Tres anys de presó per al científic xinès que va modificar nadons genèticament

El científic xinès He Jiankui, que va saltar a la fama a escala mundial a finals del 2018 després d’afirmar que havia aconseguit crear nadons manipulats genèticament per resistir el VIH, ha sigut condemnat a tres anys de presó pel seu experiment.

Segons una breu nota publicada aquest dilluns per l’agència estatal de notícies Xinhua, He també haurà de pagar una multa de 3 milions de iuans (384.000 euros) després que un tribunal de Shenzhen el declarés culpable d’editar de forma il·legal gens dels embrions amb finalitats reproductives. L’article, que no ofereix més detalls de la sentència ni de la defensa del científic, afegeix que tres nadons modificats genèticament van néixer de l’experiment.

El novembre de l’any passat, el científic xinès va sorprendre la comunitat internacional a l’afirmar que havia aconseguit crear les primeres bessones manipulades genèticament per resistir el VIH, cosa que va portar nombroses crítiques.

Les autoritats xineses, després d’una investigació preliminar, van assegurar que He «va dur a terme la investigació il·legalment per aconseguir fama personal i guanys». També van determinar que «va evitar la supervisió, va recaptar fons i va organitzar investigadors pel seu compte per dur a terme la investigació sobre edició genètica d’embrions humans amb finalitats reproductives, una cosa que està prohibida per la llei xinesa».

Notícies relacionades

Les claus de l''edició genètica' de nadons amb la tècnica CRISPR

Els científics busquen sortir del dilema de les "nadons editades"

En una conferència a la Universitat de Hong Kong –la seva última aparició pública, el novembre del 2018–, He es va mostrar «orgullós» per l’ús de la tècnica d’edició genètica CRISPR/Cas9 en les dues bessones i va recalcar que l’estudi no tenia l’objectiu d’eliminar malalties genètiques, sinó de «donar les nenes l’habilitat natural» per resistir a una possible futura infecció del VIH.

Més de 120 acadèmics de la comunitat científica xinesa van fer llavors una declaració conjunta en la qual van assenyalar que «qualsevol intent» de fer canvis als embrions humans mitjançant modificacions genètiques era «una bogeria» i que donar a llum aquests nadons comportava «un alt risc».