30 d’oct 2020

Anar al contingut

EXPLOSIÓ A TARRAGONA

Així és l'òxid d'etilè, el gas que va cremar a la petroquímica de Tarragona

El compost químic alliberat en l'aire després de l'incendi no és tòxic

Les autoritats confirmen que la fuga no ha produït cap núvol de gas tòxic

Valentina Raffio

Així és l'òxid d'etilè, el gas que va cremar a la petroquímica de Tarragona

La Generalitat ha descartat amb celeritat que l’explosió a la petroquímica de Tarragona hagi causat un núvol tòxic. Segons les primeres informacions que s’han donat a conèixer sobre aquest succés, l’esclat s’hauria produït a la planta d’Indústries Químiques d’Òxid d’Etilè (IQOXE), dedicada a la fabricació de productes químics. Els bombers confirmen que la fuga ha alliberat en l’aire òxid d’etilè, un compost utilitzat en la indústria per fabricar, entre d’altres, anticongelants, polièster, insecticides o compostos per esterilitzar. 

[Seguiu aquí tota la informació en directe de l’explosió de Tarragona]

«L’òxid d’etilè és un compost tòxic, però donades les circumstàncies és possible que la fuga d’aquest compost ja no sigui perillosa», explica Vladimir Sánchez, químic, investigador, professor i divulgador científic. «L’explosió haurà provocat que l’òxid d’etilè entri en combustió. És a dir, que cremi. Els vapors que es desprenen ja no són òxid d’etilè, sinó que són vapor d’aigua i CO2. Això és aplicable a tots els hidrocarburs», afegeix l’expert. En un primer moment, a més, s’havia especulat que la fuga era de propilè, un altre dels compostos químics més utilitzats en la indústria per a la fabricació d’altres compostos. També en aquest escenari, Sánchez es reafirma que aquest gas tampoc seria ni tòxic ni perillós per a les persones.

Gas inflamable però no perillós

L’exposició prolongada a aquests gasos podria provocar símptomes lleus, com ara irritació de nas, coll i tracte respiratori; migranyes, nàusees, vòmits i somnolència. Però, segons suggereixen les informacions publicades fins al moment, no seria el cas del que ha passat a Tarragona, on l’explosió ha donat lloc a un incendi i, per tant, tot apunta al fet que l’òxid d’etilè ja no està en forma de gas. Així ho confirmen els primers testimonis de l’esclat, que, en la majoria dels casos, van destacar l’ensurt causat. El servei d’emergències tampoc va parlar de persones intoxicades.

«És aviat per saber exactament quin tipus de compostos s’han alliberat en la fuga. Però, en tot cas, tot apunta que es tracta de gasos inflamables. Per això és possible que l’explosió hagi sigut més aparatosa que una altra cosa», comenta el químic. L’alliberament de gasos inflamables explicaria per què els bombers estan tenint problemes per extingir l’incendi. El cos de bombers ha confirmat que, a causa d’això, les tasques s’han centrat a rebaixar la intensitat de les flames que afecten el dipòsit on es troba la reserva de l’òxid. 

Fabricació de compostos

La planta d’Industrias Químicas de Óxido de Etileno (IQOXE), que ha patit l’explosió al polígon de la petroquímica de Tarragona, és de construcció recent. De fet, l’última ampliació va ser inaugurada el mes de juliol, amb la presència dels directius de l’empresa i autoritats locals de la Canonja, el municipi al qual pertany i que va suposar una inversió per a l’empresa de 10 milions d’euros.

Segons comenta la mateixa empresa en la seva pàgina web, la planta es dedica a la producció de derivats d’òxid d’etilè, que s’utilitzen en la indústria cosmètica, de neteja i de l’automoció, amb la producció d’espumes, detergents o anticongelants, entre d’altres.  L’IQOXE és l’únic productor d’òxid d’etilè a Espanya, amb una capacitat instal·lada de 140.000 tones anuals, segons la companyia. El 50% de la producció de la planta està destinada a la fabricació de glicol, una de les principals matèries primeres per a la producció dels polímers.

El juliol passat, els directius de l’empresa van explicar que el seu objectiu era construir una nova fàbrica que els permetés doblar la producció d’etilè i donar feina a unes 500 persones, segons el diari ‘Més Tarragona’. En el moment de l’accident, a les instal·lacions de Tarragona treballaven unes 200 persones i ja s’estava planejant una ampliació de la planta. Una antiga instal·lació al recinte, que produïa 3.000 tones, es reservava a la química fina de productes d’alt valor afegit per a la indústria farmacèutica.