El Clínic, millor hospital de Catalunya per cinquè any consecutiu

L’Hospital Clínic de Barcelona és el millor de Catalunya L’Hospital Clínic de Barcelona millor de Catalunya per cinquè any consecutiu, segons l’Índex d’Excel·lència Hospitalària (IEH) 2019 de l’Institut Coordenades, que l’ascendeix a més a segon millor d’Espanya.

L’IEH s’ha elaborat enquestant 1.983 professionals de la salut a tot Espanya, entrevistats telefònicament de setembre a novembre, i puntuant els centres de 0 a 1, segons un comunicat de l’Institut.

Darrere del lideratge del Clínic a Catalunya, la segona posició és per a l’Hospital Vall d’Hebron (abans tercer), seguit del Centre Mèdic Teknon (abans segon), i la quarta i la cinquena posició continuen sent per a l’Hospital Quirónsalud Barcelona i el Sant Pau respectivament.

Entre els 10 millors de tot Espanya hi ha quatre catalans: Clínic (segon, abans tercer, i que ja va ser segon el 2016 i 2017), Vall d’Hebron (sisè, abans setè), Centre Mèdic Teknon (novè, abans desè) i l’Hospital Quirónsalud Barcelona (desè, abans vuitè).

En aquest rànquing n’hi ha cinc de Madrid: Fundació Jiménez Díaz (el primer d’Espanya per cinquè any consecutiu), La Paz (tercer, abans segon), Marañón (quart, abans sisè), Quirónsalud Madrid (segueix cinquè) i l’Hospital Universitari Clínic San Carlos (setè, abans quart); i l’altre hospital del rànquing de deu és l’Universitari i Politècnic La Fe, de València (vuitè, abans onzè).

Un sistema cohesionat

El vicepresident executiu de l’Institut Coordenades, Jesús Sánchez Lambás, ha destacat que Espanya té «un dels sistemes de més qualitat i més eficients del món» i és a més el tercer país del món amb l’esperança de vida més alta (83,3 anys) i una de les taxes més baixes de mortalitat per causes evitables i tractables.

Notícies relacionades

Investiguen una escola d'educació especial de Blanes per presumptes maltractaments a alumnes amb autisme

La teleassistència de Barcelona rep 35 trucades diàries d’avis per «conversar per soledat»

També ha remarcat que la desigualtat social en sanitat és menys destacada que «en molts» altres països i que hi ha un sistema autonòmic en què cada comunitat té particularitats i necessitats concretes.

Però veu necessari un sistema «cohesionat que sigui capaç de donar resposta, premiant interessos sanitaris a polítics i ideològics, a reptes compartits», com les llistes d’espera, la sostenibilitat del mateix sistema i l’accés en igualtat alsavenços tecnològics i les innovacions terapèutiques.