07 d’abr 2020

Anar al contingut

Nova teràpia

Can Ruti realitza primer bioimplant de cèl·lules mare al cor d'un pacient

La intervenció, pionera al món, es va dur a terme el mes de maig passat i el pacient intervingut evoluciona de manera molt favorable

El Periódico

Can Ruti realitza primer bioimplant de cèl·lules mare al cor d'un pacient

JOAN CORTADELLAS

L’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona ha realitzat per primera vegada una cirurgia pionera al món per fixar un bioimplant de cèl·lules mare directament al cor d’un pacient amb l’objectiu de reparar el teixit d’aquest òrgan després de tenir un infart.

Segons un comunicat del centre, aquesta operació es va dur a terme el mes de maig passat i el pacient intervingut evoluciona de manera molt favorable, ja que els primers resultats de la ressonància magnètica ja mostren una reducció a la mida de la cicatriu.

Es tracta d’un bioimplant format per pericardi humà –una membrana que embolcalla el cor– descel·lularitzat i enriquit amb cèl·lules mare mesenquimals –procedents del cordó umbilical–, que tenen gran plasticitat.

Nova tècnica

Mitjançant aquesta tècnica, batejada amb el nom de PeriCord i impulsada pel grup d’investigació en Malalties Cardiovasculars a l’Institut d’investigació de Can Ruti, dirigit per Antoni Bayés-Genís, els especialistes esperen reparar el teixit del cor, que es debilita notablement quan té un infart de miocardi.

«El cor perd força per bategar a causa de la mort de les cèl·lules de l’àrea lesionada, que han deixat de rebre sang des de les artèries coronàries», han explicat fonts de l’hospital, que han afegit que, en casos extrems, pot ser necessari un trasplantament de cor.

Capacitat reparadora

Els últims estudis preclínics havien demostrat que aquest tipus de bioimplant tenia la capacitat de reduir de forma significativa la mida de l’infart, així com millorar la funció cardíaca i, el 2013, el grup havia fins i tot demostrat la capacitat d’aquestes cèl·lules mare per formar petits vasos sanguinis en l’àrea infartada del cor en ratolins i reoxigenar-la.

Per això, ha assenyalat Bayés, «si es confirma la capacitat reparadora en humans, podríem remetre complicacions habituals derivades d’aquestes cicatrius, com la insuficiència cardíaca».

L’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) va donar la seva aprovació definitiva al PeriCord a finals de l’any passat, però no ha sigut fins al maig passat quan es va posar en pràctica aquesta intervenció quirúrgica, la primera al món d’aquestes característiques.