La tria en les oposicions a Mossos pot deixar 100 places vacants

Més de 9.000 ciutadans, molts d’ells amb estudis universitaris, es van inscriure la tardor del 2018 a les oposicions per aconseguir una de les 750 noves places d’agent delsMossos d’Esquadra. Una xifra rècord. Les bases del concurs públic per reclutar efectius en un cos de seguretat anèmic –Govern i sindicats estimen que fan falta uns 2.000 funcionaris per reparar el dèficit congènit de la plantilla– havien previst que 800 d’aquests 9.000, els que haguessin obtingut la millor nota entre el total dels considerats ‘aptes’, comencessin el curs de formació al’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC)aquest 18 de novembre. Es pretenia inscriure 800 alumnes preveient que aproximadament el 10% del total d’aspirants no superarien aquest curs i aconseguir així que el número final s’ajusti als 750 nous funcionaris desitjats. El problema ha sigut que la tria en les oposicions ha sigut severa i el tribunal només ha acabat considerant aptes un totalde 775 aspirants, segons fonts policials consultades per EL PERIÓDICO.

Una cinquantena d’aquests 775 elegits, a més, han acabat renunciant a la plaça. I ja que no hi ha més aspirants ‘aptes’ per reemplaçar les seves vacants, el curs en l’ISPC ha començat amb 700 alumnes (en realitat en són 722 però 22 eren policies locals anteriorment, ja tenien aquesta formació aprovada en el passat i estan exempts de repetir-la). Si l’exigència d’altres anys es manté a l’escola de policia, i els instructors tornen a suspendre el 10% dels opositors, després de lesmés de 1.000 hores de formacióse n’acabaran llicenciant nomésuns 650. La fornada quedarà lluny dels 750 funcionaris de seguretat pretesos inicialment i suposarà perdre l’oportunitat de generar un centenar més de policies que molts municipis, Barcelona sense anar més lluny, trobaran a faltar.

Des d’Interior aquesta situació no es percep com una cosa negativa, sinó tot el contrari: aquestgrau d’exigència és «positiu»perquè assegura escollir únicament aquelles persones idònies per exercir de policies.  

Oposicions contraprogramades

La majoria dels 775 ‘aptes’ que han renunciat a la plaça guanyada per entrar en els Mossos ho ha fet per treballar de guàrdies urbans. El decret estatal que ha permèsavançar la jubilació de funcionarisde policies municipals ha provocat que durant el 2018 molts ajuntaments hagin obert processos de selecció paral·lels a les oposicions a Mossos per cobrir les baixes.

Els aspirants a policia, després d’anys de sequera sense gairebé oposicions a causa de la crisi econòmica, han tingut on elegir durant el 2019 i molts han optat per participar simultàniament en diversos processos. Consta el cas d’un que ha concursat en cinc alhora. La majoria dels que han acabat aprovant més d’una oposició han triat integrar-se al cos autonòmic i descartar les places en les guàrdies urbanes municipals.Però no tots: hi ha 27 alumnes dels 775 considerats aptes que han renunciat a entrar als Mossos per convertir-se en policies locals. Ho han fet motivats, remarquen fonts policials, per una plaça fixa a prop d’on resideixen. La resta dels aptes que no s’han presentat al primer dia de classe a l’ISPC no han revelat els motius de la seva renúncia. 

Oposicions assequibles, filtres durs  

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

Efrain Martínez, responsable del’Institut Rocafort, un centre que prepara els aspirants a policia, assegura que el contingut preparable de les oposicions (de continguts teòrics i de proves físiques) és relativament «assequible» en comparació amb concursos a altres places de funcionaris. Però adverteix que hi ha alguns filtres entre fases de l’oposició que sí que resulten molt durs. Cristina Morata, cap d’estudis d’oposicions en l’acadèmiaAdams Formació, coincideix amb Martínez que la preparació de les matèries «no és excessivament exigent» però, en el mateix sentit, al·ludeix altest de personalitat, que ja ha sigut suprimit per a les oposicions que comencen ara, com un d’aquests filtres que, segons les acadèmies, feia descarrilar persones molt preparades.

Entre alguns formadors i aspirants hi ha el dubte de si l’Administració estreny massa el pas per aquest embut per delmar dràsticament la xifra de supervivents i, d’aquesta manera, reduir la despesa que comporten els macroprocessos de selecció. Creuen que no és un problema de la talla dels aspirants, sinó que el tribunal aquesta vegada hatallat en sec.