Sánchez Llibre: «El corredor mediterrani supera la idea de l'Espanya radial»

Després d’anys de reivindicacions entra en funcionament una variant essencial per escurçar la distància entre Barcelona i València. Ara els empresaris esperen que es compleixi el calendari i que el 2025 el corredor mediterrani estigui en marxa en els seus 1.300 kilòmetres de recorregut, d’Algesires a Girona. Es calcula que la infraestructura aporta una rendibilitat equivalent al 2% del PIB, gràcies a l’estalvi de costos de temps i energia o l’atracció d’inversions. Esperen que, a diferència dels que ha passat fins ara, prioritzin els criteris econòmics sobre els politícs.   

—¿Què suposa l’obertura d’aquesta variant del corredor mediterrani, tant en l’àmbit econòmic com el social? A més sembla un punt d’inflexió, simbòlicament, respecte al que ha passat fins ara amb aquesta infraestructura, ¿oi?

– El nou tram, la variant entre Vandellòs i Tarragona, suposa eliminar un dels colls d’ampolla més significatius que hi havia al corredor mediterrani, ja que era de via única. S’han acumulat 13 anys d’obres i 700 milions d’inversió en aquest tram. Per tant, ara tenim dues vies que faciliten el trànsit bidireccional, i amb més freqüència amb València. El viatge entre Barcelona i València es redueix uns 40 minuts.

-¿Hi ha riscos?

-Al tractar-se d’un tram que discorre més per l’interior, cal protegir el servei i evitar que estacions que avui compten amb demanda elevada quedin o bé clausurades, o bé amb una notable reducció en la freqüència dels trens. Una vegada més, la planificació és essencial.

— En realitat, després de 23 anys es torna pràcticament als temps del primer Euromed, ¿es pot qualificar realment d’avenç?

– És veritat que amb aquesta variant recuperem el temps del primer Euromed, fins i tot el millorem. Però no avançarem de veritat fins que no estigui construït tot el corredor mediterrani: 1.300 quilòmetres de via que connectaran Espanya amb Europa. Des de la frontera francesa fins a Algesires, passant per Barcelona, València, Alacant, Múrcia o Màlaga, el corredor Mmediterrani formarà part d’una xarxa transeuropea d’alta velocitat. L’eix mediterrani pateix un dèficit històric d’infraestructures i una prova és que el corredor mediterrani acumula reiterats retards i incompliments.

—¿Creu que hi ha hagut algun tipus d’interès en què Barcelona i Valènciano estiguessin connectades de forma ràpida?

– És lamentable que una infraestructura tan necessària per a Espanya no hagi merescut l’atenció dels diferents governs del país. Fins i tot amb el reconeixement que la Unió Europea va fer l’any 2011 del corredor com a infraestructura prioritària per a Europa, els successius governs han titubejat permanentment en la planificació i assignació de recursos. S’acumula un retard de 20 anys per no considerar el que és de veritat important: que es tracta de la infraestructura més rendible i necessària d’Espanya, pel que representa per al dinamisme de tot l’eix Mediterrani, però també per al conjunt del país des del punt de vista econòmic i mediambiental. També és sorprenent que en altres punts geogràfics la connexió s’executi en ample internacional, amb infraestructura totalment nova, i en canvi en alguns trams del corredor mediterrani s’aprofita la infraestructura actualment en ús mitjançant la incorporació d’un tercer carril. Hauria sigut lògic, raonable i econòmicament rendible que les línies de l’AVE haguessin prioritzat les ciutats de referència com Barcelona o València, i les zones d’activitat econòmica, com el corredor mediterrani. La potència de Barcelona i València és fonamental per al dinamisme econòmic del Mediterrani.

— Es tracta d’una inversió enorme que resultarà més rendible per a les empreses o per a la societat en el seu conjunt.

– Bàsicament serà una inversió rendible per a l’economia productiva i la societat en el seu conjunt. Permetrà erradicar, a més, el caràcter testimonial del transport de mercaderies per ferrocarril al nostre país i millorar les condicions mediambientals, en sintonia amb els compromisos per atendre els criteris de sostenibilitat de cara a l’emergència climàtica.

— ¿Què espera del nou Govern respecte al futur d’aquesta infraestructura?

– N’esperem serietat, planificació rigorosa, adjudicació de recursos, eficiència i compliment dels objectius. No hi pot haver més dilacions i, després de tants retards i incompliments, ha d’ajustar-se el calendari perquè el 2025 entri en funcionament tot el corredor, els 1.300 quilòmetres, des d’Algesires a Girona. Aquesta infraestructura supera la idea d’una Espanya radial i confiem que el nou Govern planifiqui parant esment a les prioritats econòmiques, ambientals i socials. L’arc mediterrani espanyol concentra prop del 47,7% de la població espanyola, representa més del 44,6% del PIB espanyol, concentra el 60% de les exportacions nacionals a Europa i suposa el 70% de les exportacions agràries que es destinen a Europa.

— ¿En quina mesura ha servit el ‘lobby’ que han dut a terme les organitzacions empresarials i de tot tipus perquè avancés l’obra?

– Ha sigut determinant. Els empresaris valencians de l’AVE i CEV, Ferrmed, Cercle d’Economia, Foment del Treball i les cambres de comerç han fet una intensa tasca de ‘lobby’ a Espanya i a Europa, amb moltes dificultats i davant de plantejaments que han prioritzat consideracions polítiques abans que econòmiques. La tasca dels empresaris de tot l’eix Mediterrani en general, i de Barcelona i València en particular, és fonamental i encara no s’ha acabat.

- Quan creu que estarà completament finalitzat el corredor mediterrani?

– En l’objectiu que ens hem marcat, pretenem que una primera fase del corredor mediterrani pugui estar cap a l’any 21-22. Entenem que el 2025 ha d’acabar millorant en alguns casos la quadriplicació de vies que impulsi el transport ferroviari tant de mercaderies com de passatgers.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

—¿S’han fet càlculs econòmics no només sobre la rendibilitat sinósobre els beneficis que tindrà el corredor per a les empreses? ¿I quintipus d’efecte multiplicador pot tenir? 

- S’ha estimat una rendibilitat entorn del 8% del projecte. En termes econòmics representarien 20.000 milions d’euros, entorn del 2% del PIB. Les infraestructures de comunicació generen una taxa de retorn sobre la inversió, i el seu efecte sobre l’economia i la societat és proporcional al nivell de desenvolupament del territori. Per a les empreses representa estalvi en costos de temps i energia, un impuls considerable a l’activitat logística de l’eix Mediterrani i una oportunitat per atraure inversions i potenciar l’activitat dels principals ports, fonamentalment Barcelona, València i Tarragona.