Els espanyols són els més longeus de la UE, però els últims anys viuen pitjor

Espanya té l’esperança de vida, situada en 83,4 anys, més elevada de la UE. És una dada coneguda, però un informe de la Comissió Europea i l’OCDE, presentat aquest dijous, constata que els espanyols viuen més, sí, però durant els últims anys pateixen més malalties cròniques, més limitacions en la seva vida quotidiana i més símptomes de depressió que la mitjana dels països europeus.

L’informe titulat‘L’estat de salut a la UE’ calcula que els espanyols poden viure uns 21,5 anys a partir dels 65 anys, 1,5 anys més que la mitjana dels Vint-i-set. Tot i això, el 59% pateix una malaltia o diverses malalties cròniques, davant el 54% de la UE. A més, el 21% té limitacions per fer la seva vida diària, tres punts més que la mitjana de la Unió Europea. I el 39% refereixen que tenen símptomes de depressió, deu punts més.

Són unes quantes les causes que podrien explicar aquestes dades, però els anomenats «determinants socials», segons Javier Padilla, expert en gestió sanitària, hi juguen un paper important. El també metge de família apunta que moltes persones grans no disposen de prou renda per comprar aliments saludables, medicaments o tenen xarxes socials febles, cosa que comporta «el problema creixent de l’anomenada solitud no desitjada», que augmenta la possibilitat de patir depressió.

El principal repte, l’envelliment

Segons aquesta tesi, el focus del problema no s’ha de buscar en els errors del sistema sanitari, que segons la investigació europea, és un dels millors dels Vint-i-set. Si bé, el seu principal repte és, precisament, l’atenció a les persones grans, el percentatge de les quals anirà en augment i, per tant, s’incrementarà la demanda de serveis sanitaris i d’atenció, amb la consegüent pressió pressupostària.

I és que la despesa sanitària per càpita (2.371 euros) a Espanya és un 15% inferior a la mitjana de la UE, però els diners aquí allarguen més que en altres països, com Lituània, que inverteixen un percentatge similar del PIB (entorn del 9%) per tres motius, segons va explicar Cristian Herrera, analista de salut de l’OCDE, en la presentació de l’informe.

El primer motiu té a veure amb laprevenció. Espanya destaca per la seva llei antitabac, el seu calendari de vacunació, el seu acord amb les empreses alimentàries per reduir la quantitat de sucres i greixos, entre altres accions preventives. En segon lloc, sobresurt la xarxa d’atenció primària i, en tercer lloc, se situen els intents de reduir les «iniciatives amb escàs valor» com les llargues estades hospitalàries o l’ús de medicament no genèrics. A l’altra cara de la moneda, destaca que els espanyols paguen més per medicaments o el dentista que altres europeus.

Menys morts cardiovasculars

En aques context, en els últims anys han descendit les taxes de mortalitat per malalties cardiovasculars, que continua sent la principal causa de mort, fet que ha augmentat l’esperança de vida. Si bé, associat a l’envelliment de la població s’han incrementat les morts degudes a l’Alzheimer.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Espanya surt ben parada tant en l’índex de taxes de mortalitat evitables com en les malalties tractables, el que indica «l’eficaç tractament de persones amb afeccions potencialment mortals», segons els analistes. Si bé les morts per càncer de pulmó s’acosten a la mitjana europea, la qual cosa és símptoma que fumen diàriament el 22% de la població, tres punts per sobre de la mitjana europea.

Relacionat amb l’anterior, també són preocupants els índexs d’obesitat, que pateixen un de cada sis adults i gairebé un 20% dels adolescents, també per sobre de la mitjana. Els motius són l’escassa activitat física, a causa d’un augment de les hores que els espanyols passen davant de les pantalles, unit ala falta d’hores de son i l’alimentació inadequada. Com a dada positiva i que no sempre figura en l’imaginari col·lectiu, la proporció d’adults que consumeixen alcohol en excés està molt per sota de la mitjana (el 9% davant el 20%), fet que redueix les malalties associades.