Anar al contingut

FALTA DE FONS

La DGAIA esgota el seu pressupost abans d'acabar l'any

La Generalitat acumula de nou retards milionaris en el pagament a centres d'atenció a menors desprotegits i alguns posposen el cobrament de salaris

El Govern admet que una de les causes dels impagaments és el «complicat» accés als fons de contingència a causa dels pressupostos prorrogats

Elisenda Colell

 

  / JULIO CARBÓ

La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat torna a retardar-se a l’hora de pagar les factures dels centres tutelats on viuen nens i adolescents desemparats. Algunes entitats han hagut de posposar pagaments als seus treballadors, d’altres aguanten la situació amb crèdits bancaris, tot i que la Conselleria d’Afers Socials s’ha compromès a abonar els diners pendents des de l’agost al llarg d’aquest mes i atribueix la situació a la pròrroga pressupostària i la «deslleialtat de l’Estat».

«Fa molts mesos que esperem un pagament de la Generalitat que no arriba i les nostres línies de crèdit de dos milions d’euros són insuficients per fer front a l’import de totes les nòmines d’aquest mes, almenys fins que no ens paguin». Aquest és un dels fragments d’una carta que la cooperativa Eduvic ha enviat aquesta setmana als seus treballadors, per justificar-los per què es retardaran en els pagaments del sou de l’octubre. «El problema és que acumulem quatre mesos de retards per a un centre de menors», expliquen fonts de l’entitat, que saben que sense l’aportació del Govern no podran abonar tots els salaris.

El centre que acumula aquestes demores es diu Nur. Es tracta d’un equipament on viuen nens i adolescents migrants sols que primer es va instal·lar a Barcelona, després en un hotel de Lloret de Mar (Selva), més tard en un hotel de Calella (Maresme) i ara part del centre es trasllada a una població de l’Anoia. Però no és l’únic. Algunes fundacions expliquen a EL PERIÓDICO que esperen pagaments des del març i que especialment ho noten aquells centres on viuen nens migrants no acompanyats, tot i que no només.

Es desconeix l’abast

La Confederació del Tercer Sector sí que té constància que s’han produït «alguns» impagaments, però en desconeix l’abast total. De fet, fonts de l’associació pronostiquen que la magnitud de la tragèdia no és la mateixa que la que es va produir a l’abril, quan el Govern va canviar radicalment les fórmules de pagament per un nou sistema d’acreditacions. Tampoc la Generalitat explica quants diners deu ni quantes factures se li acumulen. Fonts de la conselleria que dirigeix Chakir el Homrani sí que afirmen que la «majoria» dels pagaments es faran abans d’aquest divendres, i la resta, «els pròxims dies».

El Govern admet que aquests pagaments que s’abonaran al novembre són els relatius a les despeses d’agost. Segons Afers Socials, és una cosa que ja van pactar amb les entitats. No obstant, la llei de contractes estipula que l’Administració ha de pagar a 30 dies als prestadors de serveis públics.

Pressupostos prorrogats

La Conselleria d’Afers Socials, de la qual depèn la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA), al·lega diverses causes per justificar aquest retard. Una és el fet de no tenir prou diners a l’abast. «Ens trobem pressupostos [de la Generalitat] prorrogats que no estan actualitzats a les necessitats reals», al·leguen fonts del Govern. Això comporta, una vegada més, que aquest departament hagi de recórrer als anomenats fons de contingència de la Generalitat. I el procés burocràtic per a aquest tràmit allarga molt més els tràmits i afavoreix els impagaments.

Haver de recórrer a fons especials és culpa de la falta de pressupostos de la Generalitat, però també de la «deslleialtat absoluta de l’Estat espanyol en matèria d’Infància», justifica el Govern, que acusa la Moncloa de no aportar recursos, no facilitar la regularització dels nois ni informar dels fluxos migratoris. «Catalunya és una de les comunitats on arriben més menors sols, després d’haver transitat per altres comunitats», recalca Afers Socials.

Efecte embut

No obstant, la Generalitat assumeix una certa autocrítica, perquè també explica el seu deute amb les entitats per una espècie d’‘efecte embut’. Fa anys que miren de tancar els centres molt grans i això provoca que hi hagi molts més equipaments. És a dir, que s’ha multiplicat, segons la seva versió, el nombre de factures pendents de control per part dels interventors. A més, encara perduren l’«adaptació» al nou sistema de pagaments a través d’acreditacions i el fet que hi hagi factures que continguin errors, una cosa «aliena a l’Administració».

Fonts del Tercer Sector temen que els qui més pateixin les conseqüències siguin les entitats que acullen menors migrants sols. I és que el centenar de centres de primera acollida i emergència per a aquest col·lectiu encara no han sigut inscrits en la Cartera de Serveis Socials que presta el Govern. No obstant, es tracta d’un col·lectiu clau, perquè l’existència de fons per a la formació laboral i acadèmica dels nois els donarà oportunitats perquè puguin prosperar; si no és així, seran catapultats al carrer i a la degradació quan compleixin la majoria d’edat