que van denunciar lesions

J. G. Albalat

Un comandament dels Mossos, al banc dels acusats pel desallotjament del 15-M

Blanca Blay

«Va ser pura violència». Així de contundent s’ha expressat aquest dilluns un home de mitjana edat que va rebre set o vuit cops de porra d’un policia en el desallotjament el 27 de maig del 2011 dels indignats del 15-M acampats a la plaça de Catalunya. Nou anys després d’aquesta acció policial i d’unes escenes que van fer la volta al món, l’inspector dels Mossos, Jordi Arasa, s’asseu al banc dels acusats davant d’un tribunal de l’Audiència de Barcelona per l’ús desproporcionat de la força. La fiscalia li atribueix dos delictes i tres faltes de lesions per ferir cinc persones i li reclama dos anys de presó i una indemnització de 1.700 euros.

 Arasa va ser condemnat el 2014 per colpejar en el mateix desallotjament el que després seria diputat de la CUP David Fernández, després d’un judici en el qual va admetre que havia pegat «innombrables» vegades amb la seva porra els indignats per defensar-se de la seva «violència». En una operació dels Mossos en la qual cap dels antiavalots lluïa visible la seva identificació (en l’actualitat és obligatori en el casc i a la part davantera i posterior de l’armilla) Fernández va reconèixer l’agent per les imatges de les seves intervencions policials i va obrir la porta al fet que altres víctimes del llavors subinspector ho denunciessin.

En el judici que es prolongarà, almenys, fins aquest dimarts, s’ha reviscut la batalla campal del 27 de maig del 2011 a la plaça de Catalunya, on els indignats del moviment 15-M estaven acampats des de feia dies. L’acció de desallotjament va posar en el punt de mira en aquells moments als antiavalots dels Mossos, malgrat que el Govern d’Artur Mas, amb Felip Puig com a conseller d’Interior, fes pinya amb la policia de la Generalitat.

La intervenció policial es va planificar inicialment juntament amb la Guàrdia Urbana de Barcelona com un intent de neteja de la plaça de Catalunya davant de la celebració el 28 de maig de la final de la Champion League i la possible celebració del triomf del Barça a Canaletes. No obstant, els indignats van entendre que aquesta operació de neteja era una mera excusa per fer-los fora de la zona.

Les forces de l’ordre desallotgen els indignats de la plaça de Catalunya, el 27 de maig passat. / M. TUDELA / S. LAINZ Foto de: DANNY CAMINAL

Contra la integritat física

El dispositiu policial i dels equips de neteja va començar a primera hora del matí. Però a partir de les 8 hores es van iniciar els aldarulls. Va ser llavors, segons la fiscalia, que es va autoritzar als agents dels Mossos l’«ús de la força mínima indispensable» contra les persones que es resistien a abandonar el lloc. L’acusació pública precisa, no obstant, que el llavors subinspector Arasa la va utilitzar de «forma no proporcionada» i que «amb ànim d’atemptar contra la integritat física», va fer servir la seva porra per agredir les cinc persones que l’han denunciat.

Els lesionats, que demanen per al subinspector penes que superen els vuit anys de presó, han reconegut aquest dilluns davant del tribunal Arasa com l’agent que els va colpejar a la cara, l’esquena, el llavi, les cames o les mans (dos van necessitar punts de sutura) mentre estaven asseguts a terra, en actitud pacífica.

«Em va passar pel cap la pel·lícula Gandhi», ha explicat un dels denunciants, un home que va acudir a l’acampada alertat per les notícies del desallotjament perquè la seva filla era entre els indignats. Aquest testimoni ha descrit com Arasa «va començar per una punta, pegant totes les persones que hi havia concentrades», que esperaven el «seu torn» per ser colpejades, sense oposar cap resistència. El relat de les víctimes es recolza en fotografies i vídeos que ells mateixos han aportat a la causa i que s’han exhibit en el tribunal.