El biòleg He Jianku, brivall nacional a la Xina

Els alumnes van acudir a la pequinesa Universitat de Tsinghua aquell gèlid matí de gener com si la Xina hagués guanyat el Mundial de futbol. Investigadors de Xangai acabaven de clonar dos macacos, el més pròxim fins al moment a l’ésser humà, i l’orgull nacional va sobrevolar la rivalitat entre les dues ciutats. La Xina havia vençut en la carrera els Estats Units. La setmana passada, en canvi, l’anunci dels primers nadons nascuts amb l’ADN manipulat va generar desolació, vergonya i ira. He Jiankui no va portar cap glòria, només ignomínia.

Ho explical’alacantí José Pastor, professor de genètica del desenvolupament i director de laboratori a Tsinghua. “Va voler ser famós, un heroi nacional, però va mesurar malament. Ara és un brivall que no representa la investigació xinesa”, aclareix al seu despatx. Es temia que He arrossegués al fangar el gremi, i els titulars ho van confirmar. Aquesta coneguda barreja de mandra periodística i prejudicis va acabar atribuint l’experiment a la Xina i no al solitari investigador, que havia ocultat el seu treball fins a publicar-lo a Youtube i ja ha rebut la repulsa de tots els estaments nacionals.

La classe científica xinesa ha firmat manifestos titllant de “bogeria” l’experiment i defensant el treball seriós, professional i ètic del gremi. Els laboratoris universitaris i les clíniques de fecundació in vitro a la Xina estan sotmesos a controls similars que a Occident i no s’hi permeten més excessos amb els cobais. La Xina ha fet el gran salt en investigació i els seus científics ja van publicar el 2016 més treballs a les revistes especialitzades que els nord-americans.

Darrere hi ha la voluntat governamental de l’excel·lència acadèmica a través d’inversions multimilionàries i la contractació de talent estranger. En 30 anys ha passat de destinar 3.000 milions d’euros en investigació a 400.000 milions. Les universitats que broten en massa al sud permeten a investigadors de tot el món obrir els seus laboratoris. Pastor, després de la seva estada a la Universitat de Yale, va fugir de l’erm espanyol i va rebutjar ofertes al Regne Unit per anar a la Xina. “Aquí disposo de material millor que als Estats Units”, revela. Tsinghua és una referència mundial en biologia i els seus últims degans van arribar des de Yale i Princeton. Les dimensions del seu campus recomanen una bicicleta. Aquest context explica He com una dolorosa excepció.

Sobren raons per criticar-lo. La manipulació genètica evitarà que les bessones contreguin la sida, però les aboca a un inquietant horitzó de mutacions imprevisibles que s’estendrà als seus descendents. A la Xina, la falta d’ètica indigna. “És clar que va enganyar els pares, ningú hi donaria el vistiplau si sabés les conseqüències. És pràcticament segur que hi haurà mutacions. Sabem molt poc de què fa cada gen, no podem introduir-hi modificacions a l’atzar”, afegeix Pastor. Ni tan sols la seva perícia és ressenyable: qualsevol estudiant aplicat de postgrau pot utilitzar l’eina CRISPR, unes tisores de gran precisió.

El biòleg xinès ha vulnerat la moratòria acordada per la classe científica global i ha traspassat la frontera entre la curació i l’eugenèsia. Però arribarà el dia en què la ciència permetrà modificacions genètiques tan segures com les actuals vacunes. I llavors el món haurà d’asseure’s a decidir on posa la línia. ¿Extreure el gen que predisposa a l’obesitat és cura o millora?

Notícies relacionades

Els científics busquen sortir del dilema de les "nadons editades"

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

S’intueix un consens complicat, perquè la sensibilitat depèn del context cultural i la història. N’hi ha prou amb llegir els comentaris als diaris per comprovar la repulsa d’Occident: nazis, Mengele, eugenèsia, Frankestein, aprenent de Deu, gran germà, interferències en la naturalesa... “Els xinesos jutgen de forma diferent els nens de disseny. Ells veuen una família feliç, un fill més alt que es casarà amb una dona més guapa o amb més memòria, que traurà notes millors”. Són formes diferents d’entendre l’individu i la societat, el progrés i el poder. L’exhaustiu control de l’Estat sobre les nostres vides es val de tècniques clandestines a Occident (Snowden n’és un exemple tan bo com tants d’altres) mentre el Govern xinès publicita les seves últimes tecnologies en la premsa sense que ningú recordi Orwell.

Però és previsible que les reticències es redueixin a mesura que augmenti la seguretat. “A Silicon Valley, el motor filosòfic que dicta cap a on va la humanitat, s’assumeix que la millora es practicarà sota certs paràmetres”, recorda Pastor. Enmig de la indignació global cap a He, s’han sentit unes quantes veus discordants. El prestigiós genetista George Church, de la Universitat Harvard, ha lamentat la campanya de ‘bullying’ cap al seu col·lega i s’ha mostrat més comprensiu amb el seu treball. El biòleg espanyol assenyala que ja era necessària una legislació internacional abans de l’experiment de He. Ara és inajornable.