SOS de la fundació Vicki Bernadet davant de l'augment de víctimes de la pederàstia

La societat està cada vegada més preparada per parlar en veu alta dels abusos sexuals a menors. Les xifres de denúncies policials que recullen els Mossos d’Esquadra augmenten any rere any. També les peticions d’ajuda que reben entitats socials com la Fundació Vicki Bernadet, la primera que va començar a atendre víctimes de la pederàstia a Catalunya fa més de 20 anys. «És una bona notícia», recalca la mateixa Vicki Bernadet. «El problema és que resulta molt dolorós no poder atendre-les totes». Durant el primer semestre del 2019 més de 700 persones han acudit a l’associació, un 30% més que el 2018. «Hi ha hagut víctimes que han hagut d’esperar un any», lamenten.

Aquest dimarts, la fundació ha fet des del teatre Romea de Barcelona una crida a ciutadans i empreses perquè es comprometin a la lluita contra la pederàstia i en l’atenció dels menors que l’han patit. Segons les estadístiques, un 23% de les dones i un 17% dels homes. Les dades a escala europea la xifren en un de cada cinc nens. «Necessitem que els ciutadans vulguin fer-se socis d’aquesta fundació i també que les empreses vencin els prejudicis i triïn formar part d’aquesta lluita. La responsabilitat social corporativa de les companyies continua esquivant l’abús infantil i prefereix recolzar altres causes que incumbeixen temes que no són un tabú. «Han de ser més transgressores», resumeix Bernadet, impulsora de l’entitat i víctima d’abusos sexuals quan era petita.

Abús intrafamiliar 

Qui va abusar de Bernadet en la seva infància no era un desconegut, era algú de la seva família. Aquest entorn intrafamiliar continua ocultant la porció més gran de la bossa de silenci que sempre acompanya l’ASI (Abús Sexual Infantil). Els mitjans de comunicació, amb treballs periodístics com el ‘cas Maristes’, que va fer aflorar el 2016 denúncies contra 17 docents d’escoles religioses d’aquesta germandat, s’han interessat en els últims anys per la pederàstia en escoles o organitzacions catòliques, reconeix la fundació. No obstant, queda encara feina per fer amb els abusos sexuals intrafamiliars.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Les víctimes que atén la fundació són sobretot persones que han patit l’assetjament dins de l’entorn domèstic, i «la figura paterna» emergeix amb molta diferència com l’abusador més comú, explica Maivik Cabau, directora de la Vicki Bernadet. «Necessitem que les famílies, o organitzacions que les representen com les ampes, s’interessin a conscienciar i sensibilitzar que aquests abusos passen».  

Aquesta associació, amb seus a Barcelona i a Saragossa, acompanya les víctimes de l’ASI. Però se centra només en aquelles víctimes que «tinguin records» del que va passar. «Nosaltres no obliguem ni forcem ningú a recordar», remarca Cabau. Quan una persona sospita que ha patit abusos en la infància i no és capaç de recordar-ho, el primer que ha de fer, explica la directora, és anar a un psicòleg.