La RAE es resisteix a feminitzar la Constitució

En un calaix del seu despatx al palauet de la Real Academia Española (RAE), el jurista Santiago Muñoz Machado, el director, guarda un informe que fa més de 12 mesos que hi vegeta, però que aviat pot encendre una de les primeres polèmiques de la legislatura.

Té 25 pàgines, porta les firmes de dos acadèmics i dues acadèmiques i aborda ni més ni menys que una reforma de la Constitució. Però no dels seus articles, ni del seu preàmbul, ni de les seves disposicions addicionals, sinó del gènere amb què, el 1978, es van redactar els seus substantius i adjectius.

A la veterana institució està previst que no arribi el febrer sense que un ple de la RAE acabi d’examinar l’informe, del qual també tenen còpia els 46 membres de l’acadèmia. Llavors s’elevaran les seves conclusions a la vicepresidenta del Govern Carmen Calvo, que el 2018 va demanar l’assessorament de l’entitat que neteja, fixa i dona esplendor. I s’interessarà pel dictamen la nova ministra d’Igualtat, Irene Montero, una de les primeres polítiques espanyoles a fer servir el «‘nosotras’» al referir-se a Podem, la seva formació.

Amb el primer govern de Pedro Sánchez encara acabat d’estrenar, Carmen Calvo va sol·licitar a l’anterior director de la RAE, Darío Villanueva, que estudiés «l’adequació» de la Constitució a un llenguatge «inclusiu, correcte i veritable» que s’acomodi «a la realitat d’una democràcia que transita entre homes i dones». Així ho va dir el juliol del 2018 en una compareixença davant la Comissió d’Igualtat del Congrés.

Però l’encàrrec fa més d’un any que està indigestat a l’Acadèmia, entre la resistència dels acadèmics.  «Ens han demanat un informe lingüístic, però molt em temo que es llegirà amb criteris polítics», es tem en privat un dels quatre membres de la comissió paritària (dos homes i dues dones) encarregada d’elaborar l’estudi sobre si és procedent acabar dins la Constitució amb el masculí universal que utilitza fins ara i que, segons el criteri del Govern, exclou el femení.

Desdoblar paraules

La comissió delegada de la RAE va revisar el document a finals del 2018 i hi va introduir alguns canvis, sense que hagi deixat de ser una patata calenta per als acadèmics. El criteri general que ha detectat EL PERIÓDICO en consultes amb una desena d’integrants de la RAE és que no pot anar contra la seva pròpia doctrina, ni extralimitar-se de la seva funció de notària de la llengua.

«L’acadèmia no pot fer un informe polític, però no em sorprendria que ens arribessin crítiques per haver redactat un informe merament lingüístic», afegeix el mateix acadèmic.

L’esborrany, que s’ha discutit en tres de les sessions setmanals que cada dijous celebra la RAE, manté l’ortodòxia lingüística sense concessions a les demandes polítiques de l’esquerra. En el ple que finalment li doni sortida, el més probable és que es mantingui el dictamen en la seva integritat, afirmen fonts de la RAE.

«Nosaltres pensem que el llenguatge inclusiu és el llenguatge que parlem normalment», afirma un dels acadèmics consultats. «La RAE actua com a notària de l’ús de la llengua amb judicis tècnics i no polítics», afirma un altre membre de l’Acadèmia, convençut que «no podríem aguantar desdoblaments de paraules més de dues línies». Les mateixes fonts asseguren que és opinió generalitzada entre els acadèmics, que allò de ‘tots i totes’ seria impossible de mantenir, remarquen, recordant que un dels principis generals del bon ús és precisament l’economia del llenguatge.

L’encàrrec de Calvo, no obstant, inclou obtenir l’assessorament de l’Acadèmia per impulsar en el text constitucional el desdoblament de gairebé 500 paraules, com a ‘espanyol / espanyola’ i ‘diputat / diputada’.

En vista de la demanda de Calvo, Darío Villanueva va encarregar a una comissió formada pels acadèmics Pedro Álvarez de Miranda i Ignacio Bosque i les acadèmiques Pau Battaner i Inés Fernández Ordóñez la redacció d’un esborrany el contingut del qual guarda la RAE amb secretisme. L’actual director, Muñoz Machado, ja va advertir davant els periodistes fa justament un any, a Salamanca, que «no es pot imposar per decret el llenguatge inclusiu» que demana l’Executiu.

Un precedent fa vuit anys

El 2012 la RAE va recolzar un altre estudi, redactat per Ignacio Bosque, catedràtic de Filologia Hispànica de la Universitat Complutense de Madrid, sobre les guies de llenguatge no sexista editades per universitats, comunitats autònomes, sindicats, ajuntaments i altres institucions. En el seu escrit, l’autor considerava «inquietant» estendre i ensenyar «un conjunt de variants lingüístiques que anul·len distincions sintàctiques i lèxiques conegudes i que prescindeixen dels matisos que tenen les paraules amb la intenció que pervisqui l’absoluta visibilitat de la distinció entre gènere i sexe». 

Notícies relacionades

La RAE, contra el llenguatge inclusiu a la Constitució

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

L’informe de Bosque remarcava que «és molt discutible» que l’evolució de l’estructura morfològica i sintàctica d’una llengua «depengui de la decisió conscient dels parlants o que es pugui controlar amb normes de política lingüística».

Els acadèmics consultats insisteixen que el masculí genèric no discrimina les dones, però admeten que en alguns casos pot resultar insuficient. Per exemple, quan algú diu que no té ni germans ni germanes, una frase més precisa que la que es queda en el simple «no tinc germans».