Les lluites pendents de la violència masclista a Espanya

Dues són les esquerdes principals en la lluita contra la violència masclista a Espanya. D’una banda, l’escassa implementació de les unitats de valoració forense integral, en les quals un metge forense, un psicòleg forense i un treballador social fan una primera avaluació del cas que després és remesa al jutge. D’altra banda, el fet que dones com Diana Quer (la jove estiuejant assassinada a A Pobra do Caramiñal, a la Corunya, en mans del Chicle,el judici del qual està tenint lloc aquestes setmanes)no es comptabilitzin encara com a víctimes de violència de gènere perquè no existia un vincle sentimental previ entre víctima i agressor. Aquest dilluns 25 de novembre se celebra el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. 

«El dèficit de mitjans, en l’àmbit estatal, és brutal», explica Mila del Campo, psicòloga forense en l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Burgos. «Tot i que les unitats de valoració forense han d’estar dedicades als casos de violència de gènere, la realitat és que atenem també altres assumptes, com els menors víctimes d’abusos sexuals. Això provoca que es col·lapsi el servei perquè no hi ha prou mitjans i no tiren endavant els informes», explica del Campo.

Tot i que depèn de cada regió, en la unitat de valoració forense en la qual treballa ella els informes tenen actualment demores de fins a un any. I aquests retards comporten repercussions: «La primera, s’allarga més el procés judicial obert i la dona es veu obligada a repetir els fets moltes vegades, amb tot el que això comporta per a la seva estabilització emocional. La segona, els fills estan més temps en una situació jurídica de certa inseguretat perquè no sempre s’adopten paral·lelament les mesures penals i civils», explica del Campo. A més, la implantació d’aquestes unitats a Espanya és «irregular», una cosa que es deu a la falta de reglament en la legislació estatal. Això deixa al lliure albir les comunitats autònomes.

Diana Quer, víctima de violència de gènere

D’altra banda, els experts també consideren «clau» que dones com Diana Quer siguin comptabilitzades com a víctimes de violència de gènere. Fins ara, tant el Ministeri de Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) només compten com a tals aquells assassinats que es produeixen en mans de parelles o exparelles. Segons fonts del CGPJ, l’informe corresponent a les sentències dictades el 2017 (que encara no està acabat) ja inclourà els assassinats ocorreguts fora de la parella o exparella. Per la seva part, el ministeri, que es troba «recopilant la informació», encara no té data de publicació de l’informe que inclourà també aquesta nova tipologia.

«Cal ampliar aquest concepte perquè també siguin comptabilitzades les de violència sexual o assetjament», diu Miguel Lorente, exdelegat del Govern per a la Violència de Gènere. Lorente assenyala altres assassinats com el de Conca el 2015, en el qual l’agressor va matar la seva exnòvia i una amiga d’aquesta, però només va comptar com a víctima de violència masclista la primera. «I llavors ¿per què ha sigut assassinada l’amiga? No comptabilitzar-la suposa minimitzar el masclisme», expressa aquest expert.

A Valga (Pontevedra), aquest any va passar una cosa molt semblant: l’assassí va matar la seva exdona, exsogra i excunyada.  Lorente també crida a treballar la prevenció. «Es va treure una assignatura necessària comEducació per a la Ciutadania. També cal treballar la conscienciació a través de campanyes per detectar aquests casos que existeixen però desconeixem. Per exemple, se sap que el 70% de les dones maltractades no denuncien. No obstant, aquestes dones acudeixen un 20% més als centres de salut».

«Amb la legislació vigent a la mà casos com el de Diana Quer –i aquí es veu molt bé, perquè el Chicle no hagués agredit així cap altre home– haurien de ser comptabilitzats com a violència de gènere. El conveni d’Istanbul forma part d’aquesta legislació i ho estableix com a tal», assenyala Marisa Soleto, directora de la Fundació Dones. Aquesta experta considera que els següents passos que cal fer són la lluita contra la impunitat, la protecció, el recolzament a les víctimes i la prevenció. «I persistir, no tenim cap altra opció. Això és una cursa de fons», reivindica.

En la mateixa línia es posiciona Susana Gisbert, fiscal especialista en violència de gènere a València. Però ella assenyala altres esquerdes en la lluita i per això reclama més mitjans en la justícia de la violència masclista. «Els jutjats no són exclusius. A les dones cal donar-los eines perquè denunciar no sigui un acte heroic, sinó normal. Per a això cal invertir en educació i prevenció», diu. «El més urgent és que quan s’atenguin aquests casos sigui anant al’arrel  dels mateixos, que és el masclisme, i que siguin jutjats des d’una perspectiva de gènere».

La preocupació ciutadana, oscil·lant

L’estiu passat es va arribar a les mil víctimes per violència de gènere a Espanya des del 2003,mil víctimes per violència de gènere any en què hi va començar a haver xifres oficials. En aquests moments, ja en van 1.027. L’organització terrorista ETA va assassinar en els seus 40 anys d’història menys persones, en concret864, segons l’Audiència Nacional. És veritat que cada vegada hi ha més consciència social sobre aquesta xacra social, però els experts creuen que cal treballar més.

Notícies relacionades

Els abusos sexuals dins del matrimoni augmenten en un 40%

Assassinada una dona a Tenerife, el Dia contra la Violència Masclista

«En el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) la preocupació per la violència masclista és discontínua: és més alta en els mesos de novembre i març [són els dies contra la violència de gènere i de la dona] perquè es parla de nou de tot això. Es genera més conscienciació gràcies al debat. Per això la importància d’aquests dies, perquè justifiquen una realitat històrica i fan entendre que el que ocorre la resta de l’any forma parteix de la realitat», assenyala Lorente. També augmenta la preocupació en aquells mesos en què ocorre algun assassinat que realment commociona la societat. Un exemple: el gener d’aquest any, un mes després del crim de Laura Luelmo, la preocupació dels espanyols per la violència contra les dones va pujar de 2,4 a 7 punts.

Però els experts tampoc amaguen la seva preocupació per què des d’algunes files polítiques es posi en dubte una realitat com la violència de gènere. «Estem molt preocupades perquè es qüestioni el consens polític que hi ha a Espanya entorn d’aquesta problemàtica. Creiem que ja hi ha un impacte directe: aquest any, que no ha acabat, portem ja 51 víctimes mortals [segons les xifres oficials], mentre que l’any passat el vam acabar amb 51 [40 d’elles no havien denunciat]», diu Yolanda Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes. Besteiro fa una crida que totes les forces polítiques actuïn contra la «banalització i negació» de la violència de gènere, una cosa que «reforça el posicionament dels maltractadors i augmenta la vulnerabilitat de les víctimes». És la violència que s’exerceix contra les dones pel fet de ser dones. Va molt més enllà dels àmbits domèstics o familiar. Perquè existeix aquesta violència, van morir Diana Quer o Laura Luelmo.