Advocats i col·lectius humanitaris denuncien un excés de zel de policies i jutges en els aldarulls de Barcelona

La contenció dels aldarulls a Catalunya per part de policies, en primer lloc, i del sistema judicial, en segon, preocupa col·lectius humanitaris com Iridia, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans o Alerta Solidària, un teixit d’advocats que assisteixen als detinguts en els disturbis. Aquestes entitats detecten casos de maltractament policial i un excés de duresa dels fiscals i els jutges contra els manifestants, en molts casos, molt joves. Iridia prepara una desena de querelles per abusos comesos pels cossos de seguretat. 

Els Mossos d’Esquadra revisaran internament quinze casos susceptibles de mala praxi. El Cos Nacional de Policia (CNP), per la seva banda, no ha anunciat que n’hagi de revisar cap. El Ministeri d’Interior, a més, ha afegit que els agents ferits –n’hi ha més de 200– seran condecorats. 

El zel policial

Malgrat que els antiavalots catalans han actuat en més ocasions que els de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) de la Policia Nacional, aquests acumulen una xifra important d’actuacions polèmiques que, de moment, no s’avaluaran internament. La d’un veí de Girona que pretenia apagar un foc amb una galleda d’aigua i va ser violentament reduït –la seva detenció va quedar sense efecte hores després quan els familiars van anar a la comissaria on era per mostrar-los vídeos– o la d’un jove ja arrestat que al passar entre uns furgons policials es va emportar una puntada de peu d’un antiavalots mentre el subjectaven quatre agents, per exemple. Benet Salellas, advocat del veí de Girona, remarca que tant ell com el seu client estan a l’espera que els comuniquin si serà finalment denunciat o no per un delicte de desordre públic. L’advocat del jove agredit –el seu pare– va lamentar a TV-3 que, a més de la puntada de peu, per poder ingressar preventivament el seu fill a la presó n’hi va haver prou amb la versió de la policia. 

Fonts policials consultades per aquest diari tant dels Mossos com del CNP neguen que determinades actituds de la UIP es deguin a un interès particular a ser durs o repressius amb els ciutadans catalans –tal com denuncien sectors independentistes– i que aquestes es deuen al fet que es tracta d’antiavalots desplaçats des de localitats –com Vigo– en què amb prou feines hi ha incidents greus d’ordre públic. És a dir, no estan acostumats a afrontar situacions de tensió com les que la Brigada Mòbil dels Mossos, que tampoc està exempta de polèmiques, porta anys vivint. Això podria explicar, tot i que no justificar, algunes situacions d’abusos de la UIP. Altres situacions, no obstant, no són explicables, com l’agressió al jove ja detingut. Aquest i altres capítols captats pels mitjans de comunicació o els telèfons de ciutadans seran els que formaran part de la desena de querelles que prepara Iridia. «Segur que acabaran sent-ne més», avança l’advocat Andrés García Berrio. 

EL PERIÓDICO ha entrevistat dos joves, el Germán i el Mario, el segon menor d’edat, que expliquen un altre episodi de maltractament policial per part dels antiavalots de la UIP: van ser vexats, insultats i fins i tot un d’ells va rebre una plantofada durant una identificació feta unes hores després que haguessin finalitzat els aldarulls. 

Plantofada de matinada     

El Germán, de 18 anys i estudiant universitari, va sortir de casa el 17 d’octubre passat amb la previsió de passar per alguna de les manifestacions convocades contra la sentència del procés als carrers de Barcelona. Amb uns amics, va ser a la Via Laietana i posteriorment se’n va anar a casa d’una amiga.

«No vaig sortir amb una actitud violenta i no portava res per llançar», precisa el Germán, que els últims dies ha participat en diverses protestes: va estar a la dels Jardinets, en què els participants van jugar amb pilotes, a instàncies dels CDR, i també va estar a la marxa a peu cap a l’aeroport.

Abans de sortir de casa, elk Germán va ficar a la seva bossa un parell de complements de manifestació, una protecció per a la part superior de les cames, per si rebia l’impacte de les pilotes de goma, i un mocador per tapar-se la cara: «Anava vestit de negre. Em vaig posar un fulard perquè no m’identifiquessin». També portava un guant de cuina, per a un amic que s’havia trencat un dit i l’hi va demanar per protegir-se’l durant la manifestació. No l’hi va arribar a donar.

El Germán se’n va anar a casa d’una amiga que viu al costat de la Delegació del Govern central a Catalunya, situada al xamfrà de Roger de Llúria amb Mallorca, que aquell dia va patir un intent d’assalt. En aquesta casa, el Germán va coincidir amb un amic, el Mario, de 17 anys i alumne de batxillerat. El Mario no havia anat a cap manifestació. Tots dos van sortir de l’immoble cap a les tres del matinada. Tots dos portaven motxilles, i expliquen que al sortir de casa de la seva amiga un agent del Cos Nacional de Policia els va detenir.

El Mario diu que uns 15 agents els van envoltar i els van intimidar. Al Germán, després d’inspeccionar la seva motxilla, li van preguntar per què portava el mocador i va respondre que era perquè no el gravessin les càmeres. «Ens van cridar. Uns ens insultaven, d’altres ens demanaven el DNI. Era un setge. Tots en cercle, ens van fer seure. Jo estava molt nerviós i em pressionaven per trobar el DNI, no el trobava i vaig dir: ‘Ya voy, macho’», recorda el Germán.

La frase no li va agradar a un agent que el va aixecar del terra agafant-lo pel braç: «Em va tirar contra una paret, em vaig donar un cop a l’ull amb una cornisa. Vaig començar a cridar demanant que paressin. Em van advertir que no cridés. Un va venir de cara i se’m va acostar molt. Em va dir que no li digués ‘gilipolles’ i em va clavar una bufetada. Vaig quedar atordit, gairebé caic».

«Va ser molt forta (la bufetada)», remarca el Mario. Els policies van apuntar el nom i el cognom del Germán i el van comminar a anar-se’n a casa. «¿Tu també vols rebre?», li van preguntar al Mario, que va contestar que ell no havia fet res. Portava el DNI i no li van trobar res sospitós a la bossa. «Ves-te’n a casa, pinta’t també les ungles dels peus», li van dir, perquè en porta pintades algunes de les de les mans. Al Germán potser li arriba una multa de 600 a 3.000 euros per anar amb la cara tapada en una zona de conflicte. 

El zel judicial 

Xavier Monge, lletrat d’Alerta Solidària, assegura que la fiscalia té instruccions de demanar lapresó preventiva per a gairebé tots els detinguts que passen a disposició judicial i que alguns jutges estan dictant aquestes penes de reclusió cautelar –anòmales per a delictes de desordres públics o atemptat a un agent de l’autoritat– sense proves contundents. Una trentena dels més de 200 arrestats pels disturbis han entrat a la presó després de passar a disposició judicial. Tal com recull la Cadena Ser, per a més d’un centenar dels que han quedat en llibertat s’han dictat mesures que els prohibeixen participar en actes de protesta malgrat que existeixen diverses resolucions judicials anteriors que conclouen que limitar el dret de manifestació és una anormalitat democràtica. Norma Pedemonte exemplifica per a EL PERIÓDICO l’avís que fa Monge amb el cas d’una jove que defensa, la Paula.

LaPaula, de 23 anys i estudiant de Psicologia a la UOC, va ser arrestada el divendres 18 d’octubre a la Via laietana. Segons el relat de Pedemonte, la Paula va ser agafada, a l’aturar-se a ajudar un manifestant que va ensopegar, per un agent antiavalots del Cos Nacional de Policia (CNP) i traslladada a la direcció de Laietana. A l’interior d’aquest edifici, va coincidir amb diversos joves homes a qui mantenien de genolls i de cara a la paret i que, segons diu Pedemonte, van ser agredits. L’advocada assegura que a la Paula un agent se li va acostar amb un cúter a la mà i, mentre l’obria i el tancava, la va amenaçar dient-li que si amb les protestes buscaven que hi hagués morts, n’hi hauria, però que no serien del bàndol policial. La Paula calcula que tant els cops als joves com l’amenaça amb el cúter van haver de passar després que un antiavalots de la UIP resultés greument ferit al carrer de Jonqueres.

Notícies relacionades

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

La fiscalia sol·licita intervenir Cellex per evitar que es despatrimonialitzi

L’endemà, la Paula va passar a disposició judicial sense que se li hagués donat l’oportunitat de fer la trucada corresponent. A la vista, el jutge la va enviar a la presó basant-se en un atestat policial que recollia que la Paula havia sigut arrestada per un agent –ferit de gravetat i ja ingressat en un hospital (de Sevilla) hores després d’aturar-la– que havia procedit a capturar-la perquè estava llançant «tota mena d’objectes com ara pedres, llambordes, ampolles de vidre, boles de petanca i altres objectes contundents (...)». Els advocats Monge i Pedemonte asseguren que aquest llistat apareixia redactat de la mateixa forma en altres atestats policials que també van enviar preventivament a la presó un altre detingut.

La Paula va sortir de la presó després de nou dies a Wad-Ras quan la seva advocada va aconseguir que el jutjat número 30, i no el 31, es fes càrrec del seu cas, tal com hauria d’haver passat d’entrada. El segon jutge, el del 30, la va deixar en llibertat argüint que fins aleshores no s’havia aportat cap prova de la seva culpabilitat. ¿Per què l’havia ficat llavors a la presó el primer jutge?