Eglantyne Jebb, pionera en els drets de la infància

Aquesta setmana, els qui treballem lluitant pels drets de la infància estem de celebració. Aquest 20 de novembre del 2019 s’ha complert el trenta aniversari de la Convenció de Drets del Nen. Aquest tractat, el que més països del món han firmat, va suposar un canvi de perspectiva sobre els nens i les nenes, que van passar a ser considerats ciutadans amb drets propis, i a qui els adults i els estats hem de protegir.

No obstant, hi ha una cosa que saben poques persones. I és que molts anys abans de la Convenció, és més, fa gairebé cent anys, el 1923, ja hi va haver una primera carta que parlava de drets d’infància. I aquesta carta, coneguda com la Declaració de Ginebra, va ser escrita per una dona: Eglantyne Jebb

La llegenda diu que va ser un diumenge d’estiu de 1922 quan, escalant el Mont Salève, als afores de Ginebra, a Eglantyne (que lluitava des del final de la primera guerra mundial pels drets de nens i nenes a tot Europa, i que havia fundat la primera organització d’ajuda humanitària centrada en la infància el 1919) li va venir una idea al cap. O més aviat, cinc. Cinc drets que s’havien de garantir per a tots els nens i nenes del món.

Aquests principis, marcats per un esperit victorià, es podrien resumir així: el nen ha de poder desenvolupar-se d’una manera normal, físicament i espiritualment; ha de ser protegit de la gana, la malaltia, l’exclusió i l’abandonament; ha de ser qui rebi ajuda de manera prioritària en moments de desastre; ha de ser protegit de l’explotació i ser educat per poder tenir una professió, i ha de ser educat en la responsabilitat cívica i humana. Tot i que ens puguin sonar antiquats, aquests principis, que al cap d’un any passaven a convertir-se en la Declaració de Drets del Nen i eren assumits per la Lliga de Nacions, són un precedent clar de la Convenció.  

Notícies relacionades

Sanitat amplia els espais lliures de fum: prohibirà fumar en campus universitaris, discoteques a l’aire lliure o furgonetes de repartiment

Una quinzena de grans ciutats encara no multen els vehicles vetats

Per descomptat, la terminologia ha evolucionat, i tant la Convenció com el Comitè han desenvolupat i afinat molts dels drets a través dels 54 articles de la Convenció, els seus dos protocols facultatius i les seves 20 observacions generals. Però, si ho pensem bé, Eglantyne ja havia cobert els bàsics: dret al desenvolupament, la supervivència, la protecció i l’educació. I si els estats mostressin un compromís veritable i decidit per complir, almenys, amb aquestes cinc obligacions bàsiques, el món seria un lloc millor per ser nen o nena.

Així que aquesta setmana no només celebrem, sinó també recordem aquesta dona pionera i reclamem a tots els poders públics que compleixin els seus deures amb la infància, que no facin ni un pas enrere, i que no ens facin esperar trenta (¡o cent!) anys més per fer dels drets de la infància no una declaració, sinó una realitat.