Espanyols al món: parella extremenya amb set fills a la Xina

Reclosos a casa, tret de sortides imprescindibles al carrer, i sotmesos a controls de temperatura en el transport i al comerç com a prevenció davant el coronavirus. Així viuen a Shenyang (Xina) els extremenys Marta Alonso i Nacho García amb els seus fills, de la salut dels quals informen diàriament a les seves escoles.

Aquest matrimoni de Càceres amb set fills d’entre 3 i 14 anys, professors d’espanyol a la ciutat de Shenyang (Xina), on ja hagut nombrosos casos de coronavirus, han explicat a Efe com és el seu dia a dia després de l’eclosió d’aquesta malaltia.

Segons el parer de la Marta, la situació es viu amb més «pànic» a la resta del món que a la seva ciutat de residència, de vuit milions d’habitants, a uns 800 quilòmetres de Pequín i a prop d’uns 1.800 de Wuhan.

«Els xinesos tenen una mentalitat diferent a l’occidental. Si tu surts al carrer i veus aquestes mesures de seguretat i control, et mors de por perquè penses que aquí està passant una cosa molt grossa, però és que ells amb un simple constipat es posen màscares», afirma aquesta mare de família.

Informes a l’escola

Actualment o, una cosa que segurament s’allargui per evitar contagis. Mentre els seus fills no vagin a l’escola per vacances fins a finals de febrer, no obstant, han d’informar matí i tarda als seus professors del seu estat de salut, i fins i tot de si han rebut alguna visita.

«No sé si hi ha molta por perquè passa alguna cosa o perquè són molt previnguts», expressa el pare. Viuen en una de les típiques urbanitzacions tancades del país, en les quals des de la setmana passada cap missatger pot entrar, sinó que els enviaments es recullen fora de la urbanització, i se segueixen de forma estricta les recomanacions per evitar el contagi, com el fet de rentar-se les mans contínuament.

Cartells pels espais públics, que són desinfectats constantment, els recorden la prohibició de qualsevol tipus de reunió o esdeveniment, mentre passen el temps a casa amb els seus fills «jugant, ballant, tocant la guitarra i cuinant bons menjars», com paella o hamburgueses, explica el Nacho.

Respecte a l’obligació d’utilitzar màscares, relata com l’endemà de comprar-les s’havien esgotat a l’establiment, fins i tot no hi havia sabó de mans a les prestatgeries.

«Una cosa que no s’està dient és que aquí la sanitat no és pública. A urgències, per una radiografia es paga. Pagues i només després t’atenen, tant a xinesos com estrangers. Llavors alguns no van a l’hospital si tenen pneumònia, per la qual cosa és més difícil contenir el virus», assegura aquest extremeny.

Millor a casa

Segons el seu parer, fins que no arribi el març i tota la gent torni de les seves vacances no es sabrà realment l’abast del contagi que hi ha, ja que, tot i que divendres passat va ser el primer dia no festiu, molts encara continuen celebrant l’any nou xinès, la festa més important del país i per la qual milions d’habitants s’han desplaçat als seus llocs d’origen per celebrar-la.

Quan és preguntat per si es plantegen tornar a Espanya, respon que no sap què és millor: «Aparentment estem segurs a casa i posar-nos en un aeroport o avió podria ser més perillós que quedar-se aquí».

Notícies relacionades

Els centres de Formació Professional privats, l’opció per als milers d’alumnes que es queden fora de la pública a Catalunya per la manca de places

Una ‘spin-off’ del Clínic avança en el tractament de leucèmies

Per a la seva dona, les autoritats xineses han tardat «més del desitjat a fer pública la situació pel virus des del primer cas el desembre de 2019, però «estan prenent seriosament mesures» contra el coronavirus, que ja porta més contagis que l’última gran epidèmia a la Xina el 2003 per la SARS.

Aquesta família és en permanent contacte amb el consolat d’Espanya, que aquest diumenge ha enviat els residents espanyols a la Xina una carta recordant-los les indicacions per evitar el brot.