Catalans i madrilenys nets de l’emigració posen al mapa Carrascosa de la Sierra i el seu llançament de pernil

L’ocurrència va arribar al lloc on arriben les grans idees: al bar. Quatre parroquians de Carrascosa pensaven en propostes per dinamitzar el poble per a la festa de la Verge d’Agost. Corria l’estiu del 1997. Alfonso Calle, va recordar que havia vist un documental sobre unes ‘Olimpíades’ que celebraven els esquimals d’Alaska, amb costums propis com aixecar pes amb les orelles. Va proposar Alfonso muntar una cosa semblant però a l’estil de la Serranía de Conca. «Podem crear una prova de llançar alguna cosa, que això requereix poc reglament», va suggerir. «Però què llançarem nosaltres»,es van preguntar els presents. «Un pernil»,va resoldre Juan Arsenio, un altre dels habituals del bar.

Va ser així com va néixer una curiosa competició que no ha deixat de celebrar-se i que, 28 anys després, s’ha fet viral. Un vídeo penjat a la xarxa va córrer com la pólvora i ha posat Carrascosa de la Sierra de nou al mapa.

Falta li feia: «El poble no és que estigui agonitzant; és que està mort»,reconeix Alfonso Calle a EL PERIÓDICO. Ell mateix ja no resideix allà: «Hi ha només 70 persones censades, però en realitat hi viuen unes 40. Jo mateix resideixo a Madrid», revela.

Madrid és, al costat de la província de Barcelona, el principal enclavament elegit pels carrascosencs que van haver d’emigrar als 60 i 70. Gent que se’n va anar a treballar Badalona, Molins de Rei, Barberà del Vallès. Van deixar el poble gairebé buit la major part de l’any. Però no van oblidar les seves arrels i hi tornaven a l’estiu. Ho van fer els que van emigrar, després els seus fills, després els fills dels seus fills...

El campionat original

«Ells són els qui, avui dia, mantenen viu el ‘Campionat Mundial de llançament de pernil’ És així, amb la forma catalana de ‘pernil’ i no ‘jamón’, com es denomina aquest campionat que, malgrat no ser l’únic a Espanya (se celebra en altres pobles de Jaén, Castelló o Cantàbria), reivindica ser l’original.

Talia Benet té 25 anys i resideix a Saragossa. És la presidenta de l’Associació Cultural Isabel de Cervantes, l’entitat que manté amb vida aquesta curiosa competició. Ella i la resta de la junta, d’uns vint anys tots, són fills i nets d’aquells que van començar a emigrar fa ja mig segle. Tornen a l’estiu i aconsegueixen que dels 40 habitants que hi resideixen tot l’any, es passi a 400 o 500, segons les xifres oficials de l’Ajuntament de Carrascosa.

«L’Associació va néixer el 2004, però ens n’hem fet càrrec fa un parell d’anys perquè desapareixeria. Ningú volia ocupar-se’n i vam decidir assumir-la alguns joves que vam residir a Saragossa o a Madrid», explica a aquest diari.

Sense oposició

Ho van fer de forma desinteressada i sense cap ànim de lucre. Igual que la Celia Gómez, una dona que viu a Madrid però que ha assumit l’alcaldia del poble, on al ple només hi ha dos regidors (ella inclosa): «Aquí no hi ha res d’oposició. Jo soc de Cuenca Ara i l’altre regidor és del PSOE, però ens entenem per fer coses pel poble. Jo ara, per exemple, estic donant un cop de mà al bar», explica a aquest diari

L’Ajuntament organitza la festa major de juliol. I l’Associació organitza la setmana cultural d’agost, que és on s’emmarca el llançament de pernil. Una disciplina que, en els seus inicis, va valer als creadors la fama de bojos. «La gent s’acostava però per veure exactament per què estàvem tirant un pernil. Recordo que, després del primer llançament, el primer a arribar a la peça no va ser el que mesurava el tir, sinó un gos que va olorar que allò era menjar», rememora ara Alfonso Calle.

De raresa a símbol del poble. I la prova d’això és que no només s’ha mantingut en el temps, sinó que s’ha vist ampliada: «També organitzem un llançament de llonganissa per als nens. I aquest any hem estrenat el llançament de fuet per als més petits», puntualitza Benet.

5,5 milions de visualitzacions

Una competició que, coses d’internet, s’ha convertit en viral aquest mes: «Vam pujar uns vídeos a internet i de sobte teníem 5,5 milions de visualitzacions. Una bogeria». I com passa amb els virals, també arriben les notícies falses. «Hem vist comentaris criticant que estiguem malgastant el menjar. I això no és veritat. Aquí no es tira res», aclareixen des de l’Associació.

Al contrari: el pernil és el premi. S’embolica amb diferents materials (des de draps a paper bombolla) perquè no pateixi danys interns. I el que més lluny el llança, s’ho menja a casa: «Aquest sol ser sempre Sergio García Moreno, que és el campió de la majoria d’edicions. El Rafa Nadal del llançament de pernil»,conclou Alfonso Calle.

Notícies relacionades

Felip VI demana "col·laborar per tirar endavant" les zones afectades

Risto, el burro que va avisar del foc

¿Servirà aquesta viralització per posar Carrascosa de la Sierra en òrbita? L’alcaldessa ho dubta: "El poble té uns par atges preciosos, rius, muntanyes, una pedania preciosa. Hi ha gent que ve a caçar i s’enamora del lloc. S’organitza una carrera en la qual han participat noms molt potents. Però continua sent molt difícil arribar fins aquí, perquè no hi ha una carretera en condicions. Falten comerços, infraestructures. Falta de tot en realitat».

Problemes que no són exclusius de Carrascosa de la Sierra, sinó de tot l’Espanya buidada. Aquí, els fills catalans i madrilenys dels seus últims pobladors resisteixen, quin llogarret gal·la. Continuen venint a l’estiu i s’impliquen a mantenir viva una curiosa tradició que ha impulsat la fama del poble per tot Espanya. Altres pobles, on aquesta implicació no existeix, estan destinats a desaparèixer si ningú no ho evita.