El Govern assumirà l'acollida dels menors que migren sols

L’Estat es farà càrrec, en primera instància, de l’acollida dels nens i adolescents que migren sols a Espanya, sense cap referent adult, els coneguts com a ‘menes’. És el compromís que ha adoptat el Govern Central i que recull un document que ha avançat la Cadena SER. La Generalitat està estudiant si aquest esborrany «envaeix les seves competències».

Fa més de sis mesos que l’Observatori de la Infància, que depèn del Ministeri de Sanitat i Benestar Social, es reuneix amb comunitats autònomes, entitats socials i fiscals per mirar d’elaborar una estratègia d’estat sobre l’acollida de menors migrants a Espanya. Segons les últimes dades ja són 12.786 els que hi estan acollits. El pla està pràcticament redactat, ja només falta que s’aprovi en el ple i posteriorment, en el Consell de Ministres. 

Primera acollida

El gran canvi en l’acollida que planteja el document és que l’Estat es farà càrrec de la primera acollida d’aquests menors. És a dir, que al trepitjar terra espanyol se’ls traslladarà a centres que financi i que depenguin directament de fons del Govern central. «No haurien de quedar-s’hi més de dues setmanes, se’ls atendria de forma individualitzada, podrien demanar asil, se’ls començarien a tramitar tots els documents i se’ls derivaria cap als centres de les comunitats autònomes més adequats», explica a EL PERIÓDICO Catalina Perazzo, directora de Sensibilització i Polítiques d’Infància de Save The Children i una de les ponents d’aquest pla. Allà, per exemple, seria on se’ls sotmetria a les proves d’edat, i ja se’ls podria començar a redactar l’informe de desemparament familiar per agilitar els tràmits de l’acollida que correspondria a les comunitats. 

Aquest document, doncs, obriria la porta a repartir els nens per tot Espanya, ja que en l’actualitat Ceuta, Melilla, Andalusia, Catalunya i el País Basc tenen la majoria de menors atesos. El document estableix criteris de població, el PIB, els recursos de què disposa cada comunitat, o els menors que ja acull per repartir aquests nens per tot el territori. «Suposa canviar el protocol de trasllats que data del 2015», afirma Perazzo, ja que fins ara la tutela l’exerceix cada comunitat en funció d’on s’establia el menor. Ja sigui per travessar la frontera, com passa a Ceuta, Melilla i Andalusia, o per haver-se escapat de la comunitat, com a Catalunya, Madrid o el País Basc.

«El que hi ha darrere d’aquesta proposta és la ferma intenció començar a solucionar el problema de les comunitats desbordades i donar una resposta adequada a aquests nens», diu Perazzo. El text també estableix la necessitat que, una vegada els nens siguin traslladats, les comunitats tracin plans per facilitar-ne la inserció i establir relacions de vincle amb la comunitat. 

El repte de la feina

Una de les dificultats que troben els centres que atenen aquests nens és que el seu accés al mercat laboral és més que complicat perquè no poden accedir a un permís de treball. El document planteja fórmules perquè, als 16 anys, les comunitats els puguin tramitar permisos de treball de forma autoritzada.

Una altra de les claus del text és el compromís que aquests joves, al complir els 18 anys, no acabin al carrer. «Es parla d’establir programes d’inserció laboral i habitacional fins als 21 anys». Una cosa que, de moment, només hi ha a Catalunya i el País Basc, tot i que no dona l’abast per atendre tots els joves extutelats. 

La Generalitat estudia invasió de competències

La directora de la DGAIA ha assistit a aquestes trobades, però fonts del Govern expliquen que estan analitzant el document, perquè «planteja una clara invasió competencial». No obstant, sí que veuen com «una notícia positiva» que «després de tres anys d’inacció», l’Estat «vulgui posar-se a treballar». Segons ells, imitant el model català. El document els ha arribat, però la Generalitat critica que no els han convocat a una reunió política, amb el conseller, sobre aquest tema. «No sabem si aquest grup de treball és una proposta ferma», diuen.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

La Generalitat ja fa dos anys que demana més recursos al Govern central ja que, atenent les seves dades, Catalunya acull el 60% dels menors migrants sols que viuen a Espanya. I entre les peticions hi ha la de «modificar la llei d'estrangeria per possibilitar permisos temporals de treball» per a aquests nois. 

«Serem contraris a la creació de dos sistemes de protecció», afirma Afers Socials, ja que considera que es diferencia els nens tutelats «per raó d’origen». «Sempre hem considerat necessària una clara especialització, però no un doble model d’atenció i, el més greu, una doble legislació», diuen.