04 d’abr 2020

Anar al contingut

Al·luvió de crítiques a Borrell per ironitzar sobre la 'síndrome Greta'

El responsable de política exterior de la UE va posar en dubte que els seguidors de l'activista noruega estiguin disposats a sacrificar el seu nivell de vida pel clima

Al·luvió de crítiques a Borrell per ironitzar sobre la 'síndrome Greta'

Zipi

La Comissió Europea (CE) va negar aquest divendres que existeixi una «síndrome Greta», a la qual es va referir aquesta setmana l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borell, que va dir dubtar que els joves que es manifesten siguin conscients dels sacrificis que hauran de fer per revertir la crisi climàtica.

«No crec que la ‘síndrome Greta’ hagi sigut definida com una condició mèdica encara», va declarar el portaveu cap de la CE, Eric Mamer, en la roda de premsa diària de la institució, en la qual va remarcar que l’escola de comissaris recolza «enterament» la política climàtica de la CE.

La polèmica ha sorgit a partir d’unes declaracions de Borrell dimecres passat durant la presentació a Brussel·les d’un llibre de l’exministre espanyol d’Exteriors i eurodiputat José Manuel García-Margallo.

«Està bé sortir a manifestar-se fins que et demanen contribuir a pagar-ho. M’agradaria saber si els joves que surten a manifestar-se a Berlín són conscients del que valen aquestes mesures i si estan disposats a rebaixar el seu nivell de vida per subsidiar els miners polonesos», va dir Borrell en aquest esdeveniment.

El cap de la diplomàcia europea i exministre espanyol d’Exteriors es va referir irònicament a aquest fenomen com la «síndrome Greta» i les seves declaracions han causat enrenou a Brussel·les entorn d’una nova Comissió Europea que ha fet de la transició energètica cap a una economia sense carboni la seva senya d’identitat a través de l’anomenat Pacte Verd Europeu.

«Comentaris indignes»

El copresident del grup d’Els Verds/ALE al Parlament Europeu, el belga Philippe Lamberts, va qualificar aquests comentaris d’«indignes d’un representant de la Unió».

«D’entrada, perquè constitueixen un exemple flagrant de paternalisme i, a més, perquè enfronten els europeus entre ells. La UE ha de ser solidària de cara a la urgència climàtica», va declarar l’eurodiputat en el seu compte de Twitter, on va adjuntar un vídeo de l’esmentada intervenció de Borrell i va avançar que el grup ecologista la setmana que ve li preguntarà sobre el tema.

També la vicepresidenta del Govern d’Espanya i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, es va referir a les polèmiques declaracions i, adjuntant a Twitter un article de premsa que donava compte de la intervenció de Borrell, va assenyalar que «els joves són creixentment conscients de l’elevadíssim cost que té no actuar contra el canvi climàtic».

«Agraeixo i respecto profundament que es manifestin; i a tots ens toca fer més, millor i més ràpid per afrontar l’emergència climàtica», va dir la ministra espanyola, companya de Borrell en l’Executiu espanyol fins a finals del mes de novembre passat.

El mateix Borrell, de viatge als Estats Units per reunir-se a Washington amb el cap de la diplomàcia nord-americana, Mike Pompeo, entre d’altres, també ha utilitzat Twitter per sortir al pas de la polèmica.

Posterior rectificació

«Els moviments juvenils per lluitar contra el canvi climàtic tenen el meu total recolzament i inspiren els polítics i les societats. El canvi climàtic és un dels desafiaments geopolítics més grans, no podem permetre’ns el cost de la inacció», va escriure Borrell en aquesta xarxa social.

En un segon missatge, Borrell agregava que per tenir «èxit» és necessari també afrontar «els costos econòmics i socials de la transició a través del Mecanisme de Transició Justa» que prepara la Comissió Europea per recolzar el canvi de model energètic.

Al costat d’aquest comentari, el coordinador de la Política Exterior de la UE adjuntava un text que va publicar el 12 de desembre passat, coincidint amb la cimera del clima COP25 a Madrid en el qual defensava la necessitat de lluitar contra la crisi climàtica des d’una perspectiva globalista per formar una «gran acció col·lectiva».

«Sols no ho aconseguirem. És absolutament imprescindible una gran acció col·lectiva a nivell mundial», deia en aquesta publicació Borrell, que ha assegurat en diverses ocasions que la lluita climàtica forma part de les seves prioritats diplomàtiques.