Una alt càrrec del Bisbat de Còrdova dirigirà l'estratègia de salut sexual d'Andalusia

Una dirigent del Bisbat de Còrdova, un dels més bel·ligerants contra l’avortament, serà des d’ara la responsable d’Estratègia Reproductiva i Salut Sexual de la Junta d’Andalusia a instàncies del PP. El nomenament de Trinidad Lechuga Varona, que era directora del Secretariat per als Cristians Perseguits de la Diòcesi que presideix Demetrio Fernández, es justifica en la necessitat de donar resposta a «els canvis socials que s’han anat produint i per al compliment dels objectius proposats per a l’abordatge de la salut sexual i reproductiva», segons recull el Butlletí Oficial de la Junta (BOPA) del 8 de gener, que inclou el seu nomenament.

Demetrio Fernández, que va celebrar en una pastoral el «tomb electoral» a la regió després de 37 anys de mandat socialista, ha sigut un dels membres de la cúria més intransigents amb la interrupció voluntària de l’embaràs, un «crim abominable» o «matança d’innocents», com l’ha arribat a definir. «Cap crim tan horrible com el de l’avortament, quan una mare es veu en la situació de matar el nen que ha concebut a les seves entranyes. Que el si matern, el lloc més segur i més càlid per a l’ésser humà, no sigui mai més un lloc d’amenaça per a l’ésser humà naixent, ja des de la seva concepció, fins i tot abans de niar a l’úter matern. No s’hi val a invocar el dret de la mare per matar el seu fill. ¡Cap pare, cap mare té dret a matar el seu fill!», va afirmar en una homilia durant la missa en record dels petits Ruth i José, assassinats pel seu pare, José Bretón, durant la separació de la seva dona.

A diverses pastorals, el bisbe no ha dubtat a arremetre contra l’anomenat «dret a decidir» de les dones, que segons el seu parer «no pot exercir-se quan està en joc la vida d’un subjecte humà, perquè la decisió, pressionada per interessos egoistes, no respecta la vida i elimina qui destorba». Un dret, va assegurar el 2017, que significa que «milions d’éssers humans» sigui «eliminats» després de la concepció «perquè no interessen o perquè destorben o perquè es consideren simple ‘material genètic de laboratori’, descartable o no, a gust del consumidor i del mercader».

Segons el seu criteri, el dret a decidir «xoca frontalment amb el dret a la vida, i aquest ha de prevaler sobre l’altre», una posició que el va portar fins i tot a crear una mena de concurs en un centre adscrit a la Universitat de Còrdova en què pretenia premiar amb 2.000 euros i un diploma l’estudiant embarassada que no sucumbís a les «pressions homicides» i decidís tirar endavant amb la gestació.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Varona és metge d’atenció primària a la capital cordovesa i té una llarga trajectòria en medicina familiar. El seu nomenament, segons va avançar Infolibre, es produeix després que el lloc quedés desert arran del canvi de govern, fa un any. Va ser precisament la irrupció de PP i Cs, amb el recolzament de Vox, el que va promoure el canvi de denominació d’aquest departament, a què es va afegir l’afegitó de «Salut i Famílies» per acontentar la ultradreta i aplanar la investidura de Juan Manuel Moreno Bonilla. La responsabilitat va recaure en un altre metge cordovès, Jesús Aguirre, que també va generar polèmica per les seves crítiques a l’avortament. «El fàcil és arribar i xuclada», va afirmar en una compareixença pública.

Però més enllà de la denominació del departament, la presència de Vox com a aliat indispensable de l’Executiu del PP i Cs s’ha deixat notar en les propostes que ha aconseguit colar en els pressupostos i les polítiques socials. La recuperació d’un premi a la família amb més fills d’Andalusia, com passava en la dictadura franquista; deduccions fiscals a les famílies nombroses, programes d’assistència a dones embarassades per reduir els avortaments. L’exemple més clar de la seva agenda antiavortista es va veure quan la formació va provar de tirar endavant una proposició en el parlament autonòmic per evitar el que consideraven «pràctiques irregulars» a les clíniques concertades que practiquen la interrupció voluntària de l’embaràs. La proposta no va prosperar pels vots en contra del PSOE, Endavant i Cs, mentre que el PP es va abstenir a causa de la negativa de la ultradreta d’eliminar la qualificació d’aquests centres com «avortadors públics», tot i que en compartia l’esperit