02 d’abr 2020

Anar al contingut

REFORMA A L'ENSENYAMENT

Una escola religiosa de l'Eixample, primera concertada que passa a la xarxa pública

L'escola Immaculada Concepció acumulava vuit anys de pèrdua d'alumnes i estava en un situació «insostenible»

Les famílies han acollit bé la iniciativa després de saber que el professorat podrà quedar-se al centre

Carlos Márquez Daniel

Una escola religiosa de l'Eixample, primera concertada que passa a la xarxa pública

L’escola Immaculada Concepció de Barcelona, situada al districte de l’Eixample, serà el primer centre escolar concertat en actiu que passarà a formar part de la xarxa pública d’educació. L’escola, que fins ara, i des de 1879, estava gestionada per l’orde religiós de les missioneres de la Immaculada Concepció, és la primera a beneficiar-se del decret aprovat pel Parlament a finals de juny que permet precisament aquest canvi de titularitat. Ja era possible abans, però els tràmits eren molt més complicats. La mesura afectarà d’entrada 450 alumnes, però en uns anys es preveu que la cartera de matriculacions públiques que oferirà l’edifici sigui de 750 places.   

El conseller Josep Bargalló i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han visitat aquest dijous l’escola en companyia dels seus encara gestors i s’han mostrat visiblement satisfets amb la incorporació. Al seu moment ja es va assenyalar que sobretot es tractaria de centres d’ordres religioses que tanquen per falta de plantilla o cooperatives que abaixen la persiana per la jubilació dels seus membres. També hi haurà escoles gestionades per ajuntaments, com és el cas de l’escola d’educació especial Virolai de Cornellà de Llobregat. En aquest curs ja es va sumar a la xarxa pública l’institut Arts, abans escola concertada Sant Vicenç de Paul, però en aquest cas, l’activitat ja havia cessat abans del canvi de titularitat. 

Lloguer assequible

Núria Dausà, portaveu de l’orde religiós, ha explicat que l’escola acumula vuit anys de caiguda ininterrompuda de matrícules, cosa que ha obligat a anar tancant línies i a acomiadar 12 docents en els últims nou anys. «Ens vam plantejar l’opció de canviar-ne la titularitat quan vam saber del decret perquè en els últims anys l’oferta de la concertada a l’Eixample s’ha multiplicat», ha resumit. Els números començaven a posar en risc la continuïtat del centre.  El que no es traspassarà, ha assenyalat, és la propietat de l’edifici, que seguirà en mans de les religioses, que el lloguen al Govern català per un termini de 15 anys. «S’han portat bé», ha fet broma Bargalló, amb referència al preu de la renda. Està prevista una inversió de dos milions d’euros per fer millores a la finca. Entre altres coses, hi ha prevista la demolició de la capella, que passarà a ser un gimnàs. 

Colau i Bargalló, durant la visita a la nova escola pública / manu mitru

El conseller ha explicat que han rebut 32 peticions més d’escoles municipals, privades o concertades (la meitat, a Barcelona) que sol·liciten la seva incorporació al sistema públic controlat per Educació. Una vintena compleixen els requisits i ja s’està negociant. Bargalló ha remarcat que aquesta decisió no ve forçada en cap cas per la conselleria, ja que són sempre les escoles «les que fan el primer pas». Es tracta, ha concretat, de donar resposta a la demanda creixent de places públiques que també s’ha fet evident en els últims anys a l’Eixample. I a tot arreu, ja que aquest any, per primera vegada, han sigut més els que han marcat la casella de la pública que els que han apostat per la concertada. 

Els 35 professors de l’escola mantindran la plaça i se’n fitxaran sis més per a una nova línia de P-3 que es posarà a caminar al setembre. Tots els mestres mantindran la plaça fins a la seva jubilació malgrat no ser funcionaris. Els pares, ha explicat Dausà, han rebut la proposta amb bons ulls, i no només perquè els baixarà la quota mensual, sinó perquè l’equip docent seguirà amb els seus fills. El que sí que perdrà l’escola és el nom: passarà a ser l’institut escola Eixample fins que el consell escolar en decideixi una denominació definitiva. Bargalló també ha avançat que el projecte pedagògic deixarà de banda l’ideari cristià i, com la resta de centres públics, passarà a ser aconfessional.

Decret d’admissions

El conseller s’ha posat seriós al ser preguntat pel decret d’admissions, que està en fase d’al·legacions. Ha recordat que aquesta mesura respon al pacte contra la segregació escolar impulsat pel Síndic el març de l’any passat i firmat per la majoria d’institucions catalanes, i ha assegurat que la seva obligació és complir amb els documents que van elaborar les comissions d’aquell acord que va ser secundat per les patronals de l’escola concertada. Molts pares d’aquests centres han rebut cartes de la direcció en què demanen recolzament contra el decret. Bargalló ha defensat el procés negociador de qualsevol període d’al·legacions, però també ha assenyalat que tant soroll potser no és gratuït: «Estem en període preelectoral».