Els discapacitats sensorials podran fer testament per si mateixos

El Codi Civil català contenia fins ara una mesura que pretenia protegir les persones amb discapacitat visual o auditiva de possibles fraus: només podien testar o constar com a testimonis d’un acte notarial si anaven acompanyades. Però aquesta salvaguarda s’ha convertit en una discriminació a mesura que la tecnologia evolucionava, des d’anotadors digitals amb caràcters braille i veu sintètica fins a perifèrics que transformen la informació de les pantalles dels ordinadors. Una situació que canviarà amb la reforma, publicada el 28 d’octubre al DOGC, de quatre articles del Codi Civil de Catalunya. Aquest canvi, el compliment del qual serà efectiu d’aquí a sis mesos, habilita les persones amb discapacitat sensorial per atorgar testament i actuar com a testimoni.

L’anterior redacció de la normativa establia que, en cas que«el testador fos cec, mut o sordmut o fos sensorialment discapacitat per qualsevol altra raó», el notari havia de tractar aquesta incapacitat seguint la legislació notarial vigent: si havia de testar, havien d’anar acompanyats de dos testimonis que no tinguessin cap incapacitat. És a dir, la llei els privava de poder firmar el document jurídic pel fet de no poder-lo llegir o sentir quan el llegís el notari. El projecte de reforma de la llei del Codi Civil va ser presentat per la Conselleria de Justícia al Parlament després d’anys de reclamacions de diverses associacions.

Autonomia total

Gràcies a aquesta modificació, ara les persones amb discapacitat sensorial poden atorgar testament amb una autonomia total. El Col.legi de Notaris de Catalunya facilitarà els mitjans necessaris als professionals jurídics perquè els interessats puguin exercir el seu dret, així com els documents en braille, intèrprets o qualsevol mitjà tecnològic que necessitin. A més, podran ser testimonis de qualsevol acció jurídica, també amb els recursos que necessitin. D’altra banda, les persones amb carències visuals podran optar a fer el testament tancat en braille, pràctica que el Codi Civil fins ara prohibia. Finalment, la reforma del Codi Civil català també rectifica el llenguatge fet servir en la normativa, eliminant com a inadequades les paraules ‘cec’, ‘sord’, ‘mut’ o ‘sordmut’.

El diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya  Jordi Orobitg, relator de la llei aprovada el mes passat, aclareix com es va impulsar aquesta modificació: «La iniciativa sorgeix de la consciència que la regulació del Codi Civil en matèria successòria discriminava, per raons obsoletes i anacròniques, totes les persones amb carències sensorials. Els avenços tecnològics fan possible que aquestes persones puguin expressar amb tota normalitat i naturalitat quina és la seva voluntat. El que ha fet el Parlament de Catalunya ha sigut regular per evitar una discriminació, preveient, així mateix, que els mitjans per fer efectiu el dret de les persones amb discapacitat sensorial en l’àmbit successori hagin de ser proveïts de manera gratuïta pels notaris autoritzats».

Amb aquest canvi, el Codi Civil català s’alinea amb la convenció dels drets de les persones amb discapacitat aprovada per les Nacions Unides el 2006. «Aquesta convenció és el motiu principal pel qual es va impulsar la modificació d’aquesta llei, a més de ser conseqüents amb la carta de drets fonamentals de la Unió Europea i concretament amb alguns dels punts que recull l’Estratègia Europea sobre Discapacitat 2010-2020 i reclamacions que venien desenvolupant diverses entitats que treballen en la matèria», afegeix la diputada de Catalunya en Comú Podem Yolanda López.

Ha sigut una lluita que ha portat anys guanyar, recorda el president de l’Associació Catalana per a la Integració dels Cecs, José Ángel Carrey, un dels impulsors: «El 2010, la nostra associació va plantejar aquesta modificació al Parlament ja que ens vèiem en una situació totalment discriminatòria. Fins al 2017, el Govern no va impulsar la negociació de la redacció de la reforma. I després de nou anys de lluita, hem aconseguit que s’aprovés el canvi. Quedem molt satisfets».

Tot i així, les entitats continuen indicant desigualtats en molts altres àmbits, el més important dels quals és l’educació. «La igualtat de drets la veurem en el moment en què en el sector educatiu hi hagi intèrprets per a les persones amb discapacitat auditiva o qualsevol tipus de suport per suplir aquestes carències», indiquen el president i el vicepresident del Casal de Sords de Barcelona, Xavier Sánchez i Jerónimo Pascual. «Tenim dret a la formació com qualsevol persona. Això sí –afegeixen– és una lluita constant en el nostre dia a dia, no el fet d’anar a firmar a un notari un cop a la vida. Se’ls oblida el més important, amb aquest canvi ens estan cobrint serveis secundaris, no primaris».

Sis mesos per adaptar les notaries

Joan Carles Ollé, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, fa una anàlisi positiva del canvi: «Ens sembla just i tenen la nostra garantia que podran exercir el seu dret. Posarem tots els mitjans perquè això es dugui a terme. Les limitacions que tenien les persones amb discapacitat sensorial eren per protegir-los des d’una concepció paternalista del dret, però amb el temps s’han convertit en discriminatòries».

Les noves disposicions addicionals dicten que serà el mateix col·legi el que haurà de facilitar als notaris els mitjans necessaris. Hi haurà un conveni de col·laboració que firmaran juntament amb la Conselleria de Justícia i les associacions a les quals afecti la modificació. El degà avisa que la mesura «tardarà sis mesos a entrar en vigor perquè les notaries ens puguem organitzar i poder oferir-los aquest servei». 

Silvia Lazausa (administrativa, 63 anys): «A mi em costa dir que soc ‘sorda’»

«Em sembla una insensatesa que, sent al 2019, continuïn parlant dels sords i els muts com si no sabessin llegir o escriure. Sempre és benvinguda qualsevol modificació a favor de la igualtat de drets dels discapacitats sensorials», afirma la vicepresidenta de l’Associació d’Implants Coclears d’Espanya. No obstant, li preocupa el fet que fins i tot continuïn existint lleis amb caràcter discriminatori. Silvia Lazausa recorda que, actualment, els discapacitats visuals, per exemple, ja són pràcticament autònoms, saben llegir en braille i utilitzar altres mètodes tecnològics.

 ‘Cec’, ‘sord’ i ‘mut’, les paraules per si mateix, no són negatives, però s’han utilitzat amb una connotació pejorativa sense voler. «A mi em costa dir que soc ‘sorda’ precisament per això. Hem embrutat aquestes paraules», confessa. Considera que és un encert que el col·lectiu que representa pugui disposar d’un intèrpret per fer testament davant notari, però pensa que la mesura arriba tard: «Segurament aquesta persona ja s’ha buscat la vida per poder-ho fer. Benvingut sigui, però sembla mentida que estiguem parlant d’això i més en un cas que necessita notaris».

Sergio Escudero (treballador d’un magatzem, 56 anys): «Pagar per parlar no és just»

Sergio Escudero és el responsable dels socis del Casal de Sords de Barcelona. Fa 10 anys, va haver d’anar a firmar davant notari per una herència. El professional va decidir llegir en veu alta el document, sabent que ell no el podia sentir, i li va deixar llegir per si mateix. «Tinc sort d’entendre la lectura perquè hi ha persones amb la mateixa incapacitat que no en saben».

Considera que poder optar a la traducció a la llengua dels signes hauria d’haver sigut obligatori des de sempre per facilitar les coses a les persones amb discapacitat auditiva. En moltes circumstàncies, aquestes persones s’han de costejar un intèrpret: «Pagar per parlar no és just: és una necessitat»

«Crec que estan començant la casa per la teulada», observa. Aquest canvi legislatiu els donarà una autonomia total en aquest àmbit, però és cert que són poques vegades a la vida les que hi has d’anar. «Aquesta llei no ens afecta en el nostre dia a dia, que és quan ens trobem les veritables discriminacions que, avui dia, encara patim», admet. La majoria del col·lectiu està d’acord que la base està en l’educació, «seria un avenç que l’Estat fes una assignatura de llengua dels signes», demana.

Jordi Blesa. Locutor, dramaturg i actor, 45 anys: «Em van dir que no podia firmar per mi mateix»

«Em sembla bé aquest canvi de la llei. Tot el que sigui fer que a les persones que pateixen alguna carència, sigui visual o auditiva, se les pugui dotar de l’autonomia que necessiten i que no forçosament hagin de dependre dels altres, sempre serà positiu». Jordi Blesa pateix discapacitat visual i auditiva, tot i que disfruta de dos implants coclears que li permeten sentir-hi.

Blesa s’ha trobat en un parell d’ocasions en què va haver de passar per aquesta situació que la reforma del Codi Civil de Catalunya pretén corregir: «Em van dir que no podia firmar per mi mateix i lliurement per la meva carència visual, que necessitava que vingués amb mi una persona que testifiqués. Jo els vaig dir que si era allà, és perquè sabia el que firmava». Però això era el que dictava la llei en aquell moment. És evident que han fet un pas cap endavant amb aquesta modificació.

Afiliat de l’ONCE, argumenta que mitjans com els intèrprets o els documents en braille els haurien d’haver tingut sempre, així que és positiu que per fi es converteixi en una cosa obligatòria. Millor tard que mai.

Encarna Muñoz (jubilada, 65 anys): «És una lluita constant per la igualtat»

Encarna Muñoz està jubilada i s’encarrega, com a secretària general del Centre Recreatiu Cultural de Persones Sordes de Barcelona, de les activitats que ofereix el local. Abans del 2005, si sabies llegir i parlar, tot i que tinguessis una discapacitat auditiva total com és el seu cas, no tenies dret a un intèrpret. En una ocasió, va haver de ser testimoni en un judici i va demanar un intèrpret per poder entendre el jutge, cosa que li van denegar perquè ‘era el que dictava la llei’». Van acabar posant un ajudant que li feia la funció d’intèrpret però sense ser-ho. «Es van adonar que llegir i parlar no supleix el fet de sentir-hi», argumenta.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

«Les entitats representatives reben subvencions per al servei d’intèrpret, però l’Administració i la societat en general han d’estar conscienciades i posar els mitjans accessibles a l’abast de les nostres necessitats; és una lluita constant per poder tenir igualtat d’oportunitats per part nostra», planteja, malgrat que les administracions hagin de complir la llei d’Accessibilitat de Catalunya. 

La secretària del centre ha vist una millora en el Codi Civil amb aquest canvi que reconeix una autonomia més gran. «És un benefici per a tothom poder decidir sense pressions. Encara hi ha molt a fer sobre altres lleis».