La misteriosa mort d'un legionari durant unes maniobres

El legionari palmesà Alejandro Jiménez Cruz va morir el 25 de març al rebre un tret al pit durant uns exercicis amb foc real a la based’Agost, a Alacant, en el que al principi l’Exèrcit va descriure com un accident desgraciat, quan un projectil rebotat li hauria arribat a l’axil·la, on no el cobria l’armilla antifragments que portava. No obstant, l’exhaustiva investigació de la Guàrdia Civil va posar de manifest nombroses irregularitats que van condemnar el jove, segonsinforma ‘Diario de Mallorca’.

No va ser un rebot, sinó un tret directe que va sortir, segons les proves de balística, del fusell del sergent del seu pilot, situat darrere d’ell en l’exercici. El projectil li va perforar l’armilla, que no portava plaques metàl·liques, cosa que el convertia en un accessori inútil. Comandaments i companys del mort van admetre que mai havien portat aquestes plaques, que pesen uns dos quilos.

Un estudi realitzat pelLaboratori de Criminalística de la Guàrdia Civil va revelar que, en cas d’haver portat les plaques metàl·liques, l’armilla hagués suportat l’impacte del projectil. Sense aquestes plaques, la bala el travessa. En els exercicis que van realitzar els legionaris després de la mort d’Alejandro els van donar armilles amb plaques metàl·liques, tot i que només a la part davantera, ja que «no n’hi havia prou per a tothom».

Alejandro Jiménez va morir a l’ambulància on l’havien traslladat els seus companys, aparcada al voral d’una carretera mentre esperaven l’arribada d’un helicòpter mobilitzat pel 112. L’autòpsia a què va ser sotmès va revelar que el tret que va rebre era mortal de necessitat, ja que li havia afectat òrgans vitals. En la posterior investigació realitzada per la Policia Judicial de la Guàrdia Civil d’Alacant, els agents van trobar clars intents d’obstrucció per part d’alguns dels oficials.

Escena alterada

Immediatament després de l’exercici, diversos soldats van rebre instruccions de recollir totes les beines del terreny, cosa que va alterar l’escena.

El capità de la companyia, que no era al camp de tir quan va morir Alejandro, va ordenar als seus tinents que mentissin a la Guàrdia Civil sobre això, en un intent, pel que sembla, d’«assumir tota la responsabilitat dels fets». L’endemà dels fets va ordenar als grups que havien participat en les pràctiques que reconstruïssin l’ocorregut abans de l’arribada dels guàrdies civils. Quan va finalitzar va donar instruccions a tothom perquè ho repetissin davant de la Guàrdia Civil, però que finalitzessin diversos metres per sota del turó on havien quedat realment. Pel que sembla, mirava d’evitar que es pogués concloure que Alejandro podria haver mort per un tret d’un altre grup, que havia obert foc de manera simultània. Una cosa que, segons alguns oficials, no hauria d’haver passat.

El fusell del sergent

Les pràctiques balístiques realitzades pels experts de la Guàrdia Civil van donar un tomb al cas al confirmar de forma fefaent que el projectil que havia anat a parar a Alejandro havia partit del fusell del seu propi sergent, que havia d’estar situat darrere seu. La Guàrdia Civil destaca que en la reconstrucció dels fets realitzada després de la mort d’Alejandro, aquest sergent no havia obert foc, i s’havia mantingut en una posició retardada. Posteriorment, al ser informat del resultat de la prova balística, va admetre haver disparat durant la pràctica però va negar taxativament ser l’autor del tret que va matar Alejandro.

Les gestions dels investigadors se centren a determinar per què el sotsoficial va disparar, quan en teoria l’exercici ja havia finalitzat. Aquest militar, interrogat repetides vegades al llarg dels últims mesos, ho nega tot. Malgrat que les proves científiques l’assenyalen com l’autor del tret que va matar Alejandro, ell insisteix a dir que no li va disparar. Tampoc aporta una explicació convincent sobre per què «es va inventar» un enemic imaginari en el pendent, sota els blancs inicials, quan les pràctiques estaven a punt de finalitzar.

Un «enemic» improvisat

En la fase final de l’exercici, el sergent al comandament del pilot d’Alejandro havia decidit «inventar-se un altre enemic, diferent al dels blancs situats sobre un turó a què disparaven». Va decidir improvisar i va alertar a crits que hi havia un enemic situat al faldó del turó, davant el seu grup. Cap allà van disparar els soldats en la fase final de l’exercici. Es tracta d’una actuació estranya, però que és dins de les atribucions del sotsoficial. Alguns testimonis apunten que és una cosa que no té sentit, tret d’esgotar la munició.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

El moment en què Alejandro va rebre el tret encara és confús. ¿Havia acabat ja l’exercici? L’anàlisi va revelar que el jove es trobava en posició de «guàrdia baixa», amb el genoll a terra i el seu fusell apuntant al terra, quan li va impactar la bala, cosa que implicaria que havia deixat ja de disparar. Les declaracions de la resta dels components del pilot situen el moment en què Alejandro rep el tret quan havien cessat els trets. Els testimonis apunten que quan van sentir el jove gemegar i cridar «¡M’han donat!», tots havien deixat de disparar perquè l’exercici havia finalitzat tres o quatre segons abans. Cap va dir haver sentit el tret que va matar el jove.

En els posteriors interrogatoris sembla esbossar-se una teoria de la Guàrdia Civil. ¿És normal que un cap de pilot dispari per sobre dels seus propis homes durant un exercici? Els soldats coincideixen que no han vist mai res semblant.