Tres passatgers de l'avió: «Estàvem tranquils fins que algú ha mirat el mòbil»

Els viatgers expliquen que a la cabina, tret d'alguns moments, tot es va viure amb calma

Tres passatgers de l'avió: «Estàvem tranquils fins que algú ha mirat el mòbil»
Es llegeix en minuts

M. DÍAZ / Zaragoza

Tres residents a Saragossa viatjaven aquest dilluns en el vol AC837 d’Air Canada que es va veure obligat a fer un aterratge d’emergència, a les 19.30 hores, a l’aeroport de Madrid-Barajas després que es rebentés una roda del tren d’aterratge tot just enlairar-se. L’incident va portar que l’aeronau estigués més de quatre hores en l’aire, per desprendre’s de combustible abans d’aterrar. Malgrat l’atenció que va suscitar durant el dia d’ahir la sort de l’avió, tots tres coincideixen que dins de la cabina es va viure amb tranquil·litat, tret d’alguns moments de tensió.

«Estàvem tranquils fins que a algú se li ha ocorregut encendre el mòbil», explica Clara Bonillo, una de les viatgeres amb destí a Toronto, en aquest cas, per motius de feina. Per a aquesta saragossana, l’ambient es va carregar quan els passatgers van començar a llegir als telèfons detalls com que es tractava d’un aterratge d’alt risc i que estaven els hospitals preparats. No obstant, destaca: «Ho han passat pitjor els de terra que nosaltres».

Molt semblant és el testimoni de Miguel Fontgivell, company de la Clara en l’empresa d’arquitectura i ‘software’ Oboria. «Quan ens estàvem enlairant, a final de pista, s’ha sentit un petit cop i ha començat a fer olor, al cap de poca estona, a goma cremada, com la de qualsevol cotxe», relata.

Tranquil·litat

«Als 10-20 segons una dona ha començat a dir a la tripulació que hi havia fum al motor. El pilot ha deixat d’ascendir, ha fet un gir de 360 graus, hem passat Madrid bastant baixos, i allà sí que hi havia intranquil·litat, ja que encara no havien dit res des de la tripulació», precisa.

«La gent s’ha posat nerviosa quan s’ha connectat a internet i ens han dit que vindria un caça de l’exèrcit a veure-ho», coincideix Fontgivell. «Al cap de 20 minuts d’estar el caça, ens ha dit que la imatge que donava és que estava en condicions acceptables i que estaríem dues hores més donant voltes i que aterraríem». Així, fins que va arribar el moment d’aterrar. «Durant l’aterratge, tot normal. Quan ens han dit que anàvem a aterrar, com que no ens han donat cap instrucció d’emergència, ens ha tranquil·litzat», afirma. «Cadascú ho viu de diferent manera, però la tònica general era de tranquil·litat», resumeix.

«Gran feina dels pilots»

Alaa Abuiteiwi és palestí i resident a Saragossa, a més de company de feina del Miguel i la Clara. També volava a l’avió i, per ell, «l’equip i els pilots ho han gestionat molt bé». «Ha sigut errada nostra començar a veure a internet el que estava passant», destaca.

Et pot interesar

«Han sigut com 10 minuts d’estrès. La premsa posava bestieses, un risc alt, hospitals preparats... al final, ha sigut una situació gestionable i l’aterratge ha sigut bastant suau», conclou sobre aquesta mala estona.

«Ha sigut un bon ensurt. Hi ha hagut una ovació als pilots, els hem aplaudit al final, a l’avió, i a la sala d’espera», conclou Abuiteiwi sobre l’experiència a l’aeronau.