Condemnat en el doble crim de Santa Coloma per una tècnica que va interpretar les taques de sang

El diumenge 4 de setembre del 2016al matí, Santa Coloma de Gramenet es va treure les lleganyes amb dos cadàvers estesos al replà d’un bloc de vivendes. Eren dos homes dominicans: EnKelvin, el més corpulent, estava reclinat a l’inici d’una escala; enYassel, ajagut a terra. De l’escena del doble crim naixia un rastre de sang que descendia fins a la planta inferior, sortia per la porta principal, prenia el passatge d’Irlanda, creuava per davant d’un supermercat Condis, pujava pel carrer de Verdaguer i s’aturava davant el número 121 d’aquesta via. Els Mossos d’Esquadra, seguint aquest rastre, van trobar enRamón, únic supervivent d’aquella baralla.

Diversos testimonis van relatar a la policia que aquell matí havien vist –atònits– en Ramón caminant aquest trajecte al costat d’un gos i parlant per telèfon. Ple de sang, amb la corretja a una mà i el mòbil a l’altra. Al ser detingut, en Ramón va saber de seguida que el rastre de sang havia permès vincular-lo amb els dos cadàvers. Ignorava fins a quin punt de nou la sang permetria demostrar que havia matat en Yassel.

Dossier voluminós

Per desmuntar la coartada d’en Ramón, els Mossos van recórrer a l’hematologia forense reconstructiva, una tècnica que permet deduir com s’ha comès un crim a partir de l’examen detallat de les taques de sang. El dossier que conté el resultat de l’anàlisi del pis on van morir en Kelvin i en Yassel és gruixut, sembla el volum d’una enciclopèdia, i el guarda la Unitat Central d’Inspecció Ocular (UCIO), una especialitat de la policia científica ubicada al complex central de Sabadell.

L’agent Ubaldo l’obre i, pàgina per pàgina, comença la detallada explicació de com les taques de sang conten coses que els assassins desitjarien ocultar. Hi ha gotes gravitacionals –com les d’un ganivet que degota–, amb projeccions –que per la seva forma indiquen que tenien energia cinètica i revelen des d’on van ser propulsades– i taques de contacte –com les que deixes amb les sabatilles quan continués caminant després d’haver trepitjat un bassal–.

La coartada d’en Ramón 

En Ramón, després d’haver sigut arrestat, va defensar la seva innocència argüint que aquell dia en Kelvin li havia demanat que l’acompanyés al pis d’en Yassel, on aquest segon allotjava una plantació clandestina de marihuana. Que els tres van entrar junts al domicili, van creuar el vestíbul i el passadís, i a l’arribar al menjador en Kelvin i en Yassel es van embrancar en una violenta baralla. Que en Kelvin i en Yassel es van matar mútuament i ell va poder escapar. 

Però el Grup d’Homicidis de la Regió Policial Metropolitana Nord va descobrir que mentia. Entre altres coses perquè el registre de trucades prèvies indicava que els qui tenien relació eren en Ramon i en Yassel i que, per tant, era en Kelvin, un tipus fort, qui aquell dia acompanyava en Ramon i no al revés –tots dos eren cunyats–. Malgrat aquest parentiu, en Ramón no havia trucat a la policia ni a una ambulància per socórrer el seu familiar al sortir del pis. 

Els investigadors van intuir aviat que els fets eren aquests: En Yassel va matar en Kelvin i després en Ramón va matar en Yassel. El problema és que no podien demostrar-ho. Per això en Ramón va sortir en llibertat al cap de pocs dies. La fiscalia va encarregar l’informe de les taques de sang, que van fer l’Ubaldo i els seus companys de la UCIO, sota la supervisió del subinspector Antón, amb la col·laboració de l’Institut de Medicina Legal i de Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC).

Les proves

Per provar que en Ramón, l’únic que va sortir amb vida d’aquell pis, estava mentint ha sigut crucial aquest treball conjunt d’investigadors, agents de la científica i metges forenses que s’ha elaborat durant tres mesos. L’Ubaldo explica que la part de la UCIO va començar segmentant una escena del crim dantesca i confusa en tres parts: vestíbul, passadís i menjador. Després van identificar, gràcies a l’anàlisi al laboratori, a quin dels tres implicats pertanyia cada taca de sang. Finalment, aplicant la vella trigonometria del matemàtic Pitàgores, que permet deduir l’«angle d’incidència» de cada taca, van extreure una seqüència dels fets que evidenciava no només que en Ramón mentia, sinó també que havia sigut ell qui havia matat en Yassel.  

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

En Ramón havia dit que els tres es van embrancar en una baralla al menjador. Però la sang indicava que en Kelvin mai va arribar a entrar al menjador, ni tan sols va trepitjar el passadís. Va ser atacat per en Yassel al vestíbul, li va tallar el coll quan va entrar al pis. L’autòpsia practicada al cadàver d’en Kelvin concordava. I tenia sentit: En Yassel va atacar primer el més fort i després, només després, va començar una baralla amb en Ramón, que sí que va arribar al passadís i al menjador. Mentre en Kelvin va sortir i es va quedar assegut a l’escala, on va morir, en Yassel i en Ramón a ganivetades van recórrer tota la casa.

Per demostrar que en Ramón havia matat en Yassel va ser decisiu un rastre de sang al passadís que indicava que en Yassel havia intentat fugir cap a l’exterior i que en Ramón l’havia apunyalat per l’esquena. De nou, l’examen forense al cos d’en Yassel ratificava la conclusió. Un jurat de l’Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat recentment en Ramón per l’homicidi d’en Yassel.